Papi, Jo pa 'meu aniversari vull ... Un elefant!

Per: Mariano Germán-Coley
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

L'interès per Snoopy, i que es caigui el sostre del VIPS si ment, que jo, en aquesta meva primera incursió en el món dels blocs, us anava a parlar de pectorals, culs i rajoles de xocolata o «six pack», com en diuen aquí. Tant masculins com femenins. Al cap ia la fi això és el que posa i espera sentir el personal d'una ciutat tan excessiva, siliconada i tan de gent maca com Miami.

Però és que l'altre dia, en sortir a córrer pel meu barri que és, és a dir, com una mica pijina (Brickell., per als amants del Google Earth) doncs em vaig trobar que estava celebrant l'aniversari d'un nen.

Res fora del normal per al que es dóna a la zona: gossos calents, castells inflables gegants, pallassos, un mag, un carrusel de cavallets petit…, que la crisi no està per malbaratar bitllets i un artista d'aquells que fa gossos salsitxa amb globus.

D'allò més normal per a l'àrea, fins que vaig descobrir l'elefant i vaig dir: «Cony, jo això ho he d'explicar ara perquè sinó després se m'oblida». Aquí ho tenien, el pobre animal, perquè els nens es donessin una volta en ell, com fan a Pamplona, la meva ciutat estimada, per Nadal amb tres dromedaris.

El graciós és que l'elefant no li feia cas ningú i jo pensant, fot i jo quan era nen que per a nosaltres ja era una cosa extraordinària el poder menjar-nos tots els sandvitxos de nocilla que voldríem, i aquests d'aquí que tenen un elefant i no li fan ni el cas més punyeter. En fi, Miami és així, gent amb molts diners. Com m'explicava un amic, "Jo la platica la faig en el meu país però gastármela, me la despesa a Miami ".

Així que res, la setmana que pectorals, culet i abdominals per trencar nous. Això si no em creuo abans amb una girafa en un esportiu descapotable, tunejat i amb xofer, que aquí per veure, un pot veure de tot.

  • Compartir

Comentaris (6)

  • Javier

    |

    Jajajaja. Molt bo. Jo em conformava amb pujar a un cavall i perseguir indis amb el setè de cavalleria

    Contestar

  • ricardo

    |

    Genial, Marià. Jo sempre vaig somiar amb un elefant que em bufés les espelmes en el meu aniversari, pot ser Dumbo. Miami és diferent. Per això millor trucar a Sony Cockett, que segur que la seva tarifa hauria sortit més barata, i, i..

    Contestar

  • Lisette

    |

    Jo no et conec però tinc alguna cosa a veure amb el boig que escriu des Sud-àfrica, i si no et molesta vull agrair la bona estona que acabo de passar amb les teves paraules….,
    que se'ns ha anat l'olla a tots és un fet, però que la nova generació, aquesta de la qual dependrà nostres pensions…, són tots gilipolles (o els estem fent), també ho és.
    Que Déu ens agafi confessats a tots que això se'ns ha anat de les mans…..
    Una abraçada i et seguiré llegint.
    Lisette (sóc la germana de Javier)

    Contestar

  • Marià

    |

    Ja, doncs moltes gràcies als 3:)

    Contestar

  • Félix

    |

    Que gran-mai més ben dit- el de l'elefant. L'hi he explicat als meus petits i han dit: ¡Volem anar-hi! Per a ells anar a Miami és com si els dic que anem a Tudela.
    Bona història Mariano.

    Contestar

  • Marià

    |

    jajajajaja, ara gràcies als 4:)

    Contestar

Escriu un comentari