Per:
Daniel Landa (Text) D.Landa / Sonia García (Fotos)
Jo crec que bussejar és submergir-te en un somni, que tot és mentida, perquè no és possible tal coordinació d'algues i peixos que no es toquen, de barracudes i anemones, d'aletes irisades i de silenci, tot alhora, com una posseïa marina.
Per:
Daniel Landa (Text) D.Landa / Sonia García (Fotos)
"No hi ha festes histriòniques, o matons moto, ni noies venent una nit d'estiu, ni xiringuitos de platja. A l'illa de Santa Creu només s'escolta el so de les ones i l'aleteig dels pelicans."
Estàvem al mig del desert de Judea, en ple mes de juliol, visitant la ciutat habitada més antiga del planeta. L'aigua dóna vida als arbres fruiters, al comerç, a la vida, en aquest desert insuportable, on tot és sorra i sol.
Un Buda gegantí irrompia entre els arrossars. Res semblava explicar per què emergia precisament allà, una figura daurada de 92 metres.. A l'ombra d'aquest Buda treballen diàriament els camperols de la província d'Ang Thong, esglaiats per les dimensions d'una de les 10 majors estàtues del món.
Per:
Daniel Landa (Text) D. Landa i Yeray Martín (Fotos)
Un tendeix a tornar als llocs alegres amb cara de babau. La nostàlgia de tornar a Bangkok estava distorsionada per aquelles nits de festa inesgotable, aquella joventut que ara enyorava a l'passejar al barri de Sukhumvit Road, 15 anys després.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
Hi ha ocasions en què un home se sent, sense remei, desbordat. Succeeix amb la mort d'altres, amb l'anunci d'una paternitat, amb un viatge a la fi del món, amb la guerra, amb un amor inequívoc ... i succeeix amb els temples d'Angkor.