Mar 29 2011 Andelos: la lliçó romana de l'aigua

• andelos1

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/andelos1.jpg

  El jaciment romà de Andelos, a Navarra, no és segurament un dels més coneguts d'Espanya. Però el seu impressionant sistema hidràulic és tot un ensenyament magistral per a les generacions futures sobre un repte que encara ens porta de cap al segle XXI: l'ús racional de l'aigua, l' "or blau".

• andelos2

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/andelos2.jpg

  El jaciment romà de Andelos, a Navarra, no és segurament un dels més coneguts d'Espanya. Però el seu impressionant sistema hidràulic és tot un ensenyament magistral per a les generacions futures sobre un repte que encara ens porta de cap al segle XXI: l'ús racional de l'aigua, l' "or blau".

• andelos4

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/andelos4.jpg

  El jaciment romà de Andelos, a Navarra, no és segurament un dels més coneguts d'Espanya. Però el seu impressionant sistema hidràulic és tot un ensenyament magistral per a les generacions futures sobre un repte que encara ens porta de cap al segle XXI: l'ús racional de l'aigua, l' "or blau".

• andelos5

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/andelos5.jpg

  El jaciment romà de Andelos, a Navarra, no és segurament un dels més coneguts d'Espanya. Però el seu impressionant sistema hidràulic és tot un ensenyament magistral per a les generacions futures sobre un repte que encara ens porta de cap al segle XXI: l'ús racional de l'aigua, l' "or blau".

• andelos3

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/andelos3.jpg

  El jaciment romà de Andelos, a Navarra, no és segurament un dels més coneguts d'Espanya. Però el seu impressionant sistema hidràulic és tot un ensenyament magistral per a les generacions futures sobre un repte que encara ens porta de cap al segle XXI: l'ús racional de l'aigua, l' "or blau".

[pestanya:el viatge]

Molts són els reptes als quals s'enfronta la humanitat en el segle XXI, des del canvi climàtic fins a un augment considerable de la població mundial. En aquesta llista de desafiaments, i potser conseqüència d'ells, el problema de l'aigua, un bé cada vegada més escàs l'ús racional sembla imprescindible. Com no malbaratar ni una sola gota? Els romans es van fer aquesta pregunta, a la qual van respondre amb especial encert a Navarra.

Alguns especialistes ja han encunyat el terme d'or blau per referir-se a l'aigua. Si en el segle XX el petroli va ser causa de moltes guerres, no sorprendria massa que en la nova centúria sigui el líquid element el que arribi a mobilitzar exèrcits del món sencer. No obstant això, com en molts altres assumptes, per tenir una bona perspectiva cal mirar-se al mirall del passat i reflexionar sobre com aprofitar els nostres antecessors seus recursos hídrics. En aquest viatge en el temps el poblat romà de Andelos, al cor de la Comunitat Foral de Navarra, és una visita inexcusable. El principal actiu d'aquest jaciment arqueològic és el seu sistema hidràulic, molt ben conservat i tot un referent a la Península tot i que el poblat romà hagi estat eclipsat per altres nuclis d'interès de l'entorn.

Per arribar-hi el millor punt de partida és Pamplona, des d'on es triga una mica més de mitja hora en cotxe fins a arribar al terme municipal de Mendigorra. El trajecte ja és en si mateix un exercici de conscienciació sobre la importància de l'aigua. Només cal mirar al voltant. Al nord de Puente la Reina (lloc de pas obligat), predomina el verd. Per contra, tot el que queda al sud destaca per uns tints groguencs que ens recorden que sense un ús racional de l'aigua el sòl perd tota la seva riquesa. Aquesta impressió es corrobora només entrar al poblat, envoltat d'un paisatge àrid on només s'endevina la verdor a l'horitzó.
La visita permet accedir a dues zones diferenciades. D'una banda hi ha el gruix del jaciment arqueològic, tanca, al costat del qual es troba un petit centre d'interpretació. Només obre els caps de setmana i en horaris una mica estranys, per la qual cosa el millor és informar-se abans d'anar. D'altra banda hi ha les grans construccions relacionades amb el sistema hidràulic: una presa de corrent, un dipòsit regulador, els vestigis d'un aqüeducte i el castellum aquae, tots molt ben conservats. Aquest segon conjunt està excavat però a l'aire lliure, pel que es pot visitar sense restriccions horàries.

Alguns especialistes ja han encunyat el terme d'or blau per referir-se a l'aigua. Si en el segle XX el petroli va ser causa de moltes guerres, no sorprendria massa que en la nova centúria sigui el líquid element el que arribi a mobilitzar exèrcits del món sencer.

A què és deguda aquesta separació, si tot forma part del mateix conjunt? Com molts altres nuclis de l'interior peninsular, Andelos va ser abandonat a la baixa edat mitjana. L'escassetat de recursos econòmics, la sobreexplotació de l'entorn i una terrible pesta a mitjans del segle XIV van condemnar a la vila a la despoblació. Si a això li sumem que es tracta d'un nucli poc mencionat pels autors antics, no és d'estranyar que passés llargs anys en l'oblit fins que va ser reidentificat i excavat.

Precisament fruit d'aquestes excavacions és la troballa del seu impressionant sistema hidràulic, clau per entendre els secrets d'aquesta tecnologia romana. Arribats a aquest punt, el millor és posar-se les botes de muntanya i dedicar-se a explorar els voltants. Per exemple, una 400 metres de l'aparcament del centre d'interpretació es troba un enorme dipòsit d'aigua al qual val la pena acostar-se per observar les seves robustos contraforts de contenció i baixar per unes escaletes fins al seu mateix fons. El terreny estar enfangat gairebé sempre cal anar amb compte amb les relliscades, però només així, explorant amb ulls d'arqueòleg, comprendrem la veritable importància d'aquesta estructura que proveïa d'aigua a Andelos.

Aquest poblat romà, en definitiva, fa honor a l'esperit d'aquest web d'unir viatges i història i ofereix al visitant un viatge al passat en tota regla. Partint del nostre atrafegat segle XXI i els seus evidents mostres d'escassetat d'aigua, podem retrocedir fins a un temps en què ja se sabia que, sense, la vida no és possible. El jaciment d'Andelos potser és un desconegut en comparació amb els grans llocs arqueològics de la península Ibèrica, però per descomptat no hi ha cap que li vagi a l'una en el que a sistema hídric es refereix.

Més rutes per Espanya de Edu&Eri en www.eduyeriviajes.com

[pestanya:el camí]
Andelos està en el terme municipal de Mendigorra, a uns 30 quilòmetres de Pamplona. Arribar des de la capital de la Comunitat Foral no és complicat, però tampoc massa senzill. Cal prendre l'A-12 (Autovia del Camí) i deixar-la en la sortida 23, a l'altura de Puente la Reina. Allà buscarem la NA-601 en direcció a Mendigorra i circularem molt atents a la senyalització, doncs segons ens acostem al poble el jaciment arqueològic està ben indicat.

[pestanya:una becaina]
Encara Mendigorra és una vila en la que la seva població s'ha dedicat tradicionalment a la indústria, poc a poc va configurant una bona oferta turística. Per pernoctar al poble hi ha dues cases rurals: Mendibil Borda i Orbarán Casa. Per als que els agradi l'acampada també disponene d'una bona alternativa, doncs el Camping El Molino està realment a prop de Andelos.

[pestanya:a taula parada]
A Navarra menjar mai és un problema: espàrrecs, carxofes, xoriço… La llista de productes exquisits, amb o sense denominació d'origen, sobrepassa amb escreix els límits d'aquest article. En Mendigorra hi ha diversos bars en què provar menjar casolà, però la nostra recomanació és agafar el cotxe i triar entre un amè tapes pels carrers de Pamplona (direcció nord) o una abundant pitança al Parador Nacional d'Olite (al sud).

[pestanya:molt recomanable]
El poblat romà d'Andelos és el millor exemple que Navarra ofereix molts més al · licients que Pamplona, Olite de Tudela. A més d'aquests impressionants conjunts historicoartístics, als quals no cal treure cap mèrit, la Comunitat Foral presenta enclavaments menys coneguts però igual de sorprenents. Des de la Calçada romana de Cirauqui fins al inversemblant Museu de la Tòfona de Metauten, val la pena donar-li una oportunitat a la cara menys coneguda d'una de les zones més boniques d'Espanya.
[pestanya:FINAL]