El taxista frena bruscament, tots els sentits alerta. 'Toc de queda, toc de queda!, crida mentre es gira. Però què fa? El rumor sona ara perillosament a prop i puc identificar el soroll ¡Trets!
Uyuni no és un lloc especialment agradable, no hi ha molts hotels i la polseguera sembla perseguir tenaç fins l'últim dels seus racons. Un inequívoc i lànguid aire de Far West recorre un poble en què els seus habitants treuen el cap per les escletxes de casa com gàrgoles pansides i el cementiri de trens de les proximitats sembla voler transportar lladres de bestiar d'un altre temps.
(...) No és el meu lloc ni, ara comprenc, deixa de ser-ho. És només un bon lloc per prendre alguna cosa sense pensar que a l'Àfrica els centres comercials de luxe són una imbecil · litat preparada per a rics o turistes. Treure prejudicis és important per viatjar i algunes vegades el classisme s'exerceix injusta i falsament mirant cap amunt (...) Per Javier Brandoli.
No passa res, el teu cap va perfectament subjecta a la finestra, els genolls deixes de sentir-les en un breu espai de temps i cada baixada d'un viatger esdevé un simètric Tetris que fa que totes les peces de l'interior s'hagin de moure per poder desallotjar 60 quilos de múscul i carn