Facebook Twitter Youtube Instagram

Tibet

31 articles

Lhatse: un violinista entre les escombraries

En els viatges, com en la vida, es pot veure l'ampolla mig plena o mig buida. Paisatges abominables redimits per una mirada, capvespres idíl · lics assetjats pels mosquits, aventures excitants que acaben en un mirador amb quiosquet ... Està a les nostres mans, gairebé sempre, triar uns records i resetejar altres. Lhatse, un poblachón tibetà, ens rep amb munts d'escombraries. Però, d'entre aquesta ingent quantitat d'immundícies, sorgeix un violinista inoblidable. Per Ricardo Coarasa.
perRicardo Coarasa
18 desembre, 2024

Tingri: el paradís de la desolació

El destí ha de tenir comptes pendents amb Tingri, l'última parada al Tibet profund abans d'arribar a la frontera amb Nepal. D'altra manera no s'entén que l'hagi ruixat de pesar de forma tan descarnada. Miris on miris, la mateixa neguit, idèntic desànim. El futur només arriba fins on es perd la vista: una pista polsegosa que sembla una condemna. Cap a on fugir? No vaig treure fotografies. No calia.
perRicardo Coarasa
23 maig, 2011

Rongbuk: quan cau la nit

I Rongbuk, els ulls espurnejants dels gossos salvatges aguaiten al turista que s'aventura en la foscor; posar-se una lentilla és un espectacle de màgia negra; qualsevol comistrajo, una menja i dormir, obstinació impossible. Centenars d'ampolles de cervesa buides-a 5.000 metres d'alçada, afortunadament, també es dóna de beure a l'assedegat- s'amunteguen formant un mur amb les millors vistes del món: una alba a l'Everest.
perRicardo Coarasa
16 maig, 2011

Però què dimonis faig jo aquí?

Què viatger no s'ha fet mai aquesta pregunta lluny de casa? Fins i tot el més fascinant dels viatges es cobra de peatge, pel camí, algun lloc desolat. Llocs on ningú sembla interessat en anar i en què, però, un està. Al poble tibetà de Shegar, a una jornada del campament base de l'Everest en Rongbuk, la maleïda pregunta retrunyir amb més força que mai dins meu.
perRicardo Coarasa
18 abril, 2011

Tashilumpo: les rates del buda gegant

El monestir de Tashilumpo era la llar de la segona autoritat del Tibet, el Panchen Lama. Quan el Dalai Lama va fugir per la invasió xinesa, Pequín va buscar i va trobar el seu suport. Però l'idil va durar poc i el Panchen Lama va acabar empresonat. Estic en Shigatse, als peus de l'estàtua de Buda més gran del món. Un monjo em demana 30 iuans per fotografiar. Serà veritat que alguns d'ells són agents xinesos?
perRicardo Coarasa
7 abril, 2011

Shigatse: i per fi… Una foto del Dalai Lama!

¿Viatgem a veure-ho per a ser? ¿Busquem destinacions al mapa simplement per arribar o també per conèixer? En qualsevol viatge, és inevitable estar en llocs que no veus o veure llocs en els quals, passat el temps, sembla que mai has estat. En el meu camí cap a les faldilles de l'Everest, Shigatse era un parell de nits en el full de ruta, un monestir, el de Tashilumpo, i un fort en ruïnes custodiat per gossos assilvestrats.
perRicardo Coarasa
28 març, 2011

La mirada de l'altre

És un interrogant amb mil cares. A la carretera, a les cunetes, en els camps de conreu, al voltant d'un transistor, a l'ombra d'un arbre, en un autobús atestat, al remolc d'un tractor, entre els llocs d'un mercat. La mirada de l'altre et sorprèn a cada pas, de vegades fugaç, altres infinita. Sacseja, inquieta, entendreix, t'obliga a reflexionar, segons. Passa que, quan estem tan lluny de casa, l'altre som nosaltres.
perRicardo Coarasa
21 març, 2011

Gyantse: la fortalesa dels valents sense sort

Des de la vall del Nyanga-chu, la en altre temps imponent fortalesa de Gyantse sembla una donzella tacada, un decorat a mig acabar. Un cop a dalt, amb l'altiplà als nostres peus fins on la vista es perd, un comprèn perfectament el valor estratègic d'aquesta cruïlla de camins entre la Xina i l'Índia on els tibetans van lliurar a 1904 l'última batalla abans de coixejar abans de la invasió britànica.
perRicardo Coarasa
14 març, 2011

A creuar l'Himàlaia amb un conductor novell

Mentre abandonem Lhasa, grapeja cada un dels botons del quadre de comandament per a assegurar-se per a què serveixen. Circula a 50 kmh, les seves frenades brusques són constants i pren totes les corbes envaint el carril contrari, hagi o no visibilitat. És el conductor del tot terreny que ens ha de portar fins a Katmandú, 1.100 km a l'altre costat de l'Himàlaia. Vaig a viatjar per una de les carreteres més perillosa de la terra amb un conductor en pràctiques. Estic entusiasmat.
perRicardo Coarasa
21 febrer, 2011

Norbulingka: la «autoescola» del Dalai Lama

El palau d'estiu de la màxima autoritat espiritual del budisme, el "parc de la joia", és l'antítesi de la ciutat-fortalesa del Potala. En aquest jardí emmurallat dels afores de Lhasa l'actual Dalai Lama, Tenzin Gyatso, aprendre a conduir en dos Austin i un Dodge que el seu antecessor va fer portar per peces a través de l'Himàlaia davant l'estupor d'un poble que vivia ancorat en l'Edat Mitjana.
perRicardo Coarasa
7 febrer, 2011

A l'Himàlaia amb bicicleta o com diluir l'autoestima en un nanosegon

Ens el trobem per casualitat als carrers de Lhasa hores abans de posar rumb al campament base de l'Everest. Hi Richard, un bomber de Vitòria que viatja sol. Va a fer la nostra mateixa ruta, els 1.100 quilòmetres que separen la capital del Tibet de Katmandú, però amb bicicleta. De camí, es desviarà a saludar uns amics al Sishapagma. Avui me'n vaig a dormir sentint-me molt petit. Hi ha gent que té uns pebrots com vuitmils.
perRicardo Coarasa
31 gener, 2011

Ghyaru, la vall de les fades i els dracs màgics

Una cosa que m'encanta de la muntanya és que cada matí es pot re-esmorzar sense càrrec de consciència. Un s'aixeca d'hora i adolorit, es posa cec a cafè, cereals, musli, farinetes de civada, fruita, dolços, pa tibetà amb mel i coses així ... I a mig camí de la jornada, per i es torna a omplir fins a dalt.
perCol · laboradors
28 gener, 2011

Es: Aquella nit va coincidir amb la final de la Champions League i entre tanta cerimònia i tanta pregària

El monjo assenyala un penyal per sobre de 4.000 metres, a l'est del monestir de Sera, on s'endevina una rústica casa de pedra. Els tibetans, compte, carreguen amb els seus morts a l'alba fins cingles solitaris com aquest per trossejar a cops de destral. Els voltors i els corbs fan la resta. Al país de les neus no hi ha cementiris.
perRicardo Coarasa
24 gener, 2011

El menú més barat del món

Viatjar al Tibet i no visitar un monestir budista és com estar a Port Aventura i no pujar al Dragon Khan o anar a «Lucio» per primera vegada i no demanar uns ous trencats. L'avantatge de passar uns dies a Lhasa abans de endinsar-se en la serralada de l'Himàlaia-a més d'aclimatar gradualment a l'altitud, que no suposa cap tonteria- és que en les proximitats de la capital del Tibet se situen tres dels més importants: Drepung, Sera i Ganden.
perRicardo Coarasa
17 gener, 2011
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0