Memòries d'Àfrica amb Javier Reverte
El viatge Memòries d'Àfrica és, sobretot, una història bella, plena de màgia, que té el poder d'emocionar a l'viatger i fer que la seva experiència perduri per sempre. Un clàssic dels que mai envelleixen.
Javier Reverte ha patejat els cinc continents, ha navegat l'Índic, el Pacífic i l'Atlàntic, ha creuat l'Àrtic d'Est a Oest i trepitjat l'illa del Cap de Forns. Ha baixat l'Amazones des del seu naixement fins a la desembocadura, recorregut el curs del Nil, i s'ha embarcat al riu Congo en la mateixa ruta que va realitzar Joseph Conrad a finals del segle XIX. Ha seguit els camins literaris d'escriptors com Homer-a la Grècia clàssica- o Jack London-al riu Yukon- i s'ha internat en les immenses planes africanes a la recerca dels seus somnis infantils. Ha creuat el llac Victòria, el Tanganyka i el Tana, i s'ha acostat a peu fins a les ribes del Turkana. I tot això i més coses les ha comptat en els seus llibres de viatges.
Els seus llibres de viatges: El Somni d'Àfrica, Vagabund a Àfrica, Els Camins Perduts d'Àfrica, Cor d'Ulisses, El Riu de la Desolació, El Riu de la Llum, En Mars Salvatges, Bitllet d'Anada, L'Aventura de Viatjar. (Al maig proper veurà la llum un nou llibre sobre viatges per Àfrica: "Pujols que cremen, llacs de foc ").
Els seus poemaris: Traces de polissó, Poemes Africans.
Les seves novel · les: Trilogia de Centreamèrica, Lord Paco, Camps de Maduixa per Sempre, Tots els Somnis del Món, La Nit Detinguda, El Metge d'Ifni, Vingui a nosaltres el vostre Regne, La Cançó de Mbama.
Una biografia: Déu, el Diable i l'Aventura (Pedro Páez, el jesuïta espanyol que va arribar a les fonts del Nil Blau).
29 articles
Venecia: esperant a Afrodita (tres anys de VAP)
Diuen que la deessa Venus-Afrodita va sorgir de les aigües del Mediterrani i els grecs van situar el seu naixement al sud de la península del Peloponès. Jo crec que es van equivocar: la deessa va néixer aquí, a Venècia, i aquí la hi s'empassarà de nou el mar quan les aigües devorin aquesta ciutat nascuda per morir d'un empatx de bellesa.
Japó i les ferides de la bellesa
A mi, entre tant mal auguri, se m'acut pensar al Japó, només a Japó. I parlar d'un element sobre el qual els diaris-amb raó, per descomptat-no han parlat per a res en aquests dies: de la delicada bellesa que atresora aquest país (...).
De Orà a Maputo: places de toros a l'Àfrica
Espanya i Portugal, quan eren imperi, exportar llengua, cultura i costums. I entre altres coses, també curses de braus. Les petjades segueixen vives en diversos països llatinoamericans. Però la sorpresa és que hi ha altres petjades, en aquest cas mortes, en llocs sorprenents. On imaginen? Doncs, per exemple, a l'Àfrica.
Una altra vegada Àfrica
M'he jurat no tornar a viatjar a Àfrica ni escriure una línia més en la meva vida sobre això.
Però fa uns dies veia un vídeo, inclòs en aquesta pàgina VAP, d'un viatge per Sud-àfrica, Malawi i Moçambic, i després de llegir un magnífic text de l'homònim Javier Brandoli, el cuc africà començava a picar-me de nou. I per què no tornar?
VAP avança en exclusiva el nou llibre de Javier Reverte
"Pujols que cremen, llacs de foc" surt demà a la venda. VAP ofereix avui als seus lectors un avançament del retorn a Àfrica del mestre de la literatura viatgera.
Cong: al Innisfree de "L'home tranquil"
Hi ha llibres que marquen el paisatge d'una regió o d'una ciutat, com succeeix amb la Manxa, per causa de Cervantes, amb la de Dublín, perquè de Joyce. I també hi ha llocs en què ha deixat la seva empremta un film.
Dublín: M'encanta Irlanda
Irlanda és un país que es fa estimar perquè, potser, és el més romàntic de tots els països de la terra. I això es nota en les seves dues principals passions: la literatura i la música.
La nostàlgia dels llocs que no coneixem
Al pas dels anys un va complint, mal que bé, aquesta mitologia somiada i trepitjant tots els llocs que li han despertat aquesta nostàlgia del desconegut.
Per què prefereixo els vaixells de càrrega als creuers
He viatjat dues vegades en creuers i les dues m'he promès no tornar. No sé si jo picaré en una tercera ocasió. Però existeix avui una manera de creuar els oceans que s'assembla en certa forma al d'abans. Em refereixo als mercants.
New Bedford: el púlpito de «Moby Dick»
Avui New Bedford i l'illa de Nantukett són dos boniques localitats marineres on ja no atraquen vaixells balleneros.Y, és clar, queden rastres de les paraules de Melville en alguns llocs.
Javier Reverte torna a Àfrica en el seu nou llibre
Javier Reverte torna a Àfrica. "Pujols que cremen, llacs de foc (Nous viatges per Àfrica)", que estarà a les llibreries en la primera quinzena de maig, compte dos nous viatges pel continent africà del mestre de la literatura de viatges.
Flors silvestres sobre la tomba de Selous
He visitat per dues vegades la tomba de Selous, en les boscoses vora del Beho Beho, una zona freqüentment visitada pels lleons. M'agrada el ritu de visitar els llocs on reposen les restes dels meus herois de referència.
El viatge, l'aventura
Què ens impulsa a moure'ns quan la televisió ens ofereix a la carta els paisatges de tots els racons del món? La meva resposta és summament senzilla: viatgem empesos per la sensualitat i per l'afany d'aventura.
Tras la estela de Saint-Exupéry
Fa uns pocs anys, encara amb l'ànim i la psique trastocats per les restes d'una punyetera malària que havia contret al Brasil dos anys abans, vaig decidir embarcar-me en un viatge cap als deserts costaners del sud marroquí, les riberes atlàntiques que s'estenen des de Agadir fins Tarfaya, l'antic Cap Juby, on feia escala, en els seus vols nocturns, l'avioneta-correu d'aquell pilot i escriptor que va ser Antonie de Saint-Exupéry.
Àfrica i els somnis de la infància
Qui no ha somiat alguna vegada en la infància amb ser explorador i també amb practicar l'ofici de caçador blanc? Si més no, en la meva generació era cosa comuna, quan de nens jugàvem a organitzar expedicions d'exploració i partides cinegètiques a la recerca de grans animals, en general, Per descomptat, en una imaginària Àfrica que somiàvem sobre els camps desolats de Navalcarnero, el lloc on jo passava els meus estius.
Amèrica
"Hace un par de semanas publicaba en estas páginas un artículo sobre la América profunda y mis viajes por los Estados Unidos y uno de los amables lectores de VaP comentaba con extrañeza y cierto malhumor: "Amèrica? Però si només parla dels Estats Units!" (...) L'assumpte té el seu què, más de lo que parece a simple vista".
Vents de joventut a l'Amèrica profunda
Amèrica és tan sorprenent com fascinant. S'assembla a tots els tòpics que hem elaborat sobre ella i, però, una i altra vegada acaba per trencar-.
Trobada digital amb Javier Reverte a «elmundo.es»
Arran de la recent publicació del seu nou llibre de viatges, "En mars salvatges. Un viatge a l'Àrtic ", l'escriptor Javier Reverte participarà en una trobada digital amb els lectors de www.elmundo.es dimarts, 3 de maig, a les 18:00 hores.
Entrevista: «M'agradaria ser Ulisses i que Homer cantés les meves gestes»
Des del passat 8 d'abril és a les llibreries el nou llibre de Javier Reverte, "En mars salvatges. Un viatge a l'Àrtic ". Els lectors de viajesalpasado.com han tingut l'oportunitat d'enviar les seves preguntes al mestre de la literatura viatgera. Aquesta entrevista on line és la resposta a les seves inquietuds.
Llegeix un avançament del nou llibre de Javier Reverte
"En mars salvatges. Un viatge a l'Àrtic ", el nou i esperadíssim llibre de viatges de l'escriptor Javier Reverte, estarà ja a les llibreries a partir de divendres que. Per obrir boca, VAP t'ofereix en exclusiva un capítol de la nova obra del mestre de la literatura de viatges.
«Ítaca, la pàtria dels escriptors»
Imagineu un lloc on hi ha només sol, mar blau, cant de cigales a l'estiu, alguns vinyes i un restaurant, Tsiribis, on el meu amic Dimitris, l'amo, convida a qualsevol espanyol que arriba a un got de vi i, al capvespre, si li cau bé, li recita en grec clàssic el començament de l'Odissea.
El refugi de la Mediterrània
Febrer és un mes estrany. Li passa com a novembre: els dos són mesos freds, humits de vegades, plujosos, poc amables, sense festes que els s'alegrin. És clar que parlem del nostre hemisferi. No obstant, si la memòria no em traeix, crec que tampoc és febrer un mes massa amable en molts dels territoris del sud de l'Equador, perquè porta interminables pluges i calor d'aclaparament.
Illes d'Aran: literatura en terra hostil
Hi ha un "pub" a Galway, ciutat de la costa occidental d'Irlanda del Sud, en la porta un cartell anuncia: "Últim lloc on prendre una cervesa abans de Boston (EUA)". Per descomptat que em vaig prendre una pinta per celebrar l'enginy de l'amo. I per descomptat, també sabent que l'afirmació no era certa.
