Els vells «cementiris» de llibres de Ciutat de Mèxic
Quan l'adolescent oncle Nicolau, fa gairebé 90 anys, va començar a comprar llibres usats per Tepito, un dels barris més marginals de Ciutat de Mèxic, i la seva mare li va preguntar un matí que pensava fer amb tant paper acumulat entre les estretes parets de casa, no s'imaginava que gairebé 100 años después su familia acumularía millones de obras de segunda mano en «cementerios» vivos donde los manuscritos esperan durante décadas, vessats per terra o acumulats en enormes prestatgeries, que algú els doni vida. El Carrer Domaisèls, en ple centre històric, fa olor de pols i paper. A final i principi. A miracle de tinta on trobar llibres gargotejats per García Márquez o cròniques de l'Segle XVI.
Els López Casillas són una nissaga (una novel·la real i per escriure tancada entre els seus milions de llibres en venda), part essencial d'aquesta meravella mexicana batejada amb un mos de literatura: «Librerías de lo Viejo». N'hi ha a la capital, Guadalajara i Aguascalientes. immensos magatzems, caus o fons d'oblit on el món es fa lletra en la seva màxima extensió. Res que sigui o hagi estat pot no estar en aquest univers de fusta tractada. Hi ha prestatgeries tan grans i plenes de llibres que semblés que al món no hi hagués espai per a més paraules. la seva, com va batejar Juan, un dels onze germans llibreters dels López Casillas, comença a ser la narració d'un cap: «La última y nos vamos, la muerte de los libros», es diu la seva cinquena i última llibreria oberta fa pocs anys. Altres de les seves protagonistes són més optimistes.
Quan mor un llibre? «Cuando esta en una estantería y nadie los consulta. Passa també amb les llibreries privades que es fan servir per decoració. Aquí no són llibres morts, són llibres a l'espera de ser rellegits. Cada vegada que un llibre es torna a llegir recupera la seva vida i no només això, sinó que una taca de cafè, una nota o una fotografía que haya dentro invitan a una reflexión sobre el propietario anterior», explica Francisco López Casillas, un altre dels germans llibreters. Abans, sentado con una silla entre los estantes de uno de sus «almacenes» nos explica cómo comenzó todo, perquè com tota bona història, les llibreries de vell tenen el seu inici, nus i desenllaç:
Quan mor un llibre? «Cuando esta en una estantería
«Tras comenzar vendiendo en mercadillos, l'oncle Nicolau va obrir dues llibreries, L'Estrella i l'Hotel, al carrer Miguel Hidalgo. Una l'atenia la seva germana soltera Berta i la seva mare (la meva mare i la meva àvia). La meva mare es va inmiscuyendo però es casa i com a dona de la seva època no era permissible que treballés en una botiga sense cuidar la seva casa. Per coses fortuïtes, el meu oncle Nicolau ha anar-se'n de l'DF i el meu oncle Miguel es fa càrrec de les seves llibreries i convida al meu pare, 1947, que trabajé con él en las librerías del tío Nicolás», explica Francisco.
Alguns problemes fan que el seu pare vaig deixar de treballar amb la seva família política i munti els seus propis negocis. A poc a poc va aprenent d'aquest univers de paper vell i mentre la seva dona es queda a casa amb els seus fills, que és d'on ve l'amor pels llibres de la família, ell va convertint-se en un expert comprador i venedor de llibres. «Mi padre nos llevaba todos los domingos a todos los hermanos varones (són onze en total comptant nenes i nens) a muntar la parada de venda de mercat de la Lagunilla. Ahí aprendimos este oficio»
Llavors, la família, ja convertida en una llarga estirp dividida en troncs comunicants, desembarca al carrer Donceles, en ple centre històric de la capital mexicana. «En el año 68 el meu oncle Miquel, que tenia cura les llibreries del meu oncle Nicolau, li diu a la meva mare que vol posar una llibreria a Domaisèls. S'uneix a un altre germà i posen una de les primeres llibreries. Curiosament, el meu oncle Nicolau li diu al seu germà que li dóna els diners per posar el local però li demana que li doni a Berta, la meva mare, la meitat de els diners per muntar la seva pròpia llibreria també. Després, a la setmana de fer-se càrrec, el meu pare treu a la meva mare de l'negoci i li diu que ha d'estar atenent als seus fills. La meva mare es va passar tota la vida volent ser llibretera, era una fervent lectora. Quan el meu pare va posar la seva primera llibreria, ell havia de sortir a veure a clients i la llibreria l'atenia la seva mare (la meva àvia). Entonces cuando mi abuela paterna necesitaba algo se iba corriendo seis calles a preguntarle a mi mamá «oye Berta, Què fem amb aquesta venda?» Y entonces mi mamá le decía -Doña Josefina, no deixi a el client esperant, si el client li diu ofrézcale-. Mi mamá le daba muchos consejos a mi abuela para que pudiera funcionar la librería».
un mercader, a diferència d'un venedor de llibres, sap el que ven
Els onze fills (dos han ja mort), que com deia el patriarca, «ninguno quería ser librero» y a los que su madre se esforzaba «para que estudiáramos y no lo fuéramos», acaben ficats en el negoci dels llibres usats. Comencen a obrir llibreries, en alguns casos associant-se entre ells en diversos barris i van acostant al seu objectiu: carrer Donceles. El devastador terratrèmol de l'any 85 fa caure un magatzem del seu pare, Ubaldo, i ell decideix regalar la immensa col·lecció allà guardada al seu fills perquè muntin els seus negocis. «Entonces comprábamos todo y ya no teníamos espacio donde guardar los ejemplares. Cuando alquilamos por fin en Donceles decidimos bautizar el primer negocio en honor a mi papá como «Ubaldo López e Hijos: el mercader de libros». El meu pare deia que un mercader, a diferència d'un venedor de llibres, sap el que ven i coneix els llibres que té a la seva disposició. Ell no necessitava treure un llibre de la prestatgeria per saber l'autor o edició d'un exemplar, tenía una memoria prodigiosa».
En els següents anys els López Casillas s'obren vuit negocis de venda de llibres usats a Domaisèls. «Teníamos una competencia con las casas de fotografía en la calle. Ens barallàvem pels locals. Això va fer que pugessin les rendes. Los predios sabían de antemano que los López Casillas o las casas fotográficas iban a por ellos».
el temps, però, va ser enderrocant algunes aliances familiars i eliminant als socis i deixant només als germans com passa en l'actualitat. «Lo prioritario es el amor por el libro impreso. som germans, ens estimem molt, però som molt respectuosos amb els nostres negocis. som independents. tenim una competència implícita, no explícita», explica Francisco. «No competimos porque no hay clientes ni por los que competir», diu preguntat després el seu germà Joan amb un somriure.
la família, que ha mogut una incalculable quantitat de diversos milions de llibres pels seus gairebé cent anys d'amor a el llibre usat, va ser diversificant el negoci: «Mi papa decía que los libros buenos era de derecho e historia de México. El meu germà Ubaldo (el major) comenzó a buscar otro tipo de libros y mi hermano Juan implementó el detalle de que debíamos de aprender de toda clase de libros», recorda Francisco.
La llibreria Regia, en Domaisèls, que se anuncia como la mayor de México es propiedad de un Juan que calcula su biblioteca en venta en «más de 1.000.000 de ejemplares». Francisco dice que una vez un empleado suyo quiso calcular más o menos los libros de una de sus librerías de Donceles y «calculamos 450.000 en exhibició i més de 1800 cajas repletas de libros que tengo en una casa de la Colonia del Valle».
Calcula su biblioteca en venta en «más de 1.000.000 de ejemplares»
Entre ells hi ha anècdotes com la d'una sèrie de llibres que Francisco va comprar amb les inicials GGM i que a falta d'alguns esbrinaments sembla que corresponen a la biblioteca privada de García Márquez. «Encontré todo un lote de libros usados, molt subratllats i marcats amb les sigles GGM i una data. Llavors em vaig posar a indagar i vaig decidir comprar el conjunt de 80 l' 90 llibres. Després de diversos anys, abans que morís García Márquez, em vaig posar a revisar la seva grafia. Curiosament fa uns mesos vaig trobar algú que coneixia la biblioteca personal de García Márquez que a l'revisar-em va dir que era de la biblioteca d'ell. En alguno hace críticas con anotaciones a la obra de Octavio Paz».
Què costa ara si és la seva signatura? «Sigo investigando tras 10 anys. Aquesta persona em va dir que em va a aconseguir una cita amb Álvaro Mutis i poder revisar la biblioteca que ell es va quedar de García Márquez. Una primera edició de Cent Anys de Solitud pot estar en 30.000 pesos (1600 EUR) , dedicada pot valer 70.000 i 80.000 pesos (3500 l' 4000 EUR).
Trobar aquestes joies és part de l'negoci. «Mi papá compraba grandes obras y las vendía al día siguiente. Jo tinc algunes allà que ja tenen 20 años en el estante», diu Joan que ens ensenya obres oblidades en la seva llibreria de el segle XVI i XVII. «El libro más caro que vendí en mi vida -La Conquista de la provincia del Itzae- l' 1705, me'l van robar. Per una confusió d'un venedor meu se'l va endur un client com un tom doble. Vaig aconseguir localitzar-pel banc i encara que li vaig demanar que m'ho restituís, ell em va dir que l'hi havia regalat al seu pare i ja no podia devolvérmelo. Estava envoltat de quatre advocats i a la fi va convenir en pagar-me el preu real que havia de no diré quant era però sí que després d'anys d'investigar la seva vàlua va ser multiplicat per 100 el valor inicial que li vam posar. Em fa molta pena, el gran orgullo de un librero es saber vender un libro», recorda Francisco.
El gran orgull d'un llibreter és saber vendre un llibre
El preu d'un llibre, saber posar-ho, és una de les qualitats que ha de tenir un llibreter, mercader de llibres per al patriarca Ubaldo: «Se investiga con los catálogos y se estudia la obra», assenyala Juan. «Requiere mucho trabajo, molt coneixement. Si algo tenemos los López Casillas es que somos muy trabajadores», apunta Francisco.
La mostra està en aquest bell rastre de Domaisèls. Allà s'acumulen els vells magatzems de llibres amenaçats de desídia. En 30 anys existiran les llibreries de vell? Jo aposto al fet que sí. El meu germà Mercuri advoca que en 10 anys no hi haurà llibreries i en 15 anys no s'imprimiran llibres. Els nivells de venda estan baixant molt. De l'any passat a aquest nosaltres hem baixat una 30 o 40%», respon Francisco. «El daño nos los está haciendo nuestro vecino gigante, Estats Units, y la llegada de los ebook y la comercialización sólo de lo rentable», Enfocament.
«Ahora hay que rebajar el precio para vender. Abans a les llibreries venien intel·lectuals i gent amb diners. Yo voy a cerrar una de mis librerías en un año y en cinco pienso quedarme sólo con una», diu Joan que a la segona planta de la seva llibreria Regia assenyala una muntanya de llibres que aniran a les escombraries: «Me sale más caro llevarlos a venderlos como papel que tirarlos a la basura», afirma. Una decisión que no evita que «cada mes compro entre 5000 i 10.000 libros». El seu germà Francisco també confirma aquesta febre compradora: «Los López Casillas no paramos de comprar libros pese a tener muchos en bodega, molts empleats i pagar molt en renda dels locals. Seguimos apostándole al libro usado impreso».
«El negocio de los libros usados no morirá, només canvia la seva forma. A l'contrari serà major ja que la falta de llibres impresos ho tornarà objecte de culte. Lo veremos en los próximos años», diu també a El Mundo César Diz, propietari d'una llibreria de vell a Aguascalientes. «El mayor enemigo de los libros es la falta de una educación científica, critica y metodológica». conclou.
Cau la tarda a Donceles i les portes de molts d'aquestes immenses llibreries tanquen. Des de fora, des del carrer, sembla impossible imaginar on va arribar aquella idea de l'Oncle Nicolau de comprar llibres i revendre'ls als carrers. El missatge de Joan, a l'començament del carrer, és clar: «La última y nos vamos. La muerte de los libros».
