Aquesta és la nostra història de Nadal preferida i un exemple del compromís i professionalitat del periodisme d'investigació responsable que impulsem a VAP.… Per això, aquest 2025 el tornem a oferir als nostres lectors.
No sé si Nova York va fer el miracle, Però des que vaig estar allà al desembre 2018 m'agrada, molt, Nadal. Potser va ser la història que la senyora Spata em va explicar sobre com va crear les famoses llums de Dyker Heights, No Brooklyn. Vaig caminar amb ella pels carrers i em va explicar la seva història.
Em va dir que era una bella jove advocada que estava encallada per una nevada molt forta amb el cotxe al centre en una ciutat dels Estats Units a la qual havia passat els seus pares, A aquells que no van visitar des que va anar a la universitat.
Tenia records amargs de la seva infància i adolescència. Ho va recordar abans, Quan era adolescent, Va anar a la seva festa de graduació amb un animal farcit de goril·la perquè ningú la va convidar a ballar. "Tenia un dispositiu a les dents i tanta acne juvenil que semblava des de lluny que tenia bigoti"., Em va confessar. Aquell dia va jurar que un dia seria una dona poderosa que no necessitaria cap home que l'entretingués i que no tornés a aquell poble de vaques on L’alta cuina es va posar a un blat de moro rostit Panocha. Quan el braç el va estrènyer molt.
Tenia un dispositiu a les dents i tanta acne juvenil que semblava des de lluny que tenia bigoti
Potser ho va fer per aquest record, o perquè vam passar per casa d'un veí d'origen xinès, Sr. Chang, que havia col·locat un tren de llums que caminava tot el jardí mentre sonava "campanes de jingle". El seu veí oriental havia estat el darrer guanyador de quatre anys del concurs de decoració nadalenca més impactant del barri. Ella havia guanyat els anys vint anteriors. La tendra senyora Lucy Spata, El creador de Nadal de tot el planeta, Vaig comprendre que tenia les seves debilitats. «Caduca perquè fan que les seves joguines siguin fills a Cambodja. Crec que mengen a les seves llars, Qualsevol dia tindrem un desastre », Em va confessar.
Vam seguir caminant i després em va dir que en aquella nevada va conèixer un jove, Fuster i camperol, que tenia el cos d’un adonis grec sota les seves imatges. Em vaig adonar que la seva pell estava tremolosa quan la recordava. El va ajudar a obrir el capot del cotxe, del qual va sortir un fum sospitós, I que va intentar arreglar la barra de vapor, Perquè ella, que tenia tres curses, Va parlar sis idiomes i va tenir dos mestres, Creia que tot estava ordenat per la frenada.
Ell, per la seva banda, Va arreglar el motor amb un pal de dents que es va treure de la boca i Va ensenyar els dies següents a la "polla de la ciutat" per obrir un vaixell de melmelada, Per diferenciar un pi d’una columna de marbre, coses que les de les ciutats no saben, I el valor de viure en una ciutat on la resta de l'any va ser el concurs de carro va ser el més emocionant. "El guanyador rep una carbassa gegant de fusta", El va aclarir amb orgull. I Lucy va callar i no es va fer la pregunta que li va passar pel cap quan el va sentir per no semblar estúpid. "Què és una carbassa?, pensament, Però em deia petita davant tota la seva saviesa ".
Va ensenyar els dies següents a la "polla de la ciutat" per obrir un vaixell de melmelada, Per diferenciar un pi d’una columna de marbre
Ella, que es dedicava a treballar per a un cap malvat i va mantenir una relació molt estreta amb els seus pares, Tot i que ni tan sols va anar al funeral de la seva estimada àvia perquè el va atrapar salivant els sobres amb els quals va anunciar els desnonaments de gent gran al Bronx, Es va entusiasmar a poc a poc amb la vida d’aquell poble en què la gent es saludava i va desitjar un bon Nadal als carrers. Una Lucy, L’última vegada que algú va parlar a Nova York al carrer va ser quan va tornar a les dues a l’oficina de l’oficina, Mentre esperava un taxi, Van agafar una navalla i li van dir: "Rossa estúpida, Doneu -me la bossa i no feu la llista que tots estem molt malament a Nova York. Som de la ciutat, Cap del camp ". Ella va sacsejar. Tot era cert. Un nou fill Malos, No com al camp.
Potser va ser recordar tot allò que va decidir en el darrer moment rebutjar una millora del contracte que es va multiplicar per dos el seu naixement ja alt. La va anomenar la directora de la seva companyia, una senyora de mitja època que la va trucar a un jacuzzi amb cremes posades a la cara mentre la manicura feia un jove amb un tors nu i va beure xampany a Sorbos-, i es va oferir a ser el subdirector, Un golfes a la part superior est i les sabates de Jordan Air Jordan.
Però Lucy tenia una epifania dels que passaven una vegada a la vida. "Aquella senyora que sempre havia admirat era en realitat una infeliç que no sabia el meravellós tronc ple de resina i ha de treure la substància enganxosa amb un flagell i un sabó de sargantana"., La senyora Spata em va dir mentre va renyar una veïna que havia col·locat una figura a l’increïble Hulk amb garlandes. "Això és Nadal, no el Comic On¡", Berreó, Per uns metres més tard, una mica més relaxat per dir -me Cabizbaja: "Les noves generacions no respecten res". Quán Va colpejar un cop fort a un rens que tenia una bufanda de New York Knicks.
Una senyora de mig edat que telefonta en un jacuzzi amb cremes col·locades a la cara mentre feia la manicura un jove amb un tors nu i va beure Shampán a Sorbos
I després va sospirar, va sospirar fort mentre es queixava del turmell, I va tornar a la seva història enrere 30 anys. "Ja vaig posar el cotxe i escoltar un programa que anunciava que no nevava tant des d'abans del primer pioner amb les seves carbasses, Vaig plorar quan em vaig adonar que la petita ciutat tenia sentit de la meva vida. Odiava la meva feina, i Nova York, i la seva oferta de museus, Cinemes i restaurants de tots els àpats possibles. Odiava poder anar a parcs, A l’òpera i al gimnàs, dels quals ja havia pagat la subscripció de l'any següent, 4000 dòlars en aquell moment amb una oferta en què em van deixar dutxar els dies fins i tot sense costos. Odiava els viatges a París, Roma i Tòquio que ho feien per la feina en què em quedava en hotels de cinc estrelles ”, Em va dir mentre es dirigia.
Va descobrir que volia viure entre la muntanya que tenia al davant i el riu darrere seu. A continuació, la muntanya va ser enterrada per la neu i el riu congelat com la galleda de gel d'un refrigerador. Era un entorn preciós, Tot i que alguna cosa rugosa a l’hivern. A l’estiu sabia que seria diferent. "La primera meitat de maig, com 1 al 8, Va ser el lloc més bonic que vaig veure. Llàstima que al juny es va omplir amb alguns mosques incòmodes que neixen entre els camps de blat de moro i que s’enganxen a la pell atrets per suar quan de vegades el 39 graus a l'ombra. I després, De vegades el Les plagues de mosquit de Julio, que El riu es desbordarà Quan les llúdrigues van destrossar la presa natural, I el invasió de granotes De les primeres pluges que no et deixen dormir a la nit… Però bé, Al setembre, també hi va haver dues setmanes meravelloses abans que el gel fos enterrat de nou a finals d'octubre i va començar a fer els quatre a la nit ", recordat.
Em vaig adonar que vaig posar olles per esmentar -ho. "Mira, Ja veieu aquell ós de peluix que van col·locar a la finestra d’aquella casa. Em recorda quan un Grizzly Macho va aparèixer al nostre i Va matar i va menjar els meus dos gossos davant dels meus dos fills petits. El petit encara va a la psicoteràpia per oblidar -ho ”, La senyora Spata va recordar emocionadament assenyalant una altra de les cases de Dyker Heights.
Mira, Ja veieu aquell ós de peluix que van col·locar a la finestra d’aquella casa. Em recorda quan va aparèixer un mascle grizzly per al nostre i va matar i va menjar els meus dos gossos davant dels meus dos fills petits
El fet és que la senyora Spata va sentir que el Nadal que s’hauria d’allotjar a la ciutat. Ho va confirmar quan va veure suar el seu amant del poble quan va acabar de tallar troncs de manera que els seus pares van cultivar el gall dindi de tretze quilos que van portar a la taula on es van asseure altres amics i familiars. Tots estaven molt contents de viure en un poble que es deia, entès, Una cosa com White Falls Creek, o fluir, o dents…, No ho entenia bé.
Eren feliços aquell Nadal. També la escoltava ara. Em vaig mudar a aquell moment i vaig veure tot per passar com una pel·lícula. Vaig veure que la càmera s’allunyava lentament de la casa on tothom s’abraçava i cantava nadales. La imatge es va aixecar al cel, Es va fondre, I després vaig escoltar en aquella escena un tret. Es va sentir un tret?, Sra. Spata, li vaig preguntar. "Sí. Robertson va enganxar un tret Abans d’escoltar el seu germà, en la història de l’any que va vèncer el concurs de carretons quan es va col·locar davant d’un goril·la de peluix que es va trobar a les escombraries i ple de picades ”, Ella em va dir.
I tu, Què vas ser de tu? "Em vaig divorciar del meu camperol (El va anomenar camperol, Mai va mencionar el seu nom) set anys després. L’últim que recordo d’ell és que Tenia una cerveseria més gran que la meva que es va tornar a emetre. No el vaig veure treballar a la seva vida després de casar -se. Vaig fer la melmelada d’albercoc que veníem. Vaig acabar muntant una empresa que avui té 300 empleats. Poso les meves coses al cotxe ràpidament, Per sort, no el vaig vendre per comprar el tractor que li semblava, I vaig fugir amb els meus dos fills i embarassada del tercer. Vaig entrar en pànic a un altre Nadal en aquell forat impur i haver de tornar a veure el concurs de carro de setembre ».
I el que va passar després?, Li vaig demanar inquiet. «Vaig tornar a Nova York i vaig decidir passar un Nadal espectacular aquí perquè cap dona es tornés a enganyar per un poble amb l'esperit de les festes.. El Nadal ve cada any i poso televisió i veig pel·lícules que em recorden que aquest drama continua passant. Les dones s’han d’adherir a Acaba amb aquest abús", Em va respondre.
L’últim que recordo d’ell és que tenia una cerveseria més gran que la meva. No el vaig veure treballar a la seva vida després de casar -se
Vaig sentir l’esperit de Nadal de Nova York i vaig agrair a la venerable vella que m’hauria explicat la seva tendra història. Ens vam acomiadar amb una abraçada després de recórrer tot aquell barri de Dker Heights ple de cases il·luminades on el Nadal germinava als jardins. Mentre em vaig allunyar, vaig sentir cridar la senyora Spata: “Senyor Chang, A veure si hauré de trucar a la immigració per acabar amb tants cables de tonteries enganxats a les publicacions?".
Bon Nadal!, li parts. Feiz Avidad!, Ella va respondre Amb la boca plena de polvorones.
PD. La dama Lucy Spata és el veritable creador de la tradició de les llums de Nadal del barri de NY de Dyker Heights. No és una dona vella, té 69 anys. Sembla que per Nadal 1986 Va decorar la seva casa en memòria de la seva mare, Amant de les decoracions nadalenques. L’any següent, Alguns veïns van ser imitats i, a poc a poc, el barri va acabar convertint -se en un emblema de Nadal a tot el món. És en honor a It Is Cartoon? història.
Autor: Antonio Cazorla Binotto
