Sèrie Pacífic en DVD i Blueray
El mundo de equipaje. El primer libro de Ediciones ViajesalpasadoEl Maconde Africano de Javier Brandoli. Un libro de Ediciones Viajesalpasado

Entrades amb l'etiqueta 'mèxic’

Un altre cordó umbilical pel globus

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
Com no divertir-te en un país que li va inventar a Disney una pel·lícula per a nens que versa sobre la mort? Com no voler desxifrar un país que té volcans de nom impronunciable que són amants? Com no sorprendre't d'un poble que paga als músics ambulants perquè s'alegrin els seus menjars picants perquè els agrada plorar i riure alhora? Com no admirar un lloc que quan tremolen les seves entranyes veus més mans que runes?
  • Compartir
 

Batopilas, poble màgic

Per: Enrique Vaquerizo (text i fotos)
Mèxic s'ha omplert de pobles màgics. És cert que de màgia aquest país mai ha hagut de de caminar escàs, però d'un temps ençà a la Secretaria de Turisme la vareta se li ha hagut d'anar de les mans perquè se l'ha vessat a borbolls per tota la seva geografia.
  • Compartir
 

Terratrèmol d'Oaxaca: ajudes i robatoris després de la castátrofe

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
Quin tipus d'ésser humà cal ser per robar el que queda d'uns enderrocs? ¿Per apoderar-se de l'ajuda que lliuren milions de persones generosament? També hi ha dels altres. molts més. Molta més gent disposada a ajudar, a donar la meitat del que tingui encara que sigui molt poc. Tot això es veia a Juchitán. El molt bo i el molt dolent. Tot això és capaç de fer l'home.
  • Compartir
 
 

El cementerio de calaveras y el chocolate de los muertos
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

El moribundo era cuidado por sus familiares en la casa. Cuando fallecía eran los más cercanos los que en el velatorio realizaban el P'O'Keban. Con mucho cuidado hacían una limpieza del cuerpo sin tocar las zonas sexuales con un trapo húmedo. Con ese agua, según los medios económicos de la familia, se realizaba un chocolate, los más pudientes, y los que tenían menos recursos un pozo
  • Compartir
 
 

Els suïcidis dels rarámuri
Per: Javier Brandoli

L'onada de suïcidis d'aquest poble nadiu, oblidat com tants en aquest Mèxic amb presses per arribar al present, va tenir una primera veu d'alarma a principis de 2012. Llavors, el Front Organitzat de Camperols Indígenes va denunciar que "les dones indígenes quan porten quatre o cinc dies sense poder donar-li de menjar als seus fills es posen tristos; i és tanta la seva tristesa que fins al 10 de desembre de 2011 cinquanta homes i dones, pensant que no han de donar-li als seus nens, es van llançar al barranc ".
  • Compartir