Fins al seu últim dia, ha estat fidel a la seva irrenunciable obstinació a perseguir els seus somnis. Una tasca a la qual es va emprar amb afany i que el defineix més que qualsevol altra
Crec que mai he tornat a estar en un lloc amb tan pocs artificis com aquell i amb una persona amb tan pocs artificis com aquesta. Allò em va saber a vida. A salnitre. A la vida de veritat que venerem, estimem, servim i evoquem quan l'altra, el sobrenom, la mental, no ens agrada, ens esgota, ens confon i per fi ja no ens interessa
Això que aquí difonc és notícia i avançament d'una obra, "Más allá del Everest", feta encara amb esperit d'abans i amb l'afany de sempre l'escriptor de viatges: entrar a la roda de llegir per viatjar, viatjar per escriure i tornar a llegir per a tornar a viatjar, passant el testimoni d'unes mans a altres
(...) Li dic que només m'interessa una cosa molt concret, un fantasma. "D'acord", accepta el repte. "Busco les petjades d'un ambaixador espanyol que va venir aquí al segle XV" solt. "Busco l'espectre de González de Clavijo".
Enganxats a les parets hi ha bancs de fusta amb estores de palla, i molt a prop del foc el llit dels amos de la fonda. Calendaris, imatges de Shiva i Durga, un petit altar familiar ple d'encens, arròs, pols de vermelló, i pètals de flors.
Des del Tresor del Carme, el llenç nord de la muralla d'Àvila té un aspecte agrest, de praderies de correries infantils i senders de passejades de tardor. Els meticulosos treballs de restauració han tret brillantor a la pedra, que ara apunta massa esvelta, massa perfecta.