Cap Nord: caviar i xampany en el punt més al nord d'Europa
On el gel és una llegenda
Blocs VAP
1042 articles
Vi de mill i carn seca: «Tea House» de l'Himàlaia
Enganxats a les parets hi ha bancs de fusta amb estores de palla, i molt a prop del foc el llit dels amos de la fonda. Calendaris, imatges de Shiva i Durga, un petit altar familiar ple d'encens, arròs, pols de vermelló, i pètals de flors.
Moluks: Ternat, La capital de l’espècie
Un autèntic viatge al passat
Terratrèmol: El dia que vaig pensar que era el final
El dur terratrèmol de Bangkok a la memòria
Àvila: muralles llegendàries, pàgines de pedra
Des del Tresor del Carme, el llenç nord de la muralla d'Àvila té un aspecte agrest, de praderies de correries infantils i senders de passejades de tardor. Els meticulosos treballs de restauració han tret brillantor a la pedra, que ara apunta massa esvelta, massa perfecta.
Bamiyan: les llàgrimes de Buda
Abans de les runes d’una barbàrie
Bolívia: el parc Madidi i el secret dels Toromonas
La increïble història de la desaparició del noruec Lars Hafsjold
Bangkok: La ciutat on avançar és un vici
Elogio a la infravalorada calma
El món en la fi del món
Aquests són els llocs on he sentit una intensa i exultant sensació de llibertat. Mai vaig voler conquistar, van ser ells els que m'han conquistat.
Qui fa Covid-19 dóna una maleïda i?
Fa uns mesos vaig escoltar al metro de Bangkok un podcast Hotel Jorge Juan, on Javier Aznar…
A fins que mai no es pronunciï fins més tard
L’art difícil ”" del comiat
L'illa dels ocells i la matança dels espanyols
Acabava el dia i també acabava la nostra visita a la Península de Valdés. Abans d'anar-nos vam decidir aturar-nos davant de la Illa dels Ocells per aprofitar els últims raigs de sol i fer fotos de la capella que hi recorda un antic assentament espanyol. Per Gerardo BARTOLOMÉ.
El turista va perdre a LA Pack: Val la pena viatjar així?
Selfies, Llocs massius, Deteriorament mediambiental, Rutes industrials ...
Samoa: el temps circular de Manon
Manon és petita, rodona, bonica, tan circular i pura que donar la volta caminant sona a cicle conclús, a curs tancat, a accions que es tornen i es repeteixen com en la noció de temps oriental. En parlar de Manon d'aquesta forma em ve al cap Platero insòlitament.
Cicatrius a la memòria d’una guia de Gaza a Egipte
Quan l’horror es converteix en un record
Roma no és una ciutat, És un comerç
Els bàrbars no van conquerir res, Els bàrbars van sobreviure a Roma
90 minuts amb "violinista d'Auschwitz"
La vida de Jaques StroumaMSA, La nota refinada d’una melodia de terror
Líban: les Ombres de Baalbek
Un milicià de no més de 15 anys ens mira amb nerviosisme, el subfusell a l'espatlla i el cigarret penjant dels seus llavis, sense saber què fer. Ens mirem en silenci, tensos, esperant alguna cosa, no sé què. I en aquests casos, com sempre, és la casualitat més absurda la que trenca el gel, quan en el seu telèfon mòbil sona l'himne del Barça.
Sudan, el cruel viatge d'Omer
El Dret Internacional Humanitari jeu en mil trossos en aquesta guerra oblidada
Els temps daurats de la màfia a l'Havana
La nit de cap d'any 1959, Baptista fugia de la ciutat..
Lhatse: un violinista entre les escombraries
En els viatges, com en la vida, es pot veure l'ampolla mig plena o mig buida. Paisatges abominables redimits per una mirada, capvespres idíl · lics assetjats pels mosquits, aventures excitants que acaben en un mirador amb quiosquet ... Està a les nostres mans, gairebé sempre, triar uns records i resetejar altres. Lhatse, un poblachón tibetà, ens rep amb munts d'escombraries. Però, d'entre aquesta ingent quantitat d'immundícies, sorgeix un violinista inoblidable. Per Ricardo Coarasa.
Namíbia, en deu imatges
De vegades és millor deixar parlar a les imatges. Després de gairebé cinc anys de vida i viatges per Àfrica, un resum fotogràfic país a país de la dura realitat, el progrés i la immensa bellesa d'aquest continent. La meva vista i la meva càmera es posa avui a la bellíssima Namíbia.
Va canviar Bangkok o canviem nosaltres?
Potser no va canviar ningú. Potser només ens vam moure, la ciutat i nosaltres, i confonem estar en un altre lloc amb estar al mateix lloc sent un altre
S'estaven rient o badallant?
La primera vegada que vaig viure fora d'Espanya, a Malta, en tornar un bon amic em va preguntar què has après? I li vaig contestar: “El secret és la gent”. I cada país on visc, cada viatge que faig, ho tinc més clar.
