Suposo que és normal que, en aquestes ocasions, fins i tot abans de sortir de casa em assalti el temor si tornaré per tornar a veure a tots els que vull, que són molts, i em pregunti el sentit del que fem.
Vam venir sent millors que abans de marxar. enriquits, amb el cap airejada pel vent del Karakorum i l'ànima plena d'emocions i sentiments que difícilment oblidarem. Ja no aspiro a més. Però tampoc a menys.