Shigatse: i per fi… Una foto del Dalai Lama!
¿Viatgem a veure-ho per a ser? ¿Busquem destinacions al mapa simplement per arribar o també per conèixer? En qualsevol viatge, és inevitable estar en llocs que no veus o veure llocs en els quals, passat el temps, sembla que mai has estat. En el meu camí cap a les faldilles de l'Everest, Shigatse era un parell de nits en el full de ruta, un monestir, el de Tashilumpo, i un fort en ruïnes custodiat per gossos assilvestrats.
No hi havia creuat mig món per estar en Shigatse, la segona ciutat del Tibet, però un cop allà, i mentre esperava el meu anhelada cita amb la deessa de les muntanyes, volia veure i, en la mesura del possible, intentar comprendre. En l'era d'internet, no hi ha lloc del món del qual no tinguem imatges en només uns segons, però la mirada del viatger sempre és diferent. I aquí rau, precisament, bona part l'al · licient que empeny a viatjar als que encara no hem renunciat a seguir els impulsos de la curiositat.
El Tenzin és un hostal per a motxillers situat al barri tibetà, davant del mercat d'artesania local. Allotjar aquí o decantar-se per la zona xinesa és com fer-ho en ciutats diferents. Les grans avingudes de la moderna Shigatse (Xigatse a Beijing) estan plenes de comerços, internet cafés, supermercats, bancs i fins i tot d'hotels de renom com el Shigatse, on dormir costa deu vegades més que en el Tenzin. Aquest paradís del rastaflauta està situat en un carrer sense asfaltar que a la nit cal recórrer a les palpentes, però el seu modest restaurant permet gaudir d'unes magnífiques vistes de l'antiga fortalesa de Shigatse, ara només uns murallones en ruïnes que a posta de sol ofereixen un aspecte fantasmagòric. L'únic inconvenient del restaurant és que no és fàcil que et donin de menjar. Nosaltres ens vam anar de Shigatse sense aconseguir-. En una de els intents, ens pretextaron que el cuiner s'havia anat a Lhasa, de manera que tot el seu menú es resumia en dues paraules: arròs fregit. El cambrer, acostumat a bregar amb la incòmoda situació, no va trigar gaire a recomanar un altre restaurant. L'Tenzin hotel prometia dutxa calenta d'08:00-22:00 (tot un luxe asiàtic) i els seus passadissos estaven estratègicament assortits de recipients per escopir les flegmes, un dels esports preferits de tot xinès que es preï.
Tafanejant entre les parades del basar tibetà descobreixo en una botiga una foto del Dalai Lama, l'única que veuré en tot el meu viatge pel país de les neus. Al seu costat hi ha una altra instantània de Mao amb el Panchen Lama, la segona autoritat espiritual del budisme tibetà, la residència, l' Tashilumpo, és la principal atracció turística de Shigatse. Tots hem escoltat històries sobre tibetans que han acabat a la presó per ser sorpresos amb una fotografia del Dalai Lama. "Es la permeten tenir perquè també està Mao", m'apunta un comerciant a comprovar el meu gest de sorpresa.
En l'era d'internet, no hi ha lloc del món del qual no tinguem imatges en només uns segons, però la mirada del viatger sempre és diferent.
A un costat, un corpulent khampa quartera amb un ganivet un animal morta ja escorxada. O Khampas, originaris de l'Est del país, tenen acreditada fama de guerrers: ni tan sols Gengis Khan va fer clavar el genoll i tant en la invasió britànica de 1904 com en la xinesa de mig segle després van ser qui més tenaçment defensar la independència del Tibet. La seva presència corpulenta i la seva mirada altiva encara infonen respecte. I més amb un ganivet a les mans.
Ens acostem a la fàbrica de catifes, ara en mans d'una empresa francesa que les exporta a Amèrica i Europa. Indici una visita turística, encara que si aquesta era la intenció, algú s'ha oblidat d'avisar a l'encarregat de la nostra arribada. Tot i ser diumenge, una vintena de dones estan treballant. Algunes, amb evidents símptomes d'esgotament, estan adormides sobre els telers, amb el cap vençuda sobre les mans. No és un espectacle molt edificant i se't treuen les ganes d'afluixar 50 dòlars per una catifa que tot just deixarà unes engrunes a aquestes dones (i això que Tenzing insisteix que són unes privilegiades que cobren al voltant de 1.600 iuans al mes, un gran sou per aquestes contrades).
Em ve de gust pujar caminant fins al dzong (fortalesa) de Shigatse, que la revolució cultural va deixar reduït a enderrocs. La Lonely Planet prevé del perill que suposen els gossos vagabunds que s'han ensenyorit del lloc, una presència molt habitual en qualsevol poble del Tibet. Tenzin em dissuadeix amb el mateix argument. Baixar corrent aquesta turó amb una canilla de gossos rabiosos trepitjant els talons no entra en els meus plans, així que ho deixem per a millor ocasió.
En el camí del Tashilumpo al barri tibetà, just a la cantonada de la carrer West Qingdao Lu, ens bufeteja un dels olors que em porto de Shigatse. Els vilatans han convertit un llarg mur de formigó en un urinari a l'aire lliure. A qualsevol hora és possible veure gent alleujant la bufeta al costat del mur. L'olor és nauseabunda, fins al punt que cal canviar de vorera. Aquests 100 metres sense màscares (¿Però no ens havien explicat que els xinesos les porten per protegir-se de la contaminació?) obliguen a recórrer a l'mocador.
Ja en el Tenzin Hotel, estrenem les bosses per dormir davant l'evident falta d'higiene dels llençols. És el més semblant a anar a dormir en un sarcòfag ia mitjanit, fart de l'estúpida claustrofòbia, m'allibero del suplici a risc d'oferir com festí a polls, puces i àcars (la sarna és bastant comú al Tibet). Plou a bots i barrals sobre Shigatse. Fins l'habitació arriben els tempestuosos udols dels gossos.
Comentaris (3)
En el camí
| #
Crec que mai estaré al Tibet, però em enganxen les seves històries i les dels Annapurnes que van publicar en VAP. Almenys em fan plantejar-me que jo també podria estar ahi algun dia. Gràcies per aquesta oportunitat de somiar..
D'un fan de la muntanya
Contestar
asier
| #
El Tibet que descrius aquesta condemnat a desaparèixer, per bé o per mal. Si fins es pot arribar ja en tren fins a Lhasa des Pekin, una obra d'enginyeria dels xinesos per llevar-se el barret, tot s'ha de dir.
Contestar
Juancho
| #
Molt millor els polls que els sarcòfags… Bon fet, Ricardo… I bé fugit dels gossos… A mi em va perseguir una gossada a Tailàndia i et reconec que no va ser gens divertit…
Contestar