Hi ha moments en Terra de Bruixes en què arriba a olorar tot i un ha de separar-se una mica de les pàgines, respirar i fer un exercici de memòria que consisteix a recordar l'ésser humà. He llegit uns quants llibres sobre l'Àfrica i, per descomptat, mai no m'he enfrontat a una obra així. Potser perquè cap dels autors que he llegit podia narrar en primera persona el que narra Maria. Ella no va fugir de Makuyu, com faríem gairebé tots, ella es va quedar allà odiant i estimant aquella terra