Cap Nord: caviar i xampany en el punt més al nord d'Europa
Seguramente el nombre de Francesco Neri, a part del seu innegable origen italià, dir res en el. He de confessar que quan vaig arribar aquí per primera vegada aquest personatge tampoc era conegut per a mi, però ara tenim una cosa en comú ...
Una mica més-poc- coneixia sobre Richard Chancellor, qui va envoltar el Cap Nord en 1553 en el seu intent de trobar el Pas del Nord-est, una ruta marítima molt a col.lació del fabulós últim títol de Javier Reverte "En mars salvatges"; però no va ser aquest cèlebre explorador anglès el que va lligar el seu nom a aquest sortint terrestre com a visitant sinó el científic italià que el va trepitjar per primera vegada. Francesco Neri va ser el primer turista a arribar al Cap Nord. Ho va fer des del mar, en un estiu de 1664, i molt probablement aprofitant la major quantitat de llum solar que en aquesta època de l'any proporciona el sol de mitjanit. Un cop a la base d'aquest penya-segat de 307 metres d'alçada, remuntar el vessant obrint-se pas pel escarpe rocós en què avui està tallat un empinat sender i va coronar el promontori. Era al Cap Nord.
Al Cap Nord (Cap Nord) tot imposa. Imposa ara i em va imposar fa deu anys, quan ho vaig trepitjar per primera vegada. És un lloc esgarrifós a l'estiu però molt més a l'hivern, quan la naturalesa àrtica es manifesta amb tota la seva força i cruesa. És temps de congestes, de torbs fortes i les temperatures que es trenquen els termòmetres, però també de les danses espectaculars de les aurores boreals. En l'hivern de 2001 vaig arribar fins aquí obrint petjada amb els meus raquetes de neu després de quatre dies d'intens temporal que va tallar els accessos als voltants del cap durant tot aquest temps; però no vull avorrir-vos amb les meves aventures sinó compartir amb vosaltres l'estranya sensació que se sent en trepitjar per primera vegada -i segona, i tercera ... -, el punt més septentrional del continent europeu, la sensació de posar un peu en els 71 º 10 '21''de latitud nord. Sensació, d'altra banda, complexa d'explicar. S'amunteguen en l'ànima soledat, satisfacció, triomf i la irremeiable i relativa sensació de trepitjar el inhòspit ignorant (al) que les afirmacions sobre aquest lloc són una veritat a mitges. En realitat no es tracta de terra ferma continental, sinó l'extrem de l'illa de Mageroya i el que és pitjor, ni tan sols és el punt més septentrional del vell continent. Li passa com al Cap de Bona Esperança, que es porta la fama i les medalles quan en realitat el punt més austral del continent africà és el veí Cap Agulhas. En el cas del Cap Nord el veritable extrem d'Europa està a un pas, a cop de vista des del globus terraqüi que presideix el promontori i que s'ha convertit en el símbol de la zona. Es tracta d'Knivskjellodden, un cap que es projecta 1.500 metres més mar endins. Aquest lloc de nom impronunciable és menys fotogènic i no compta amb l'aspecte inexpugnable que ofereix el Nordkapp. Si voleu conèixer s'arriba caminant en un parell d'hores (9 km.) des d'un cap a un altre i és una de les rutes més populars per als visitants que en època estival s'acosten fins a aquest racó de la província noruega de Finnmark. 200.000 turistes visiten cada any el Cap Nord, la immensa majoria a l'estiu.
És un lloc esgarrifós a l'estiu però molt més a l'hivern, quan la naturalesa àrtica es manifesta amb tota la seva força i cruesa.
Què es troba el viatger quan arriba al Cap Nord? Doncs rep al visitant el Nordkapphallen (North Hall del Cap). Una barreja entre centre turístic i hall de la fama. Un edifici subterrani, immens per cert (5.000 metres quadrats), en el qual el visitant troba tots els serveis "necessaris" en un dels confins del món. Això és: restaurants, cafè, botiga, serveis, capella, Lloc de l'esdeveniment, exposicions, centre d'interpretació i la seu del Royal North Cape Club. Com mana la tradició, en trepitjar el Cap Nord, s'ha de brindar amb xampany i caviar àrtic, una cosa que saben bé tots aquells que després d'arribar fins aquí s'inscriuen com a membres en tan selecte club.
Durant l'època estival les formes d'accedir al Cap Nord són bàsicament dos: bé en pot des Honningsvag-principal població de la zona-, Kamoyvaer o Skarsvag fins al petit port de Hornvika i des d'allí pujar caminant els esmentats 307 metres, o bé per carretera des Honninsvag. Un cop aquí només resta treure el cap a l'abisme del mar del Nord i aixecar la vista cap a l'horitzó infinit en el que la pròxima porció de terra dista gairebé 2.000 quilòmetres. És el Pol Nord. Tan magna visió mereix ser celebrada, Què tal una mica de xampany amb caviar?
Més informació: Paradisos del Món. http://ecoparaisos.blogspot.com/
Comentaris (6)
Pablo
| #
Quants dies necessito per fer un viatge d'Espanya fins allà?
Contestar
Eduardo De Hivern
| #
Això si que és una bona aventura. Enhorabona Alfonso, genial.
Contestar
Juancho
| #
Acabo de llegir en un llibre, encara no publicat, d'un altre viatger com tu, seu pas pel Cap Nord, i les sensacions que relatáis resulten bé semblants. Quina experiència… Llàstima que la teva prudència ens hagi privat del relat de l'aventura… En Guan, els bons comptadors d'històries no aburriu mai!! Una abraçada, Alfonso
Contestar
Alfonso Polvorinos
| #
Hola Paulus, mig dia és suficient. D'Espanya a Oslo i després un vol domèstic (diverses opcions). Continuació per carretera. Sense problema i ben comunicat. Salutacions.
Contestar
Alfonso Polvorinos
| #
Gràcies Eduard, una salutació.
Contestar
Alfonso Polvorinos
| #
Hola Juancho, gràcies. En realitat amb avorrir vull referirime al fet que el protagonista d'aquesta història és Francesco Neri. Al meu bloc http://grandesrutas.blogspot.com/ et dono més detalls de la meva història… Espero t'agradi si tens ocasió de llegir-lo. Una salutació i gràcies de nou pel teu comentari.
Contestar