La procesión de las barcas reales de Bangkok
Esta es TU SECCIÓN. Queremos que nos envíes tu rincón preferido del mundo, con tres premisas: un minuto…
Vídeos
21 articles
VaP vuelve a zarpar
Somos los mismos de antes, pero distintos de los de entonces. Igual que ha sucedido con el mundo…
L'illa on els gossos es tornen bojos
Avui tot just queden vint persones passejant enfront de les aigües verdes i blaves de la platja de Tean. Hi ha algunes casetes modestes entre la vegetació, on viuen alguns ancians que van veure partir els seus fills.
Wat Muang: El temple més surrealista de Tailàndia
Un Buda gegantí irrompia entre els arrossars. Res semblava explicar per què emergia precisament allà, una figura daurada de 92 metres.. A l'ombra d'aquest Buda treballen diàriament els camperols de la província d'Ang Thong, esglaiats per les dimensions d'una de les 10 majors estàtues del món.
Un dia a la Carretera de la Mort
Bolívia és plena de precipicis, transportistes i camins sense asfaltar. Mala barreja. Les creus custodien un dels trajectes més esglaiadors d'Amèrica i el seu nom no ajuda a relaxar el gest al volant. La Carretera de la Mort forma un trajecte de fang i pedra que serpentegen entre la Serralada dels Yungas.
La ciutat amagada dels maies
Gairebé en murmuris ens va explicar que el Mirador era el major llegat dels maies, que més enllà de Tikal, oculta a la selva s'hagin seves ruïnes engolides per la mala herba, una ciutat més extensa que Chichén Itzá, més antiga que Palenque, més oblidada que totes elles.
Lesotho: un país oblidat a les muntanyes
Hi ha un poblat on els homes viuen en grutes, a l'abric d'una roca gegantina, al costat de les valls més escarpats d'Àfrica. Havíem dedicat moltes hores a buscar Coma Cave, perquè ningú semblava voler indicar-nos el camí que conduïa a un dels llocs més primitius del país.
Buenos Aires: una mirada enrere
Buenos Aires sempre mira enrere, al que va ser, al que va poder ser. Els seus habitants tenen la capacitat d'avançar enyorant el passat. És una ciutat viva i no obstant això es va morint de nostàlgia a les cantonades.
No m'agrada París
París té molts noms però en la "Ciutat de la Llum" plou més que a Londres, a "La Ciutat del Glamour" també hi ha captaires dormint al costat de les joieries i en "La Ciutat de l'Amor" mai em vaig sentir benvingut.
Canaima des de l'aire
Si els elfs volguessin habitar aquest planeta, farien de Canaima seva llar. A la Gran Sabana de Veneçuela s'estén aquest territori que alguns vilatans comparen amb una dona. Però cal pujar a un helicòpter per entendre que de vegades el món es torna boig i exploten els paisatges en cataractes i en parets impossibles.
Tortuguero és Pura Vida
Quan ens endinsem al riu Tortuguero vaig sentir a l'instant milers d'ulls observant-. Era la mirada de la selva, callada, oculta, salvatge. Costa Rica es ven al món amb un eslògan eloqüent: "Pura Vida" i en les aigües d'aquest riu, aquestes paraules cobren tot el sentit.
Illa de Moçambic: perduts en el temps
Si voleu conèixer més sobre l'illa de Moçambic recomanem l'article de Javier Brandoli: Illa de Moçambic, l'illa perduda en el temps.
Nord de Moçambic: Àfrica des del tren
Si voleu conèixer més sobre el Llac Malawi recomanem l'article de Javier Brandoli: Un viatge en tren per Àfrica. Si voleu saber més del viatge que organitza VAP i que inclou la visita al Parc Kruger, punxeu ¡aquí!
Malawi: Trobades d'aigua i foc
Si voleu conèixer més sobre el Llac Malawi recomanem l'article de Javier Brandoli: Malawi: el llac de les estrelles. Si voleu saber més del viatge que organitza VAP i que inclou la visita al Parc Kruger, punxeu ¡aquí!
Villas do Índic: el llindar del Paradís
Luxe amb vistes a la ruta africana de VAP.
Cuzco: més a prop del cel
Les esglésies apunten al cel, els indígenes resen a la Pachamama i els turistes envaeixen les terrasses. Cuzco s'embolica seus credos amb la mateixa facilitat que barreja pedres amuntegades en segles.
Vladivostok: lluny de la resta del món
A 9.288 kilómetrosde Moscou, una parella d'adolescents es besa davant d'una platja gelada on el Pacífic trenca les seves últimes onades. Els soldats russos beuen vodka en els locals de moda, les dones caminen amb la mateixa gràcia que enla Plaça Rojay els nens juguen al passeig marítim
Bruixes: sense rumb ni rellotges
La segona vegada que vaig visitar Bruges vaig arribar amb l'horari atapeït, estrenant una volta al món que tot just ens donava treva. Les presses constituïen una forma pèssima de creuar la muralla medieval, un desgreuge per als molins que ens rebien amb les seves aspes retallades al sol del matí.
Malmö: felicitat de disseny
Travessem el pont d'Oresund que ens allunyava de Dinamarca amb la mateixa suavitat que ens acostava a Suècia. Els països nòrdics s'entesten a mantenir l'ordre sobre totes les coses, ja sigui en el centre de les ciutats o sobre el Mar Bàltic.
Un accident al cor del Gobi (part I)
El plaer del no-res. En Mongòlia és possible conduir amb els ulls tancats durant una bona estona. Havíem deixat enrere Ulan Bator i ja només teníem per davant un horitzó net, un paisatge buit i una sensació de llibertat desbordada.
Sant Petersburg: Tristesa Majestuosa
Aquesta ciutat és el llegat d'un boig, per això té alguna cosa de oníric i delirant, una mica de fantasia i de dissort. Els emperadors, com els tsars, solen perdre el rumb de les seves aspiracions i acaben reclamant l'impossible perquè ningú s'atreveix a dir-los "prou".
