www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/Javier-Reverte-a-bordo-del-Liemba-en-Tanganyka1.jpg, www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/Javier-Reverte-a-bordo-del-Liemba-en-Tanganyka1.jpg, Javier Reverte
Per:
VAP
- Títol:
- Turons que cremen, llacs de foc (Nous viatges per Àfrica).
- Autor:
- Javier Reverte.
- Frase:
- "No hi ha res que exciti més l'ànima que els preparatius d'un gran viatge".
- Crítica Vap:
- Javier Reverte havia fet ferm propòsit de no tornar a escriure sobre Àfrica després de la seva reeixida trilogia de llibres africans i la seva excel · lent biografia de Pedro Páez. Els seus lectors li agraïm que no hagi complert aquest afany i hagi sucumbit, inevitablement, al Mal d'Àfrica. El resultat és un nou recorregut, en aquest cas per Kenya i Tanzània, amb dues peculiaritats: l'autor recorre a peu bona part d'aquest periple i, a diferència d'experiències anteriors, viatja acompanyat.
- Si la novela es, com apuntava Stendhal, un mirall al llarg del camí, els relats de Reverte llueixen esplèndids arran de terra, entre suors, tolvaneras, cerveses calentes, camells carregats amb la impedimenta i molta companyonia. Escriure de nou sobre Àfrica li ha tornat a l'autor (i així ho reconeix en un magnífic pròleg) les olors i els plaers del viatge i la seva principal virtut, llargament acreditada, és aconseguir que nosaltres, els lectors, participem amb ell d'aquesta comunió amb l'ànima africana. Viatgem amb Reverte literàriament i aquesta finestra que ens obre de bat a bat ens esperona de nou cap a aquests escenaris que tants lectors hem conegut de la mà de la seva obra. Perquè els seus llibres es rellegeixen sobre el terreny amb més delectació encara. La seva, també, estupendes guies de viatge.
- Alguno pensará que la compañía le ha restado experiencias al viajero. No és així. La proximitat amb la gent local no es ressent i alguns diàlegs resulten memorables. A bord del Liemba, l'històric vaixell de càrrega amb el qual va navegar les aigües del Tanganyika, un altre vell somni complert, Reverte escriu algunes de les seves millors pàgines africanes, feliç en les inevitables incomoditats. El enamorament sobtat amb la vella embarcació és instantani. El mestre de la literatura viatgera-que amaneix la seva crònica amb retalls de la història de l'exploració africana, de l'època daurada dels caçadors blancs i de la mirada del cinema al continent- salda altra de les seves comptes pendents en Chitambo (Zàmbia), on ret homenatge a David Livingstone en el lloc on està enterrat el seu cor. L'emoció es palpa camí del poblat que es resisteix a ser oblidat.
- Reverte no querrá, segurament, per escriure de nou a Àfrica. Confiem que, de nou, no compleixi aquest propòsit.
Comentaris (2)
L'aventura d'Àfrica
| #
He devorat aquest cap de setmana el llibre de Reverte i m'ha agradat molt com sempre. A més per sort hem anat aquest any passat al llac Turkana i l'anterior vam recórrer Selous i Ruaha (una pena que no s'acostés el senyor Reverte per aquest últim). Llegir-lo m'ha portat de nou a reviure experiències passades, coincidint en moltes impressions sobre els llocs que ha visitat aquesta vegada. Llàstima que hagi passat el termini per enviar preguntes per l'entrevista, perquè hi ha moltes que se m'han va ocórrer en llegir-lo.
Esperemo que torni aviat a escriure sobre Àfrica, tan bé com ens té acostumats, perquè el llibre m'ha durat tot just dos dies per entretingut i interessant que ha estat.
Una salutació i molt ànim per seguir escrivint articles tan interessants com els que teniu a la vostra pàgina.
Contestar
Viajesalpasado
| #
Muchas gracias «la aventura de África». Coincidim amb tu en l'opinió del llibre, té descripcions i diàlegs memorables. Una abraçada i gràcies pels teus amables paraules
Contestar