Vi de mill i carn seca: «Tea House» de l'Himàlaia

Per: Alex Esquerrà (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació


"Amma, arc racksi marxa? Un, un altre racksi, però molt calenta …"

Al Nepal els camins de l'Himàlaia estan plens de posades on els caminants s'aturen a refrescar-i menjar alguna cosa. En les rutes més concorregudes pels "trekeros", Annapurnes i Everest, aquestes "tea houses" són àmplies i ben condicionades, amb habitacions, menjador i una cuina darrere.

Em posa dels nervis els ramats de gent que recorren milers de quilòmetres per prendre alguna cosa semblant al que mengen cada dia

Encara que són acollidores i divertides, no m'interessen massa aquests locals per a turistes. És només que em posa dels nervis els ramats de gent que recorren milers de quilòmetres per prendre alguna cosa semblant al que mengen cada dia a casa… Creps de plàtan, arròs fregit, espaguetis, sandvitxos, pizzes… Dinar copiada, repetida, mala, sense sabor…

El millor aquesta sempre a l'altre costat de la porta, a la cuina. Aquest lloc "prohibit" en què els turistes no passen i els nepalesos sempre estan disposats a deixar-te entrar. Només cal un somriure i una paraula amable. Un cop dins del "recinte sagrat" l'ambient és diferent. Ja no s'escolten les converses interminables sobre viatges "llegendaris", i un està fora de perill dels creps de plàtan i les hamburgueses. Fa calor, hi ha fum, es parla nepalès, i els codis són diferents.

Chamizos petits i foscos, refugi del "cerç" i el fred

Per sort quant un es desvia uns metres de les rutes habituals apareixen les autèntiques posades de Himàlaia. Chamizos petits i foscos, refugi del "cerç" i el fred, on un menja dins de la cuina, assegut en un banc corregut de fusta prou, al costat dels amos. El lloc fa també les vegades de botiga, amb algun prestatge o un petit armari amb reixeta i un gran cadenat metàl · lic. Llumins, noodles, ampolles de rom Khukri, cigarrets, encens…

Dins hi ha un "xulo", un forn de fang que ocupa el centre de l'estada, amb 2 l' 3 obertures per als focs on s'escalfen teteres i paelles. Si la família ha prosperat potser tingui una cuineta de gas portàtil. El sòl és de terra trepitjada i, excepte la porta, no hi ha més que minúsculs finestrons a l'exterior.

La brillantor dels plats de coure, les teteres d'alumini ordenades, els gots brillants

El que més em sorprèn és la neteja i l'ordre exquisit que regna en el seu interior. En els prestatges enlluerna la brillantor dels plats de coure, les teteres d'alumini ordenades, els gots brillants. Tot està perfecte, molt més pulcre que en la majoria de cuines que conec (inclosa la meva, clar…).

Enganxats a les parets hi ha bancs de fusta amb estores de palla, i molt a prop del foc el llit dels amos de la fonda. Calendaris, imatges de Shiva i Durga, un petit altar familiar ple d'encens, arròs, pols de vermelló, i pètals de flors.
platos tí«ico
L'ambient és dens, ple de fum, calenta i agradable. Fora cau la nit i el vent inclement castiga les muntanyes. Fa molt fred després de la porta, però dins s'està de meravella. El fum no molesta, s'agraeix la seva calor.

Cuina avivant el foc amb una gran canya buida per la qual bufa

La propietària, una dona gurung, cuina avivant el foc amb una gran canya buida per la qual bufa. Els clients fan rotllana al caliu del foc. Els menjars són simples, ràpides de preparar i nutritives. Per suposat un "daal bhat" rústic, amb una muntanya d'arròs, un bol de llenties i un curri de verdures ben picant. Per unes poques rupies es pot repetir tot el que es vulgui. I a més aperitius, arròs i noodles saltats, chiura amb llet, farinetes de mill, formatge de iac, sopa de gundruk, mongetes de soja saltada, momos i pakoras fregides.

Es beu te nepalès, amb molt de sucre i llet, aigua directament de la gerra, cervesa d'arròs grumollosa i àcida, i per descomptat racksi calenta. El racksi, "Nepali water", és l'omnipresent vi de mill de les muntanyes. Moltes famílies preparen a casa aquest licor suau i transparent, que s'assembla al sake, i que, com aquest, es pren calenta.

La fa tires allargades, i la penja sobre de la llar perquè s'assequi i ahume durant mesos

Si hi ha sort a la casa encara quedarà una mica de "sukuti masu", la carn seca de cabra o búfal d'aigua. Després del Dasain la família conserva una mica de carn, la fa tires allargades, i la penja sobre de la llar perquè s'assequi i ahume durant mesos. Per cuinar es rehidrata i es fregeix amb cebes, tomàquets i un bon grapat de bitxos i pebre de Szechuan. No puc imaginar una combinació millor per acompanyar el vi de mill.

M'encanta passar temps en aquests llocs toscs i familiars, on és tan fàcil entaular conversa, menjar, riure, estar dins d'una cuina i veure els seus secrets i codis. Portadors, xerpes i camperols arremolinats al costat del foc, xerrant, fumant, xuclant racksi calenta que tempera les mans, amb un plat minúscul de carn seca de cabra, dura i picant i quedant-nos cecs i embadalits pel fum i el foc. Les cares enrogeixen i es tus mentre es trasbalsa alcohol. Adés "didi" surt fora per rentar un plat. Ho fa amb cendra, directament a la font gelada. Tots ens mirem i pensem el bé que s'està dins. A fora gela sobre les pendents del Tukche.

"Amma, arc racksi marxa!! racksi Kodo malai, dret mitto marxa!"

  • Compartir

Escriu un comentari