Els Angeles en vermell, groc, verd i blau
Com tots els carrers s'assemblen a cada barri-ciutat d'aquesta metròpoli anònima, reconeixíem el carrer de la casa per l'arbre vermell, que feia de fanalet just a mitja alçada i que ens donava ombra a les pauses interminables en què sortíem a la porta perquè ens distingís el cotxe dringant de dominis pizza o se'ls traguessin a alguns les ganes de fumar.
