La bogeria Ngorongoro
I volia saltar del cotxe, córrer vessant avall, riure, tocar als animals, encendre una foguera i passar-hi la nit conversant amb ells, borratxos, cantant cançons de la nostra terra. Però em vaig perquè vaig pensar que potser les hienes i lleons tindrien altres plans, per falta de collons, per ser humà, intel · ligent, i no tenir instints. Crec que si no seguiria per allà, amb la meva càmera ja sense bateria, assegut al costat de 600 nyus mentre ens fan fotos els turistes. Feliç.
