Budapest: a la trobada de Sandor Marai

Per: Mayte Toca (Fotos T. B. / M.. T. / Marcia Hamvas)

Viatjar és un plaer per als cinc sentits, però viatjar seguint el rastre d'un llibre o l'autor que el va escriure supera aquest plaer amb escreix. He fet diverses voltes pels cinc continents, Aquelles vegades a la recerca de les històries escrites, altres d'aquelles si escrites i gravades a la memòria. Vaig viatjar a Karlovy Vary sota la influència de Milan Kundera. Fa anys, vaig tenir l'honor de conèixer personalment Stephen Vicinzcey a Londres i seure en el seu escriptori davant d'un gran retrat del gran Stendhal, on Vicinzcey havia escrit "En braços de la dona madura". Aquesta vegada la meva passió era de nou un escriptor de l'Europa de l'Est, Sandor Marai, NASCUT a Kassa en 1900 i criat a Budapest, Hongria.

Aquest home amb cara de granota i ànima de princesa em va enamorar en el primer assalt literari. La que és per a mi la seva obra mestra, "La dona justa", delata la sensibilitat d'un escriptor que va entendre l'essència de l'ésser humà i les seves limitacions. La seva altra gran obra, "Confessions d'un burgès", és això, una llarga i bella confessió d'un burgès que mai va voler ser-ho. Aquesta ànima bella, literària i valent va acabar els seus dies fent-se un tir als 89 anys. Ja que la mort no el trobava, va ser ell a la seva trobada.

Vaig deixar les meves embalums a casa d'una velleta humil que llogava una cambra net a casa al costat del riu

Així que amb molt entusiasme i poca informació sobre la ciutat vaig agafar un vol a Budapest i em vaig plantar davant del Danubi.

Vaig deixar les meves embalums a casa d'una velleta humil que llogava una cambra net a casa al costat del riu. La cèntrica plaça on hi havia l'edifici es deia Vigor Ter. Era un d'aquells immobles antics de portal imponent i porta de dimensions de castell, que s'obria amb una pesada i gruixuda clau metàl · lica. Un arcaic ascensor amb barres de bronze surava grinyolant fins al quart pis, on jo entrava a l'apartament, crec que per la porta de servei. En realitat sospito que tot l'apartament on vivia la dona va ser al seu dia la casa del servei. Això em va fer pensar de nou en Sandor Marai i els seus relats. Podria ella haver estat la mateixa Judit, la dona justa.

És romàntica, barroca, clàssica, renaixentista i moderna alhora. El riu transcorre elegant sota l'aixopluc d'uns ponts superbs

Se m'ocorren moltes paraules per descriure Budapest, però la que millor la defineix és elegància. Amb Buda a un costat del riu i Paràsit a l'altre, aquesta ciutat recorda molt a un conte de fades. És romàntica, barroca, clàssica, renaixentista i moderna alhora. El riu transcorre elegant sota l'aixopluc d'uns ponts superbs i la mirada ferma d'uns edificis distingits, bells balnearis i altres Com una ciutat així no anava a donar fruit a gents d'ànimes elegants!

De les moltes esglésies surten notes de Mendelssohn, Bach; als carrers del centre, vianants, grups de música amenitzen les terrasses, els cafès ... on les dones se sentin belles i els homes les miren amb pudor.

Vaig entrar a l'oficina de turisme a preguntar com podia arribar fins al barri, de nom impronunciable, on havia viscut Marai, però allí ningú sabia qui era.

Em vaig enfilar fins al gran palau de Buda i descendir a un oblidat i tranquil barri, on no hi havia una ànima, per per fi trobar el bust de Marai

Passejant vaig aconseguir trobar un petita galeria sobre ell, on vaig poder comprar llibres i la seva biografia en anglès. Em vaig enfilar fins al gran palau de Buda, i per la part de darrere descendir a un oblidat i tranquil barri on no hi havia una ànima, per per fi trobar el bust de Marai. Romania ocult a l'enrenou de turistes visitant el palau just uns metres més amunt. Aquest lloc, per fortuna, estava fora de tota guia turística. Em vaig asseure en un banc al seu costat a observar. Era estiu i feia una calor terrible. La temperatura a Budapest a l'estiu pot arribar als 40 graus. Vaig sentir nostàlgia i una mica de tristesa al veure-ho allà tan oblidat, al centre d'un petit encreuament de carrers, com em sol passar amb els busts immortalitzats o les tombes de persones il · lustres. Descobrir Marai havia estat un gran privilegi per a mi, per fi estàvem ell i jo allà sols, 1 Budapest.

Les investigacions realitzades:

  • Facebook
  • LinkedIn
  • Twitter
  • Meneame
  • Share

Comentaris (8)

  • Juan Antonio

    |

    Gràcies Mayte. Gràcies per la teva forma de narrar amb la qual em transportes i fas transitar pels carrers de Budapest. Bella recerca la que vas realitzar per al final poder asseure't cara a cara davant Sandor….. M'encanta la teva forma d'escriure. Petons

    Contestar

  • Javier

    |

    Bonica història Mayte. Calmada, dolça, sincera… M'agrada viatjar seguint el rastre d'un llibre o d'un escriptor

    Contestar

  • belen

    |

    Un cop més ens fas somiar i viure la mateixa passió que tu vas sentir en aquells viatges. Gràcies Mayte!

    Contestar

  • Valeria Alfie

    |

    Que bonic viatge que has fet Mayte. I que privillegio el que hagis compartit una estona a soles amb Sandor Marai!
    Moltes gràcies per compartir la teva experiència!
    Valeria

    Contestar

  • ita

    |

    Linda experiència, espero algun dia poder recórrer aquests llocs!

    Contestar

  • Roses

    |

    Just fa una setmana que vaig anar a Budapest buscant el mateix que tu, sense haver llegit la teva trobada. Vaig buscar, preguntar, i ningú em va donar indicació d'on podia trobar una empremta d'aquest, per a mi, meravellós escriptor. Però em vaig amarar de l'aire, de les imatges que m'havia descrit Marai de la seva Budapest. Una ciutat excepcional.

    Contestar

  • M. Isidoro S. H.

    |

    Nada complicado localizar la calle donde vivió Márai en Budapest, Mikó Utca, y el busto en su memoria ubicado en la parte más alta de la misma calle. Me hizo ilusión saludarle ……..

    Contestar

  • Mayte

    |

    Me alegro que te fuese facil Isidoro, y que te hiciese ilusión saludarle, a mi tambien!

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets

No tweets trobat.