miràvem el mar, que en L`Agulhas es bressola violent, a la recerca de les inexistents ombres de l'horitzó. I a l'entendre que no estaven, que allà no hi ha racons, vam entendre que s'acabava el camí i que havíem arribat al nostre destí. I sentim l'emoció de l'infant que somia i la de l'adult que fa realitat els seus somnis. Ho havíem fet, estàvem allà.
De febrer a abril. i 4x4. Una ruta amb la qual saldar un vell deute. Un viatge de treball i un viatge d'amics que fa alguns anys van somiar amb fer exactament el viatge que ara es proposen fer. Els somnis es somien i després, si es pot, es compleixen.