Betlem: l'esplendor del audaç imperi

Per: Eduardo de Winter (fotos Ricardo Coarasa)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

[pestanya:el viatge]

Lisboa, la ciutat dels set turons orienta la seva mirada cap a les aigües. Aquelles per les quals honor i glòria arribar a centúries llunyanes. Durant els segles XVI i XVII Portugal ostentar bona part del domini dels oceans i mars que conformaven les principals rutes comercials. Vies marítimes a L'Índia, una Xina, a les estacions comercials de Àfrica o fins als vasts territoris que avui conformen Brasil. Els navegants portuguesos es van mostrar àvids descobridors, hàbils cartògrafs i intrèpids marins. Aquells dies de navilis i espècies, de draconianes travessies i inhumana esclavitud, quedar ancorats al passat, però Lisboa, com a capital de l'imperi que va ser, conserva el seu llegat.

A la veïna localitat de Betlem ens esperen fascinants edificacions i atractius museus en un recorregut al que resulta merescut dedicar-li un dia. Belém es gaudeix caminant pels seus carrers, sempre amb turistes i viatgers després de les empremtes del passat, delectant amb la seva famosa pastisseria i comprenent la transcendència dels llocs visitats. Enormes espais oberts caracteritzen a la localitat, que és ja un barri més de Lisboa. A l'agost la calor es tornava sufocant, tan solo la leve brisa del Tajo otorgaba tregua. Belém és una postal de la "Era dels Descobriments", període en el qual Manuel I reinó sobre Portugal, sent tals els èxits aconseguits que se li va conèixer com "L'Afortunat".

És a la part alta de la Torre de Belém, a la terrassa, quan un pot admirar el passat

La Torre de Belém va ser una de les edificacions que va ordenar construir, en una constant obsessió per invertir part de les riqueses provinents de les colònies en monumentals construccions que han transcendit als temps. Alçada sobre les aigües del Tajo, aquesta torre de l'encunyat com a estil manuelí va servir en el passat com a punt de defensa avançat de Lisboa, complementant-se amb una fortalesa que es trobava a la riba oposada. El foc creuat des de tots dos emplaçaments impossibilitava a les naus enemigues arribar fins a la mateixa ciutat. La visita permet admirar les estades d'una fortalesa que sorprèn pels seus delicats acabats. La Sala del Governador, la Sala d'Audiències o la Capella ens esperen al seu interior. Però és a la part alta de la Torre de Belém, a la terrassa, quan un pot admirar el passat, treure el cap a les seves cilíndriques garites, en què guàrdies apostats atalaiaven a la recerca de perills o del retorn de navilis amb pavelló portuguès carregats d'espècies i productes que enriquien a la metròpoli i forjaven un imperi. Gaudir de les vistes des de l'altura, és un dels moments crucials de la visita.

Al temps de la seva construcció (1514-1520) es trobava avançada sobre la ribera, quedant com a illa d'un resplendent basalt sobre les aigües. I no era casual aquesta ubicació, ja que davant seu es troba la platja de Restelo, on acostumaven les expedicions a partir. El pas dels temps va modificar el curs del riu, apropant-la a la riba; i els usos a què es va destinar van ser diversos, passant a recaptar tributs que els navilis havien de pagar a la seva arribada, o servint finalment fins i tot de presidi.

Sempre prefereixo acostar-me a poc a poc als llocs dignes d'admirar, percebre'ls des de la distància, sentir les seves formes i anar captant els detalls

Succeeix a vegades que grans moments de la història o fascinants monuments amaguen curioses històries. Aquest és el cas del rinoceront que podrem observar tallat en pedra a la Torre de Belém. El seu nom era Ganda, i els seus avatars comencen a 1515, quan un sultà va regalar l'animal al governador portuguès de l'Índia. Aquest, desitjós de complaure a la Corona, el va remetre a Lisboa com a present per al rei Manuel I. El rinoceront Ganda va causar sensació, molts creien que es tractava d'un animal llegendari, mític, fins que van poder contemplar. El monarca fins i tot el embarcament de nou rumb a Roma com a obsequi en Papa Leon X, encara que el desgraciat animal va morir ofegat durant un temporal. La seva fama, però, era tal que una de les gàrgoles de la Torre de Belém mostra la seva escultura.

Caminem per l'Avinguda de l'Índia en direcció al Monestir dels Jerònims. La seva impressionant façana de 300 metres de longitud es fa visible i podem admirar la seva majestuositat des dels jardins que serveixen d'avantsala al monument, a la Praça do Imperi. Sempre prefereixo acostar a poc a poc a llocs que un ha d'admirar, percebre'ls des de la distància, sentir les seves formes i anar captant els detalls a mesura que els nostres passos ens porten a la trobada.

Manuel I va decidir aixecar el majestuós i solemne Monestir dels Jerònims com a commemoració perpètua del retorn gloriós de Basc de Gamma

La grandesa del monestir dels Jerònims és conforme al fet que commemora. Explica la història que en aquest emplaçament s'alçava una petita ermita, en què els marins acostumaven pregar abans de fer-se a la mar. Basc de Gamma i la seva tripulació van passar la seva última nit en sòl portuguès de vigília i suplicant per la protecció divina durant el periple que hauria de portar-los a descobrir la ruta marítima que uniria Europa amb l'Índia, vorejant les costes africanes. Van salpar el 8 de juliol de 1847, aconseguint les platges de l'estat indi de Kerala l' 20 de maig de 1848. Basc de Gamma havia obert no només una de les més importants rutes comercials; havia traçat les cartes de navegació que convertirien a Portugal en una potència mundial, expandint fins remots confins seves influències econòmiques i culturals. Resulta senzill encara avui ensopegar amb algun Fernando a L'Índia l' Sri Lanka. Al rei Manuel I no li era aliena semblant gesta, pel que va decidir aixecar el majestuós i solemne Monestir dels Jerònims com a commemoració perpètua del retorn gloriós del marí.

Ja des que un creua el llindar de la porta principal del monestir, llaurada amb escenes del naixement de Crist, comença a sentir la grandesa del lloc. Ens topem amb escultures de la família reial i arribem a la església de Santa Maria de Belém. Aquí reposen les restes de Basc de Gamma, i també del poeta Luis de Camoes. Recórrer l'edifici és un continu delit, amb els acabats tan propis de l'estil manuelí un cop més present, la grandesa dels seus espais, la solemnitat que es respira o la serenitat del fascinant claustre. Els passadissos del claustre resulten ideals per gaudir de la fresca que regalen, mentre caminem repassant tan grans històries viscudes i escoltades per aquestes parets, i que el irremeiable pas del temps van deixar com a episodis llunyans, acreixent el sentiment de passatger invisible en el discórrer de la història.

El pas del temps acostuma a amagar sota les sorres de l'oblit els noms d'aquells que van construir llegendes. A Belém, però, la història segueix viva

Abandonant el Monestir dels Jerònims ens dirigim cap a la última parada, aquesta en la qual un acostuma a recapitular el visitat i ubicar-lo en les històries llegides. Tornem a la vora del Tajo, davant del monestir, on des 1960 mira les aigües el Monument als Descobridors. Aixecat amb motiu del 500 aniversari de la mort d'Enric el Navegant, pretén honorar monarques i marins que van engendrar per a Portugal la Era dels Descobriments. Amb forma de casc de nau, recull l'escut de la nació i una sèrie d'escultures pertanyents a il · lustres d'aquells dies. Un pot ascendir a dalt, i des dels seus 50 metres, admirar el litoral de Belém, mentre la brisa acaricia nostres rostres i creiem admirar una estampa similar a la que contemplaven els marins de tornada a la llar. Havien de fer-ho plens d'orgull, satisfets de conquestes, portant una bandera que il · luminava mars i oceans. El pas del temps acostuma a escombrar riqueses i amagar sota les sorres de l'oblit els noms d'aquells que van construir llegendes. A Belém, però, la història segueix viva, gravada en pedra i basalt, o almenys això és el que sento mentre el tramvia trontolla de tornada a Lisboa.

[pestanya:el camí]

Des de Lisboa podem accedir còmodament a Belém, i tramvia (nombre 15), a (destí Cascais) l' autobús (línies 27, 28, 29, 43, 49, 51 0 112.

[pestanya:molt recomanable]

A més de visitar els seus principals monuments i edificis us aconsellem passejar pels seus carrers, visitar els seus comerços i gaudir de la seva gastronomia, com els famosos Pastissos de Belém.

Més informació:<a title=»Belém» href=»http://blog.infoviajero.es/lisboa/belem/» target=»_blank»>Betlem</una> de INFOVIATGER.

Molt recomanables aquest altre bloc: <a title=»Información turística sobre Portugal» href=»http://turismoenportugal.blogspot.com/» target=»_blank»>Portugal</una>
[pestanya:FINAL]

  • Compartir

Comentaris (2)

  • Mero

    |

    La sort de Ganda ja estava tirada des de la seva captura. D'haver trepitjat terra ferma hauria estat engalanat i exposat a lleons, senglars o toros braus com a mer divertiment de les corts palatines, per acabar per marcir poc a poc. Albrecht Dürer, fascinat per l'exotisme del rinoceront i gràcies a les descripcions d'altres el va dibuixar magníficament. Gràcies, Ricardo (en nom de Ganda)

    Contestar

  • Mero

    |

    Gràcies, Eduardo, que ets qui ha escrit el reportatge

    Contestar

Escriu un comentari