En Col·labora Birmània s'han acostumat a fer miracles, a multiplicar l'arròs i els somriures. Han desafiat la fatalitat i han aixecat escoles al costat de barris fets amb caixes de cartró.
Un llibre necessita beneir, digerir i brindar. Per als que vulguin acudir a tan significatiu esdeveniment, la presentació d'El Macondo Africà, el llibre escrit pel corresponsal Javier Brandoli, serà el dissabte 17 d'octubre a Madrid a les 12 hores en el recentment estrenat megastore de viatges Pangea, al carrer Príncep de […]
Hi ha ocasions en què un home se sent, sense remei, desbordat. Succeeix amb la mort d'altres, amb l'anunci d'una paternitat, amb un viatge a la fi del món, amb la guerra, amb un amor inequívoc ... i succeeix amb els temples d'Angkor.
"Pacífic", em deia una vegada i una altra. Pacífic sona a sal i a illa, a mar inabastable i a calma forjada en aigua. És tan sols una paraula però parla a un temps de pau i oceans encara que en la memòria dels meus dies, és una forma visceral de anhelar; pacífic és gairebé un concepte violent a la tirada dels meus passos.
A les selves del Vietnam hi ha tan pocs animals com en les de Laos. Els homes, segons ens va dir Joan, s'ho mengen tot. Amb la sensació d'adreçar-nos a un lloc una tant saquejat, ens endinsem en les carreteres del nord de Laos.
Vam ser rebuts amb la brusquedat d'una venda d'artesanies, sense que hi hagi salutació ni somriure. Els carrers semblaven un aparador indígena i els turistes fotografiaven el colorit de vestits i l'alegria forçada sobre les voreres.
La plaça principal, que fa centenars d'anys servia de posada a viatgers, estava ara plena de discoteques on la música s'estavellava amb les nostres ganes de pau.