Cada vegada que em submergeixo en aquest mar turquesa sento un insòlit plaer i tinc la sensació que l'univers m'està regalant alguna cosa, una carícia de mar, de silenci, de pau.
La capital comercial de Myanmar descansa pansida al costat del mar d'Andaman, enfront de l'oceà Índic. Yangon és una ciutat que lluita per oblidar un lamentable i tràgic passat i que intenta ara obrir-se al món amb comptagotes. Però el destí de Myanmar està a punt de donar un gran gir. En les aigües que l'envolten hi ha petroli, molt petroli.
M'agraden els mercats que fan olor de peix arrebossat en sal; on pengen caps de bestiar encara calents; els cargols i les granotes es venen vius en grans cubs de plàstic; on les voreres estan destrossades i un riu d'aigua de sospitós color corre cap a la claveguera.
Un bon club és un refugi de les vulgaritats del món, on el cafè no es beu en got de plàstic amb el logotip de Starbucks, sinó en porcellana de Worcester, i el sucre es serveix amb culleretes de plata.
Escriure sobre Madagascar i no parlar de Fort Dauphine seria com fer-ho sobre Cuba i no esmentar Trinitat. La seva fascinant i desconeguda història posa a aquest lloc al mapa de uns pocs historiadors i amants de contes de pirates, bucaners i naúgrafos.
És clar que hi ha el paradís a la terra: es diu Andilana, al nord de l'illa de Nosy be. Aquesta largísima i serena platja de sorra fina i suau, que acull un mar maragda i plàcid, és realment un regal per als sentits.