illa Maurici: sense notícies d'Àfrica
El món semblava bressolar-se en una calma sense ostentacions en què fins a les tempestes semblaven programar-se per no pertorbar en excés. He escrit moltes vegades, en ocasions amb una certa literatura, de les olors d'un lloc. Aquí no hi ha res de poètic, Mauricio feia olor de sucre quan es baixava en algunes zones la finestra del cotxe. Era una olor dolça i violent.
