Avui em ve de gust creure
Recordeu les promeses de Nadal? 2013?
Un món a part
El documental Un món separat compta un retorn al món per cotxe. El seu director, Daniel Landa, Ens presenta viatges als informes passats de tot el planeta.
141 articles
Diomedes: L'illa de la fi del món
La Petita Illa de Diomedes té la mania de castigar el visitant, sol estar de mal humor, amb el gest tort en gel, esbufegant vents polars que reivindiquen el seu desig d'estar sola, de seguir perduda en una de les cantonades del món.
A qui li importa Burundi? (part II)
I en aquell llogaret perdut, al nord de Burundi, tot es va omplir d'alegria, d'aquesta alegria tan adolescent, tan africana, tan necessària. I van ballar els pigmeus com si anés a acabar-se el món.
Un miracle anomenat Galápagos II
Jo crec que bussejar és submergir-te en un somni, que tot és mentida, perquè no és possible tal coordinació d'algues i peixos que no es toquen, de barracudes i anemones, d'aletes irisades i de silenci, tot alhora, com una posseïa marina.
Un milagro llamado Galápagos I
"No hay fiestas histriónicas, o matons moto, ni noies venent una nit d'estiu, ni xiringuitos de platja. A l'illa de Santa Creu només s'escolta el so de les ones i l'aleteig dels pelicans."
Tot comença a Jericó
Estàvem al mig del desert de Judea, en ple mes de juliol, visitant la ciutat habitada més antiga del planeta. L'aigua dóna vida als arbres fruiters, al comerç, a la vida, en aquest desert insuportable, on tot és sorra i sol.
Wat Muang: El temple més surrealista de Tailàndia
Un Buda gegantí irrompia entre els arrossars. Res semblava explicar per què emergia precisament allà, una figura daurada de 92 metres.. A l'ombra d'aquest Buda treballen diàriament els camperols de la província d'Ang Thong, esglaiats per les dimensions d'una de les 10 majors estàtues del món.
Bangkok, 15 anys després
Un tendeix a tornar als llocs alegres amb cara de babau. La nostàlgia de tornar a Bangkok estava distorsionada per aquelles nits de festa inesgotable, aquella joventut que ara enyorava a l'passejar al barri de Sukhumvit Road, 15 anys després.
La vida flotant de Tonlé Sap
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
Angkor: Meravella entre les meravelles
Hi ha ocasions en què un home se sent, sense remei, desbordat. Succeeix amb la mort d'altres, amb l'anunci d'una paternitat, amb un viatge a la fi del món, amb la guerra, amb un amor inequívoc ... i succeeix amb els temples d'Angkor.
La Volta al Món en 3 minuts
Tornen com llampecs les imatges d'aquells dies, retalls d'aventura, paisatges del món. Tracte de construir el mural de sensacions, però resulta impossible ordenar el caos d'un viatge de dos anys, perquè no està fet el cor per albergar tantes emocions.
A Saigon no hi ha bicicletes
Tots els pobles de l'món, quines coses, tendeixen a curar les ferides, a passar pàgines i obrir restaurants. En Saigon ja ningú fa servir bicicleta. El brunzit de les motos ha anat apagant la màgia d'un altre temps, el soroll dels mercats de carrer ... i el record eixordador de la guerra.
La religió dels homes que creuen en tot
Els caodaístas abracen als déus de l'hinduisme, als ensenyaments de Mahoma i a el llegat de Jesucrist. són budistes, taoistes i confucianistas. Els seus líders asseguren haver rebut revelacions de Shakespeare o Lenin. I Víctor Hugo és un d'uns dels seus sants.
Històries mínimes del Vietnam
"Tengo que ir a dar de comer a mi marido”, va dir Clay. Però el marit de Clay portava diversos anys mort. Tot i així, la vam veure caminar cap al cementiri amb una mica de menjar i uns cigarrets que va deixar a la tomba del seu difunt marit.
Un dia de pesca a Da Nang.
Da Nang no és una ciutat normal. Té aquest punt d'excentricitat que fa que somriu a un, mentre passeja per una platja llarguíssima, en què s'estrella el Pacífic. Pugem a un turó on es manté dempeus l'estàtua de Lady Buda, estirada en marbre, amb els seus 72 metres d'alçada.
El llindar dels somnis viatgers
Qui vol sortir a fer un volt? Avui vull tornar a compartir aquest vídeo, una idea per ventilar l'estiu amb enquadraments remots, amb destinacions a l'abast d'un mapa.
La nit encesa de Hoi An
A boca de nit, els llocs de carrer resplendeixen amb centenars de fanalets, llums que il·luminen el pas dels estrangers cap al riu. I els venedors ambulants, nens en general, surten a la trobada del turista desconcertat per vendre-li una espelma, una il·lusió que llançar al riu.
l'avantsala
"Pacífic", em deia una vegada i una altra. Pacífic sona a sal i a illa, a mar inabastable i a calma forjada en aigua. És tan sols una paraula però parla a un temps de pau i oceans encara que en la memòria dels meus dies, és una forma visceral de anhelar; pacífic és gairebé un concepte violent a la tirada dels meus passos.
La ciutat més bombardejada de la Història
Cada 8 minuts queia una bomba a Laos. així durant 9 anys. Van llançar 270 milions de bombes raïms, dues tones de municions per a cada un Laos. I Laos ni tan sols estava en guerra. Entre 1964 i 1973, Estats Units va llançar més bombes a Laos que en tota la Segona Guerra Mundial.
La brillantor etern de Luang Prabang
Luang Prabang és d'aquests llocs la pau t'arriba a inquietar. Un no sap per on començar a enquadrar les teulades que acaben en punta, els monjos pelats o els budes d'or.
Els homes que mengen gossos i tenen por de les granotes
A les selves del Vietnam hi ha tan pocs animals com en les de Laos. Els homes, segons ens va dir Joan, s'ho mengen tot. Amb la sensació d'adreçar-nos a un lloc una tant saquejat, ens endinsem en les carreteres del nord de Laos.
Més enllà de les les terrasses de Sapa
Vam ser rebuts amb la brusquedat d'una venda d'artesanies, sense que hi hagi salutació ni somriure. Els carrers semblaven un aparador indígena i els turistes fotografiaven el colorit de vestits i l'alegria forçada sobre les voreres.
Hanoi, el vesper
No hi ha manera d'abstreure de l'estrèpit de motocicletes. Els carrers són un vesper tan frenètic que un és incapaç d'explicar-se com és possible que no topin les motos. Els encreuaments i els semàfors són, com a molt, una mera forma de orientar al conductor.
Trucant a les portes del Tibet II
Les cases emblanquinades eren àmplies. Les portes estaven decorades amb dibuixos de colors. Una àvia donava voltes a un cilindre enorme, forjat per a la pregària en la cultura budista tibetana.
