6,25/10"Mèxic. Records d’un viatger ": El llibre maleït que esborra el país
Un noble europeu que viatja pel nou estat independent
mèxic
25 articles
6,25/10
Criatures impossibles
Quins són els alebrijes?
Austràlia: les restes de la cultura més antiga del planeta
L'estàtua de la Reina Victoria està impol·luta. A Ciutat de Mèxic, la de Colom tenia sempre pintura vermella i un perenne rètol de genocidi. Aquí ja no queda gairebé ningú autòcton per tirar-li pintura a la venerada sobirana, mentre que a Mèxic viuen 11 milions d'indígenes i el 93% és població mestissa.
Un altre cordó umbilical pel globus
Com no divertir-te en un país que li va inventar a Disney una pel·lícula per a nens que versa sobre la mort? Com no voler desxifrar un país que té volcans de nom impronunciable que són amants? Com no sorprendre't d'un poble que paga als músics ambulants perquè s'alegrin els seus menjars picants perquè els agrada plorar i riure alhora? Com no admirar un lloc que quan tremolen les seves entranyes veus més mans que runes?
Batopilas, poble màgic
Mèxic s'ha omplert de pobles màgics. És cert que de màgia aquest país mai ha hagut de de caminar escàs, però d'un temps ençà a la Secretaria de Turisme la vareta se li ha hagut d'anar de les mans perquè se l'ha vessat a borbolls per tota la seva geografia.
Terratrèmol d'Oaxaca: ajudes i robatoris després de la castátrofe
Quin tipus d'ésser humà cal ser per robar el que queda d'uns enderrocs? ¿Per apoderar-se de l'ajuda que lliuren milions de persones generosament? També hi ha dels altres. molts més. Molta més gent disposada a ajudar, a donar la meitat del que tingui encara que sigui molt poc. Tot això es veia a Juchitán. El molt bo i el molt dolent. Tot això és capaç de fer l'home.
Viatge a Wirikuta, la muntanya sagrada dels huicholes
"Quan aneu a la cremada, trobareu pedres i aquest és el nostre cor. Per a les mineres les pedres són tresors però per a nosaltres és el nostre cor. Si els permetem excavar, no sabem quins túnels faran i si anaven a treure el cor del Burn Hill "...
El cementiri de calaveres i la xocolata dels morts
El moribund era cuidat pels seus familiars a la casa. Cuando fallecía eran los más cercanos los que en el velatorio realizaban el P'O'Keban. Amb molt de compte feien una neteja del cos sense tocar les zones sexuals amb un drap humit. Amb aquesta aigua, segons els mitjans econòmics de la família, es realitzava una xocolata, els més acabalats, i els que tenien menys recursos un pou
Les dones de la Casa Xochiquetzal
Em van semblar persones especialment valents i forts. Em vaig adonar que no havien dit mai una sola mala paraula de ningú, fins i tot d'aquelles persones properes o llunyanes que els van destrossar la vida. Sempre narraven tot sense rancor.
Els suïcidis dels rarámuri
L'onada de suïcidis d'aquest poble nadiu, oblidat com tants en aquest Mèxic amb presses per arribar al present, va tenir una primera veu d'alarma a principis de 2012. Llavors, El front organitzat dels camperols indígenes va denunciar que "les dones indígenes quan han pogut alimentar els seus fills durant quatre o cinc dies; i és tanta la seva tristesa que fins al 10 de desembre de 2011 cinquanta homes i dones, pensant que no han de donar-li als seus nens, es van llançar al barranc ".
papallones monarques
En una trencada, envoltada de pinedes i algodoncillo, descendint per un sender de terra i roca. Primer són ombres, aleteos invisibles, moviment sense so. Després apareixen en grup, algunes, agitant l'aire. Finalment, allà on abunda la calor i el menjar apareixen per milers, per desenes de milers fins a fer-milions. Les papallones monarques, a Sierra Chincua, Michoacán, Mèxic. Naturalesa sense tanques ni fronteres. De Canadà a Mèxic, alienes a les regles de l'home.
La batalla a l'narco en el triangle daurat
¿Sent vostè que tots els dies li poden matar? "Em cuido perquè no passi, però sempre va a ser probable ", respon Leopoldo Edèn Molina, alcalde de Guadalupe i Calvo, municipi de la Serra de Chihuahua ....
La capella de Jesús Malverde i la Santa Mort, sants dels narcos
"Jesús Malverde, Cuidam a la qual es porta bé, però també Cuidam a la meva gent travessa .... perquè igual i venim sent els que més et necessitem i més creiem en tu ", li demana un dels seus seguidors a aquest sant mexicà que té oracions de rés pròpies. Ell i la Santa Mort són la protecció d'aquest esoterisme narco que es barreja amb el religiós.
La carretera dels maies
Era només una carretera. Una línia amb doblecs que uneix dos punts. Res més. Una línia que es retorça. era bella, diferent. una línia. Res més.
iguala: la vida guanya al poble de la matança
La mort és cabrona i dura, però la realitat és que la vida és molt més poderosa i sempre guanya. Malgrat que faltin 43, malgrat que faltin milers, sempre es recompon i guanya.
Setmana Santa indígena a Mèxic
De les nombroses celebracions indígenes, potser la dels indígenes tarahumara, a Chihuahua, sigui la més singular. "A diferència d'altres celebracions al voltant de la república mexicana, per al poble tarahumara la Setmana Santa no representa la mort i resurrecció de Jesucrist, sinó l'eterna lluita entre el bé i el mal, en diuen "nolirúache" (donant de voltes) i marca una mena d'any nou segons el seu calendari agrícola
L'apartheid de xinesos a Mèxic
Especialment en el nord, en l'estat de Sonora, el rebuig cap a la comunitat Xina va ser augmentant. Es van crear Lligues antixineses en diverses ciutats, es van saquejar constantment les seves botigues i horts i, fins i tot, i 1923 es va promulgar una llei que impedia els matrimonis mixtos entre mexicans i orientals.
El sexe davant de la mort a Mèxic
A Mèxic pot ser que sigui cert el que deia Olguín i hi hagi un conviure cruel i malaltís amb cossos calcinats i matances que es narren amb tanta precisió que l'home de el temps semblés que va a explicar després de l'telenotícies si caldrà portar paraigua, abric o passamuntanyes als pròxims funerals.
Corresponsal en México
Quin aquí per tant aquest contracte de mesura, de no treure ràpides conclusions, d'intentar explicar el important primer i el menys important també, després. Si no explicar-me a mi i sí explicar als altres. Vagi aquest desig com un tot a què agafar-quan arribin els egos i els dubtes ...
Àfrica: en les últimes coses
El meu germà, un gran tipus que veu amb certa claredat la vida en llevar-li decorat, em va dir en una ocasió una cosa que mai vaig oblidar la primera vegada que d'aquí vaig marxar: "Àfrica era el teu somni, era la legítima. Per tots els que no s'atreveixen mantingues el teu somni ". I jo li vaig fer cas, encara que de vegades costés una mica, i vaig somiar.
Morelia: tacs, tuna i temps…
Té nom de princesa àrab, sabor mexicà i semblant espanyol. Morelia és una ciutat amable, uns llimbs afable que contrasta amb la realitat convulsa de la capital, a tan sols 300 quilòmetres d'allà.
Superior 7 / Ciutats Colonials
Per a un espanyol, viatjar a Llatinoamèrica és una forma de tornar a casa, però amb una alegria renovada. M'agrada pensar que més enllà de les conquestes del passat, avui els països llatins tenen una herència tallada en pedra i una personalitat irresistible.
Els ulls de la nena Viridiana a Eyipantla
El salt d'Eyipantla és una d'aquestes cataractes que tornen al viatger una alenada de la llibertat que s'ha anat deixant com esquinçalls pel camí de la vida. Però no és aigua, a, el que em ve al cap quan penso en aquesta cascada, sinó uns ulls immensos, animat però trist, resignats potser. Els ulls de la petita Viridiana.
L'Antiga Veracruz: el Rubicó d'Hernán Cortés
L'Antiga és la rebotiga de la moderna Veracruz. No està tocada per la vareta d'or del turisme, però el mestissatge del Mèxic actual va començar a forjar-se les seves costes, on fa gairebé cinc segles començar la gran aventura d'Hernán Cortés, qui va decidir enfonsar-hi les seves naus, que no cremar, per tancar qualsevol possibilitat de tornar i posar així rumb a la Cort asteca del gran Moctezuma.
