Tot llibre es pot resumir a 6 paràgrafs….
- Editorial Anagrama. Edició 2016
- Autor: Jack Kerouac
- Llibre per a interessats en: Estats Units, Generació Beat, anys després de la II Guerra Mundial, viatge de costa a costa, costumisme, viatges.
- De què va? Kerouac, que utilitza el nom de Sal Paradise a l'obra, decideix creuar gairebé sense mitjans el país, des de Nova York a Califòrnia, diverses vegades. Cada viatge ofereix un retrat d'una societat que, lluny del triomf de la Segona Guerra Mundial, sembla condemnada a lluitar per una supervivència en una jungla d'asfalt. L'American Dream passat pel tapís dels baixos fons conformen aquest sorprenent relat allunyat del triomfalisme de les pel·lícules de Hollywood.
.
Paràgraf 1
“Hi havia unes quantes fotudes cases de camp de diversos tipus i mides nimbades pel difús gris de l'alba. Després Omaha i, Déu meu! Vaig veure el primer vaquer”.
Sal Paradís (Kerouac) és un escriptor de la Costa Est, establert a Nova York, que decideix creuar el país de costa a costa. Hi ha una part molt interessant d'aquest relat en què ja a finals dels anys 40 s'observa aquesta ruptura a dos dels Estats Units. Un tema molt actual ara del qual Kerouac fa un magistral retrat a l'obra. L'urbanita que se sorprèn de veure vaques, vaquers, granges, camps infinits…
Paràgraf 2
Terry va beure força, gairebé tant o més que jo, i va parlar sense parar fins a mitjanit. No ens vam moure dels forats. Ocasionalment passaven rodamóns, mares mexicanes amb els seus fills passaven també, i el cotxe patrulla de la panxa també va venir a vigilar, i un policia va baixar a fer una ullada; però la major part del temps vam estar sols i vam unir les nostres ànimes cada cop més fins que hagués estat terriblement dur dir-nos adéu.
El llibre és un vodevil de personatges que tenen una característica comuna: són supervivents. Malejants, golfs, mares abnegades, pares de família esgarriats, dones a la recerca de fortuna, immigrants, escriptors a l'atur… «Al camí» és un retrat cru d'una societat que seixanta anys enrere, misteriosament, sembla tenir moltes característiques de l'esbombada classe mitjana americana d'avui.
Paràgraf 3
Deambulem per estrets carrers romàntics carregant amb el nostre esparracat equipatge. Tothom tenia pinta d'extra de cinema a les últimes. Starlets envellides, ligons desencantats, corredors de cotxes, Personatges patètics de Califòrnia amb la tristesa de la tristesa, guapos, Casanovas decadents, Blondes amb ulls inflats, tranquil·la, macarras, putes, massatgista, botons.
Aquesta és la descripció que fa Kerouac de San Francisco 1949. El gran mèrit d’aquest llibre torna a ser la seva notícia absoluta de nou.
Paràgraf 4
Hem recollit el nostre equipatge. Dean portava el tronc amb un braç sa i jo la resta, I ens sorprenguem a la parada del tramvia. Un moment després vam estar baixant, amb les cames penjades al costat de la vorera, Assegut a la plataforma emocionant. Érem dos herois derrotats de la nit occidental.
La magnífica última frase va emmarcar aquesta obra. Són herois derrotats perquè aquesta és la dualitat d’aquest text, D’aquest país, D’aquestes dues costes, d'aquests dos mons on viuen gent com Dean i Saul incapaços d'adaptar-se a les regles econòmiques, socials i morals de la societat. Fer-ho seria acceptar la mateixa derrota en què ja viuen, però renunciant a ser herois. I aquest és el límit que no estan disposats a sobrepassar.
Paràgraf 5
Van anar a un aparcament, van estacionar al costat d'un mur de maó de la part del darrere (Dean hi havia treballat en certa ocasió), i allà, segons ell, van fer el que els va semblar a plena llum del dia; i no només això, la va convèncer perquè ens seguís a l'Est així que cobrés el sou de divendres.
Una altra de les revelacions del llibre és el món de les drogues i el sexe. La idea general és que als anys 40 i 50 la puritana societat americana vivia aliena a les drogues i les relacions sexuals abans o fora del matrimoni. “En el camí” és ple de moments que desmunten aquesta idea. No es fa servir un llenguatge explícit, però el sexe ocasional és a tot el relat. A ciutats com Denver, una mena d'encreuament de camins a la ruta est oest i viceversa, els protagonistes viuen embogides nits d'excessos.
Paràgraf 6
El nostre malparat equipatge va tornar a amuntegar-se a la vorera; encara ens quedava molt camí. Però no ens importava: la carretera és la vida.
Pel camí tenen una gran virtut. És un llibre de viatges que quan acabes et deixa unes irrefrenables ganes de viatjar.
| Estil | 8,00/10 |
| Contingut | 9,20/10 |
| Valoració | 8,60/10 |
