La ciutat es desfà com cartró amarat per la pluja. La seva robusta pell d'edificis alts en el centre, de formigó en desgana i voreres amb forats constants, no evita que la ciutat tingui la mateixa filosofia que totes les grans urbs africanes que he visitat: als afores s'amuntega la misèria, les parades de vendes inservibles, fruita acumulada sobre fustes o sabates escampats pels carrers. La ciutat, però, potser pel bell so del portuguès, sembla més propera; gairebé, per moments, més caribenya que africana.