No són habitatges humans aquestes que s'alineen sobre el fang, sinó cledes per a animals, gosseres. Fets amb taulons podrits, parets estellades, planxes, teixits encerats. Com a porta tenen sovint tan sols una vella cortina bruta ....

Com nomenar aquest cap de el món, aquesta impotència de no poder fer res mentre la humanitat col·lapsa.

Ja no som xais esperant el sacrifici. Ja no esperem que ens salvi la misericòrdia. Confieu només en la carn, habitants de la terra.

En aquesta supervivència fabriquem viatges a través de les paraules. Per això escrivim. Per això llegim. Per tractar de sublimar tot això que ens passa, que de vegades no som capaços ni de nomenar.