Els quinze anys de Marco estan ficats en un cos petit i vibrant. Té cara de pilluelo, cames flaques sota pantalons pesquer i peus alats fusionats a unes xancletes fosques.
Jo no sé els altres, però a mi la tensió nerviosa em puja per minuts. És com que ja arriba el moment de la veritat i, d'una banda, vols enfrontar-te a això com més aviat millor, i, per una altra, vols sortir corrents. De moment, clar, em quedo.
Una cosa que m'encanta de la muntanya és que cada matí es pot re-esmorzar sense càrrec de consciència. Un s'aixeca d'hora i adolorit, es posa cec a cafè, cereals, musli, farinetes de civada, fruita, dolços, pa tibetà amb mel i coses així ... I a mig camí de la jornada, per i es torna a omplir fins a dalt.
El reconec. Jo també vaig caure en la secta Lonley Planet. No tinc ni idea de si és la guia més venuda a Espanya, però el que sí puc assegurar és que entre la legió de viatgers amb motxilla i mitjons amb xancletes que recorre el sud-est asiàtic, arrasa.