Després de tant de temps, José ha posat una cara màrtir, Rebeu la hòstia amb una boca solta, indiferent als fils de saliva que es desborden per la seva barba de mesos. Quan el pare Damián dedica les seves benediccions, el mira per ell, com sense veure-ho, L’estoïcisme perdura els micròfons i el rodatge de fotògrafs i tanca els ulls per un moment. Aleshores, la torba dels periodistes conté la respiració com si d’un moment a un altre anessin a levitar i escapar d’aquest trimestre que s’enfonsen cap a desinfectant i l’orina. Pujar per sobre d'Asunció i Paraguai, molest tot exclusiu. Però, quan començarà a flotar els deu centímetres de ferro que li ha enfonsat a les mans, el mantenen fortament, Després obre els ulls i dedica un somriure esgotat a la seva dona; També somriu al Madero del costat. El crucificat de la línia 23 Avui es troben amb el número 65 de la seva protesta. 65 Dies de passió, Metal i sang al país més feliç del món.
Com es mesura la felicitat?, En quilos?, En dòlars?, Per a tones de somriures? Aquesta pregunta es fa diàriament més de la meitat dels habitants del planeta, però ningú sembla tenir una resposta molt clara, Excepte la prestigiosa agència de mitjans de mitjans de Gallup que ha decidit que per quart any consecutiu Paraguai és el país més feliç de la Terra. Per mesurar la felicitat, els seus empleats rebutgen el telèfon i fan preguntes força senzilles. Quantes emocions positives es registren al llarg del dia?, Somriu?, Et sents descansat?, Et tractes amb respecte? El 87% dels Paraguaians diu que si, per sobre dels colombians i els hondurans entre els quals només se sent feliç 84%.
Vaig anar a levitar i escapar d’aquest trimestre que fa pudor desinfectant i orina
-El país més feliç del món?, Però qui ho diu? Julián El president de la Unió em sembla sorprès, Abans de nou el trànsit i insultar la policia que impedeix el trasllat als tribunals.
En realitat, Paraguai té moltes raons per ser un país raonablement feliç: Un gran clima i terra fèrtil, Tant que les fruites es rooten a terra i milions de vaques pasturen els seus prats interminables. El país es rega amb rius llargs i abundants que proporcionen energia elèctrica sense límits per a una població escassa que, a més de la seva bellesa, destaca per ser un dels més hospitalaris d’Amèrica Llatina. Si això no fos suficient, A més de la felicitat, el paraguaià pot presumir enormes quantitats de renúncia; renúncia per suportar una classe política infestada per la corrupció i un 30% d’habitants en pobresa, Una enorme dimissió que dóna suport a la màfia al parlament i crucificat als seus carrers.
Perquè durant un temps aquesta part a Asunción va brotar els crucificats com si fossin coloms de la catedral. En un país on la religió és una part fonamental de la vida de les famílies, La Bíblia a més de Consuelo, proporciona inspiració i idees. Primer, hi havia sis treballadors de la planta hidroelèctrica brasilera Itaipú insatisfet amb un acomiadament inadmissible que va decidir fer una creu i acampar amb les seves famílies davant de l'ambaixada brasilera abans dels estupefaents dels seus funcionaris. Mesos després alguns empleats de línia 49 BUS FADA DE LES CONDICIONS DE TREBALL que van incloure mesos de pagaments no, amenaces i dies laborables de més de 16 Les hores van decidir formar un sindicat. Dies després van tenir una declaració a punt amb el seu acomiadament, El propietari de la companyia d'autobusos va ser Celso Maldonado Diputat honorable del Partit Liberal.
A Asunción, el brot crucificat com si fossin coloms de la catedral.
Així que més de vint treballadors al costat de les seves famílies van agafar fusta i claus i en comptes de pujar al Gòlgota es van instal·lar en una cambra al costat del Ministeri de Treball amb les nines travessades i disposats a mantenir la protesta fins a ser readmesos. Des de llavors la zona viu en un estat de romiatge constant; mitjans de comunicació, policies, metges, sacerdots i ciutadans que s'hi passen per si de cas passa algun miracle. I ha passat algun miracle, El primer és que han començat a escoltar -los, El segon que els grafits s’han multiplicat amb la cara de Maldonado a tota la ciutat, acompanyat de llegenda, "Celso Exploiter". Això no sembla i ha decidit denunciar els seus antics treballadors per alterar l'ordre públic. Un jutge els acaba de citar i no han demostrat cap molèstia, sempre que ho facin clar.
Posar sis creus en un tribunal no és una tasca fàcil, La transferència s’ha de fer en un camió, Muntar una carn i tetris de fusta intentant adaptar -se a les peces i no obrir els estigmes. Els companys de la Unió criden consignes contra el govern, Lluiten amb els agents que defensen que traslladar -se a un crucificat d’aquesta manera és il·legal. Els transeünts aplaudeixen i els televisors es connecten en directe mentre els màrtirs tanquen els seus ulls adormits, Fora del vostre propi calvari.
José té 35 anys un fill de dotze anys que no sap si entén molt bé el que fa el seu pare, però “ho entendrà amb el pas del temps. Ja no podia suportar aquesta situació ". L’ungla de la mà esquerra va clavar el mateix, Amb un martell de casa, De l’altra, un soci estava al càrrec. La por mai va tenir i el dolor és suportable. "El pitjor han estat les nits, Només hem pogut dormir gràcies a la calmant. Els companys ens han ajudat a donar suport a aquest període, Per curar -nos, per buidar els cubs després d’anar al bany ". Espera que el que està fent servirà alguna cosa, tot i que té els seus dubtes: "El papa Francesc va venir fa uns mesos al Paraguai. Ell millor que ningú hauria entès el que estem fent, però el govern va canviar la gira perquè no ens pogués veure. Es van encarregar de pintar un país ideal i posar totes les escombraries sota la catifa, també per a nosaltres ".
L’ungla de la mà esquerra va clavar el mateix, Amb un martell de casa
Norma, la seva dona, va deixar la seva pròpia obra en breu per crucificar -se amb ell. Aquests dos mesos han passat junts sense tocar, Separat per dos metres, confessa que mai no s’han sentit tan units. Si ho heu fet pel vostre fill, “Perquè algun dia pugui viure en un país on es respecten els drets dels seus treballadors i no he d’arribar a això. Que pot viure en un país diferent "
El camió comença escortat per la policia entre el murmuri dels claxons, Norma, José i els altres són bamboleans amb els claudàtors, Es queixen dèbilment de gestos del dolor. Hi ha gent que aplaudeix i un altre que els critica. Era necessari crucificar?, Porta -ho tot fins ara? Els membres de la Unió criden a les finestres mudes del ministeri mentre les unitats mòbils i el pare Damián preguen en silenci. Poc a poc els veiem perdre lentament entre el trànsit i el lloc tot i estar plens de gent, és estrany després d’aquests mesos, Buit sense ells. Es deixen els crucificats i les restes habituals; Poder i lluita, Fe i dolor, També ens quedem. Aquell estrany animal que calcula i la sopa, Això pren les mesures de la felicitat.
Nota: Aquell dia, el jutge va obligar les línies crucificades 48 Per abandonar la vostra protesta. Dies després es va convocar una vaga general de transport que paralitzava tot el país, Encara estan lluitant per tornar a treballar en la seva feina i reconeguts en els seus drets. Han anunciat que si no hi assisteixen les seves protestes, es crucificaran de nou.
