Una cervesa a Cascades Victòria: la promesa de la fi
I mirava, mirava de nou el costat del salt de Zàmbia, en el qual l'any passat vaig viure irrepetibles moments. I reia amb Fernando i esperava a Bernardo, que em va cridar per unir-se al grup, i em tornava a col · locar al precipici de les roques on l'aigua era un mant que et calava, i mai volia anar-me'n, i ho retardava, i gairebé em acojonaba saber que començava a posar un punt i ¿seguit? al millor any i mig de la meva vida.
