Encara que quan l'any agonitza sembla obligat improvisar balanços, en VAP sempre ens ha agradat més fer plans. 2011 es va, que al cel sia, i 2012 ja ens brinda 365 dies per somiar, gairebé res.
Aquesta revista de viatges i il · lusions que és VAP va néixer fa gairebé dos anys com una finestra a la qual treure el cap a la recerca d'altres horitzons, no necessàriament llunyans; d'altra gent en les de reconèixer, amb un altre vestit, nostres mateixes pors i inseguretats; de cruïlles excitants; de caminants lleugers d'equipatge i plens de curiositat; d'històries comuns ofegades per la distància; d'epopeies de vegades oblidades; de viatges al passat, en definitiva.
Amb l'any a punt de fer les maletes, no volem recordar les fronteres que ja hem creuat, sinó de les que ens queden per creuar, d'aquests camins que deixem sense recórrer lamentant que, potser, no tornaríem mai. A la Patagònia. A l'Àfrica. A Alaska. Al Himàlaia. En tants llocs. Se'ns acumulen, sobretot, els viatges que tenim pendents, una llista que creix a mesura que vas recorrent el món, la qual cosa és tremendament encoratjador. Mai hem entès a què, després de culminar un vell somni afegeixen a manera d'epitafi: "Ara ja em puc morir tranquil". Complir l'últim somni és el primer pas cap a la autodestrucció. Aquest no és, per descomptat, l'esperit que anima els que fem VAP. Gent com Javier, que ha viatjat a més d'una dotzena de països africans durant any i mig i segueix somiant amb tornar a Àfrica. El com Daniel, que després de dos anys recorrent el planeta de cap a cap acumula les mateixes ànsies de món a la mirada. Viatgers com Gerardo, Miquel, Juan Ramón, Eduardo, Enrique Ricardo.
Anar-se'n d'Etiòpia volent tornar per conèixer Harar; d'Uganda, rumiant Un viatge a Okavango; de les Torres del Paine
Anar-se'n d'Etiòpia volent tornar per conèixer Harar; d'Uganda, rumiant Un viatge a Okavango; de les Torres del Paine, donant-li voltes al motiu pel qual no ens acostem al Chaltén; de l'altiplà tibetà, doliéndonos dels trekkings que no vam poder fer. Quan un camí acaba, altre s'albira. Així ha de ser. Així és com a mínim per a nosaltres. Apuntar-se a la següent turó, en definitiva, per veure què hi ha a l'altre costat.
Els finals d'any són dates proclius a la malenconia, aquesta sotjador malaltia que ens obliga a fer dos passos cap enrere abans de poder donar un cap endavant. L'onatge del temps s'entossudeix a retornar alguna d'aquestes vivències que encara ens fan mal, com aquestes velles cartes traïdores que ressusciten en un calaix el dia menys pensat.
Ens agradaria que en 2012 la fortuna ens regalés una alba al Machu Pichu, un vell pla amb un gran amic; que el nou any ens permetés remuntar el Níger fins al mític Tombuctú; trepitjar les últimes colònies espanyoles; alba en una illa remota; recórrer Sri Lanka; tornar al Nepal; passar comptes pendents a Guatemala; veure morir el dia al costat del Ganges; confondre'ns en els horitzons de País de Gal · les; completar el kora del sagrat muntanya Kailash; arribar a Ujiji (Dr. Livingstone I suposse?)… I explicar-ho en VAP, és clar, que començarà l'any amb renovats ímpetus, temps haurà d'explicar amb detall, amb les mateixes il · lusions, amb idèntiques metes. Si no podem assolir cap d'aquests afanys en els propers 365 dies, aquí a un any acomiadarem almenys 2012 amb els mateixos somnis i altres que, de ben segur, s'afegiran pel camí.
Tant de bo els plans viatgers de tots els lectors de VAP es compleixin en 2012!
