Avui tot just queden vint persones passejant enfront de les aigües verdes i blaves de la platja de Tean. Hi ha algunes casetes modestes entre la vegetació, on viuen alguns ancians que van veure partir els seus fills.
Un Buda gegantí irrompia entre els arrossars. Res semblava explicar per què emergia precisament allà, una figura daurada de 92 metres.. A l'ombra d'aquest Buda treballen diàriament els camperols de la província d'Ang Thong, esglaiats per les dimensions d'una de les 10 majors estàtues del món.
Bolívia és plena de precipicis, transportistes i camins sense asfaltar. Mala barreja. Les creus custodien un dels trajectes més esglaiadors d'Amèrica i el seu nom no ajuda a relaxar el gest al volant. La Carretera de la Mort forma un trajecte de fang i pedra que serpentegen entre la Serralada dels Yungas.
Gairebé en murmuris ens va explicar que el Mirador era el major llegat dels maies, que més enllà de Tikal, oculta a la selva s'hagin seves ruïnes engolides per la mala herba, una ciutat més extensa que Chichén Itzá, més antiga que Palenque, més oblidada que totes elles.
Hi ha un poblat on els homes viuen en grutes, a l'abric d'una roca gegantina, al costat de les valls més escarpats d'Àfrica. Havíem dedicat moltes hores a buscar Coma Cave, perquè ningú semblava voler indicar-nos el camí que conduïa a un dels llocs més primitius del país.
Buenos Aires sempre mira enrere, al que va ser, al que va poder ser. Els seus habitants tenen la capacitat d'avançar enyorant el passat. És una ciutat viva i no obstant això es va morint de nostàlgia a les cantonades.
París té molts noms però en la "Ciutat de la Llum" plou més que a Londres, a "La Ciutat del Glamour" també hi ha captaires dormint al costat de les joieries i en "La Ciutat de l'Amor" mai em vaig sentir benvingut.
Si els elfs volguessin habitar aquest planeta, farien de Canaima seva llar. A la Gran Sabana de Veneçuela s'estén aquest territori que alguns vilatans comparen amb una dona. Però cal pujar a un helicòpter per entendre que de vegades el món es torna boig i exploten els paisatges en cataractes i en parets impossibles.
Quan ens endinsem al riu Tortuguero vaig sentir a l'instant milers d'ulls observant-. Era la mirada de la selva, callada, oculta, salvatge. Costa Rica es ven al món amb un eslògan eloqüent: "Pura Vida" i en les aigües d'aquest riu, aquestes paraules cobren tot el sentit.
Si voleu conèixer més sobre el Llac Malawi recomanem l'article de Javier Brandoli: Un viatge en tren per Àfrica. Si voleu saber més del viatge que organitza VAP i que inclou la visita al Parc Kruger, punxeu ¡aquí!
Si voleu conèixer més sobre el Llac Malawi recomanem l'article de Javier Brandoli: Malawi: el llac de les estrelles. Si voleu saber més del viatge que organitza VAP i que inclou la visita al Parc Kruger, punxeu ¡aquí!
Les esglésies apunten al cel, els indígenes resen a la Pachamama i els turistes envaeixen les terrasses. Cuzco s'embolica seus credos amb la mateixa facilitat que barreja pedres amuntegades en segles.