Són només cares, però parlen per si soles. Cada foto era complicada d'entendre. Era complicat mirar pel visor i veure que la realitat era la que estava a l'altre costat.
Com una benedicció ha estat rebuda l'abundant pluja de l'hivern a l'aiguamoll manxec, capaç d'apagar el devastador incendi de les seves torbes subterrànies. Les Taules s'omplen de nou d'aus ... i de visitants.
En aquest pati de col · legi on cau sol a plom i les porteries es marquen amb pedres, com en els camps de la nostra infància, un exèrcit de llops, descalços la majoria, mal calçats la resta, mosseguen a cada pilota dividida.
És impossible, si no s'ha vist abans res sobre aquesta ciutat, creure que aquest lloc és el dit gros del peu dret d'Àfrica. No és dolent ni bo, he après a acceptar, és una realitat que se't tatua als ulls si es passeja per alguns barris escollits.
En les mateixes entranyes de la terra s'amaguen a Cantàbria els senyals que va deixar l'home primitiu fa 200 segles. Un llegat indesxifrable als ulls de l'home actual.