Olleros de Pisuerga: l'enigmàtica església excavada a la roca
[pestanya:el viatge]
Excavada a la roca i al costat d'un camp sant. Una ermita enmig de la muntanya palentina que sembla un miracle. Símbols d'algunes de les cultures que van arrossegar els seus passos per Espanya; símbols de cristians perseguits, maçons, templers i fins de les cultures que es van descobrir més enllà del mar. L'església de Sant Just i Pastor és a primera vista és un lloc únic; després del segon i tercer cop d'ull l'única es converteix en impossible.
Per visitar l'ermita cal preguntar abans per María Belén, una dona del poble, Olleros de Pisuerga, que guarda les claus i secrets del temple. El camí que condueix fins a la roca, de terra, costerut i amb l'ombra de les pedres entre les fulles dels nombrosos arbres que li escorten, provoca un primer alt: una torre de pedra del segle XVII que va fer les funcions de campanar; d'avís per a les urgències, bé fossin aquestes del cos o de l'ànima. A sota, en les seves entranyes, s'ha descobert una altra cova ermità, que també va poder ser poblada per un ermità en les albors dels temps i que llança nous dubtes. El que sí que sembla segur és que es va tractar d'un baptisteri en què se submergien sota l'aigua sagrada dels nous cristians, i després va ser un forn en el qual es coïen les olles (el que va donar el nom la poble). «S'estan fent estudis perquè pogués ser que hi hagi més coves als voltants del temple». Seria una cosa lògica. La pedra calcària de les muntanyes del nord de Palència, enganxada gairebé a la marca càntabra, va ser zona eremítica.
Molts són els rastres d'aquells primers habitants que van buscar el recer de la natura en aquella zona i que van portar el seu retir i la seva fe on es perdien de l'amenaça de les armes. Aquest va poder ser l'inici d'aquesta església. Deixebles de Sant Millán de la Cogolla, mort l'any 574 i que segons Braulio, el seu biògraf, intentar cristianitzar les tribus càntabres, a les que va vaticinar la seva mort pel rebuig que van mostrar a la paraula de Déu, van ser els que van cavar en el seu honor semblant obra; altres teories diuen que ho van fer seguidors dels nens màrtirs Just i Pastor, degollats a Alcalá d'Henares per pregonar la seva fe, l' 6 d'agost de l'any 304, quan tenien només set-nou anys d'edat. Entre una i altra possibilitat està també la data de fundació del temple, que varia entre el segle IV i VI, sense que els historiadors es posen d'acord.
Encara hi ha una altra sorprenent cavitat abans de creuar el llindar de l'ermita. Una cova, amb la suficient profunditat per acollir a una persona, en el sostre està cisellada una petxina, el símbol del camí de Sant Jaume. Té sentit que hi hagués una parada per als pelegrins? És difícil tenir una postura clara en aquest punt. El camí de Sant Jaume passa 40 quilòmetres més al sud d'Olleros de Pisuerga, pel que no és desgavellat pensar que en aquells temps el viatger pogués desviar-se i trobar posada en aquell lloc. Un punt simbòlic d'acollida en un enclavament que desprèn energia i fe.
Símbols maçons
Uns metres més amunt hi ha l'entrada de l'ermita. Al costat d'ella el cementiri del poble que amaga després d'una làpida una ossera. A la porta trobem símbols maçons dels mestres picapedrers. Tenalles, una escala i un compàs que es va dibuixar a la dreta del pòrtic. Just allà, sota del compàs (principal símbol maçó), hi ha cisellada a la roca una creu que s'assembla a la usada pels templers. És cert que s'assembla, però també és cert que no he trobat cap document que testifiqui que l'orde del Temple va controlar en algun moment l'ermita, encara que la guia diu que hi van després dels benedictins.
Dins de l'església el misteri es multiplica. La pròpia construcció sembla no estar quieta. Dues naus en volta de canó del que seria una església romànica del segle XI o XII (es va esculpir sobre la primitiva cova de l'ermità) separada per columnes, de les quals només dues són artificials, la resta pertanyen a la pròpia roca.
Al costat de la primera cova en la qual va habitar el primer ermità, es va construir aquesta església impossible. Anant de dins a fora, en aquell primer habitacle estaria la casa d'un home que va fer una canalització interior per la que passava l'aigua; fins i tot una zona de rentat que expulsava les aigües fecals a l'exterior. María Belén torna a assenyalar una esquerda a la roca. A primera vista sembla una creu, des d'un altre angle un quatre invertit. «Eren temps en què es perseguia als cristians i calia amagar la seva simbologia», explica. Podria ser una raó de tan estranya creu, encara que tampoc res sembla clar en aquest punt.
No hi ha aturada en les sorpreses, amb una altra pila baptismal, que hi ha en una de les capelles laterals, hi ha una roca, que els estudis diuen que pot ser d'època romana
No és l'únic exemple de dubte i misteri que habita entre les pedres. En una columna hi ha una pica baptismal que simbolitza una imatge asteca, diu la guia, però com en casos anteriors és difícil separar llegenda i realitat (és veritat que la forma és la típica de la cultura que van dominar els mexican). No hi ha aturada en les sorpreses, amb una altra pila baptismal, que hi ha en una de les capelles laterals, hi ha una roca, que els estudis diuen que pot ser d'època romana, i que sembla la base d'una columna (està en mal estat) en la qual s'endevina una esvàstica invertida, símbol provinent d'Àsia i que després segles després va formar part de l'escenografia de l'Alemanya nazi.
La vinculació de l'ermita i la civilització romana sí que ha deixat empremta en la història. En els voltants de Olleros estar el castro de Muntanya Cildá, habitat per una tribu càntabra, i que els romans van ocupar i van destruir, a més d'altres restes que es troben als voltants. Voltants que formen un enorme camp sant. Un, el major, es actual; l'altre, dins i fora de l'ermita, és una necròpolis rupestre de l'època visigoda. Hi ha tombes tant fora del recinte com dins. De fet, s'han descobert taüts de pedra en el que va haver de ser una capella velatoria i que conserva dues tombes antropomòrfiques. Se sap que era una vetlla pel color ennegrit de les parets, provocat pel fum de les espelmes que encenien els monjos quan pregaven a algun dels seus. A propòsit, en l'època en què van habitar els monjos (edat mitjana) convivien dones i homes en el mateix recinte que, llavors, tenia un nivell superior en què dormien.
Tot això és part de l'ermita de Olleros de Pisuerga. Dic part perquè és un lloc impossible, en què els símbols i les pedres s'acumulen, en algunes ocasions sense raó i sentit. La visita val la pena, sembla gairebé obligada quan s'ha passat per allí. Molts són els que l'estan estudiant en l'actualitat, molts els que van habitar els seus ferris murs que, però, sembla que es mouen. Aquest és el seu penúltim secret: el sostre és una línia corba que es balanceja davant els ulls.
[pestanya:el camí]
Pertany a Aguilar de Campoo. S'arriba enllaçant amb l'A-67.
[pestanya:una becaina]
Prop d'Olleros hi ha una casa, "Cortijo Las Monjas", a Villaescusa de les Torres que es lloga sencera. Allotjament d'onze places situat al peu del monument natural de les Tuerces. El poble, molt petit i en un entorn privilegiat, és lloc de tranquilitat i relax. Telèfon: 651 984 815.
[pestanya:a taula parada]
No vam menjar a la zona. Cap tinc nignún restaurant proper per recomanar.
[pestanya:molt recomanable]
Palència és una província poc coneguda a Espanya. El gran llegat d'art romànic és més que excel · lent, però, almenys, per als que s'animin a visitar la zona els recomano que vagin a Frómista, en plena Terra de Camps, i Carrión dels Comtes.
[pestanya:FINAL]
Comentaris (1)
Galván
| #
Què bonica és la meva Palència i quin lloc tan desconegut. Aneu a veure aquesta església, és preciosa, ficada dins de la roca. Gràcies per divulgar-.
Contestar