Concòrdia: llegint a Thoreau amb els peus
En aquest tranquil poble de Massachusetts vaig començar a comprendre que l'autor que més m'ha esgarrapat; que més m'ha canviat, nodrit, desvestit, separat de la terra (“el meu habitatge als núvols és tranquil”, va escriure) i tornat a vestir parlava de coses que jo, ara, tenia davant dels ulls.
