El camí més perillós de l'món
A partir d'aquí havíem de gravar, resar i mirar el mínim possible a baix, encara que per a col·locar els peus era obligat veure com la muntanya s'esvaïa i el terra es feia tan petit, tan distant, que em entrava un riure ximple i nerviosa, pròpia de les situacions de pànic incontrolat.
