Entrades amb l'etiqueta 'Annapurnes’

Jo no sé els altres, però a mi la tensió nerviosa em puja per minuts. És com que ja arriba el moment de la veritat i, d'una banda, vols enfrontar-te a això com més aviat millor, i, per una altra, vols sortir corrents. De moment, clar, em quedo.

Una cosa que m'encanta de la muntanya és que cada matí es pot re-esmorzar sense càrrec de consciència. Un s'aixeca d'hora i adolorit, es posa cec a cafè, cereals, musli, farinetes de civada, fruita, dolços, pa tibetà amb mel i coses així ... I a mig camí de la jornada, per i es torna a omplir fins a dalt.

Una de les coses més esglaiadores de la muntanya és el seu silenci. Ahir a la nit, l'alba, despertar aclaparat per la bufeta, i vaig acabar assegut, protegit per dotze mantes, gaudint del no-res i mirant al cel amb uns prismàtics de poca força que vaig comprar a Pokhara.

"Però on van a anar ara, si són les quatre de la tarda ja les sis i mitja és de nit? No es creuen problemes i dormin avui aquí. Demà caminaran el que els vingui de gust ". L'home té la cara colrada per les urpades de la muntanya, i emfatitza el seu argument disparant a boca de canó: "A més, és una tempesta de neu ".