Com altres tants símbols que van brillar de glòria abans que en flames, Sarajevo va seguir aquest guió al segle XX quan va passar, successivament, de mà en mà fins arribar a ser la capital d'un país independent. Avui, Bòsnia i Hercegovina, intenta desfer la pols de les cendres de la seva història.
Caminar pels carrers del centre de Sarajevo és fer memòria, inevitablement, els records més immediats en el temps. És clar que potser això sigui el més fàcil per alimentar, en l'imaginari social, el que fa vint anys va posar a Sarajevo a les portades de tots els diaris del planeta: una guerra civil que avui ja només dóna cops de cua en la memòria, a les façanes cosides a trets dels edificis o en les plaques que pengen de multitud de monuments per tota la ciutat amb el nom de centenars de morts.
Tot i que Sarajevo és molt més, aquest fet monopolitza, en gran part, el pensament. En el "Jerusalem Bosni", com s'ha cridat per la convivència de diverses religions, una estada a la ciutat comença a Bascarsija, el basar del cor de la ciutat construït fa sis segles, amb la fundació de Sarajevo. Sobre aquesta vella extensió s'aixequen els més atractius monuments.
Caminar pels carrers del centre de Sarajevo és fer memòria, inevitablement, els records més immediats en el temps
Metàfora de la seva història és la proximitat de la Mesquita nivell Husrev-Beg, la catedral del Sagrat Cor de Jesús, la vella església ortodoxa i la sinagoga de Sarajevo. Amb tres dies sagrats per setmana-corresponents al cristianisme, islam i judaisme-, Sarajevo va passar de dependre de l'Imperi Otomà a l'Imperi Austrohúngaro fins ja entrat el segle XX. Bosnians, croats i serbis conviuen en relativa harmonia tenint en compte que a finals del segle passat les diferències ètniques van portar a la crueltat atiat per les megalomanies de la "Gran sèrbia".
Encara que aquest és un viatge per la ciutat, connectar amb la seva història recent resulta imprescindible per entendre una ciutat reconstruïda encara que no sigui el nostre objectiu conèixer en profunditat les tortuositats de la història i la política internacional.
Encara que aquest és un viatge per la ciutat, connectar amb la seva història recent resulta imprescindible per entendre una ciutat reconstruïda
L'esdevenir dels quatre segles anteriors de mites i sang del país va ser traçat per Ivo Andric a «Un pont sobre el Drina», un llibre de gran intensitat amb el pont de pedra com a testimoni del temps en Visegrad, en el límit amb Sèrbia. Precisament, l'any passat es van complir 50 anys de la concessió del premi Nobel.
Poc abans de la creació de Iugoslàvia, data on Andric va finalitzar la ruta per la història en el seu llibre magne, Sarajevo va despertar amb l'assassinat de l'hereu de l'imperi Austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i que va desembocar en la Gran Guerra. El Pont Llatí, on un fanàtic serbi va acabar amb la vida de l'hereu i la seva dona, s'erigeix sobre el riu Miljacka impecable tot i ser un dels més històrics de la ciutat.
El riu travessa la ciutat d'est a oest, com una ratlla cabalosa al mig de la vall que l'alberga escortada per cinc grans muntanyes que arriben fins als dos mil metres. En aquest paratge es van celebrar els Jocs Olímpics d'Hivern de 1984, i al límit del riu hi ha la Biblioteca de Sarajevo, que durant la guerra va perdre més de dos milions de documents quan els serbis la van destrossar. Pràcticament tota la ciutat es bolca al nord del riu, deixant al sud barris residencials i una de les faldilles sobre les quals s'aixeca Sarajevo. En forma de "u", les cases esquitxen les dues parets d'una ciutat allargada que vibren al so del Miljacka i, en les vessants, el blanc de les milers de làpides conviu amb l'abundant verd de Sarajevo.
Sarajevo, refugi cultural
Durant el setge que va mantenir a la població asfixiada durant gairebé quatre anys, el pols va seguir bategant més feble, però es va tractar de fer de la normalitat una companya suportable. Això ho recorden les imatges que s'exposen aquestes setmanes al Museu Nacional, on les instantànies mostren la realitat en carn viva. Persones travessant les avingudes a l'ombra dels blindats de Nacions Unides, cues al mercat de Markale, on dos atemptats van matar desenes de persones. O fins i tot el cartell promocional del Festival d'Hivern de 1993, on es veu Smailovic, el "cel · lista de Sarajevo", traient notes musicals al seu instrument al mig de les ruïnes de la Biblioteca de Sarajevo.
Les representacions teatrals i les exposicions d'art brollaven en un ambient enrarit. I en una ciutat l'aspecte va canviar per edificis atacats i hortes urbanes on abans hi havia bonics jardins i patis, l'art amb materials reciclats també pugnava per alleujar la crueltat. Un artista bosnià va dir una vegada que la ciutat durant la guerra era "un garbuix cultural del proletariat". Però l'art suposava una tècnica d'aïllament de la realitat tot i que la seva matèria primera provenia de les restes dels bombardejos.
La petjada d'una rutina estranya és inevitable en remuntar cap al barri de Vraca o creuar l'anomenada Avinguda dels Franctiradors
Per això, l'empremta d'una rutina estranya és inevitable en remuntar cap al barri de Vraca o creuar l'anomenada avinguda dels Franctiradors, on s'aixeca, daurat i imponent, L'Hotel Holiday Inn. Aquest hotel passaria relativament desapercebut si no constituís un símbol en la memòria dels reporters que van cobrir la guerra i que s'allotjaven allà treballant en dures condicions.
Aïllada del món exterior, a la ciutat només es podia accedir per aire. El gran reporter Enrique Meneses recorda com va poder arribar-hi per treballar, per aire. Però la població era qui patia el setge amb més crueltat. Al cap ia la fi, romandre amb tots els accessos a la vall blindats. Contra això van mantenir la respiració, en petites dosis, a través d'un túnel que van excavar als afores de la ciutat. Actualment és un museu i es pot visitar.
De tornada a la normalitat
Cada pas que s'avança a la capital de Bòsnia apel · la a la imaginació. A diferència de construccions mil · lenàries d'antigues civilitzacions, aquí, a tot just tres hores en avió de Madrid, una façana o un edifici poden donar per a moltes converses i debats.
Després de la sacsejada en recórrer la ciutat, convé assumir en el bullici i juvenil temps de nit del centre, on les terrasses i els restaurants que inunden. A poca distància de Bascarsija hi ha el modern de Sarajevo, amb edificis envidrats com a testimonis de l'esplendor actual, però la concentració juvenil de copes i sopars es reuneix al voltant de les carrerons i places amagades del cor històric.
Sarajevo ha tornat a una normalitat aparent amb cicatrius en molts racons
Diuen moltes veus que va ser la guerra més despietada que es recorda. Però Sarajevo ha tornat a una normalitat aparent amb cicatrius en molts racons. Avui ha tornat a restablir com a imant per a turistes i viatgers que cada any trien aquesta destinació. El que cal advertir és la impossibilitat de mantenir-se al marge del que els 46 mesos de setge va deixar: sabem que qualsevol jove de 20 anys bosnià que viu a Sarajevo va sobreviure a una guerra. Un bon exercici de reflexió.
