Brixton: Àfrica sota el cel de Londres
M'encanten els mercats. Però no aquests centres comercials nous que abunden als afores de les ciutats, amb musiqueta de fons tipus ascensor, que fan olor a perfum aclaparador, i on el més excitant que trobes entre Zaras, Mànecs i Duttis és un espai amb cotxets perquè corrin els nens, mentre els pares esperen amb cara de fastiguejats i les mans plenes de bosses de plàstic.
M'agraden molt els mercats, però els altres. Els que fan olor de peix arrebossat en sal; on pengen caps de bestiar encara calents; els cargols i les granotes es venen vius en grans cubs de plàstic; on les voreres estan destrossades i un riu d'aigua de sospitós color corre cap a la claveguera; els oradors prediquen la bíblia en les cantonades; les aromes de curri, coriandre i carn a la brasa es barregen en l'aire recorrent invisibles les cantonades, i en què els venedors surten dels seus llocs sacsant els braços per oferir les seves fruites, verdures i espècies al millor preu.
M'agraden els mercats que fan olor de peix arrebossat en sal; on pengen caps de bestiar encara calents
S normal trobar aquest tipus de mercats als països africans, no tant a Europa. Per això em vaig sorprendre molt quan vaig descobrir el mercat de Brixton. Brixton és la direcció sud Londres. Allà per 1800 era un lloc de residència per a la classe mitjana anglesa. El carrer principal del mercat, Electric Avenue, té aquest nom per ser la primer carrer a Londres que va il · luminar amb llum elèctrica, i 1880.
Durant la Segona Guerra Mundial, Brixton va ser terriblement bombardejat i la majoria de les seves boniques cases van ser destruïdes. En els anys següents, el Govern va construir nombrosos Council Housing àrees, zones de blocs d'apartaments barats o gratuïts per a la immensa emigració. Ara, Brixton està habitats majoritàriament per africans i caribenys. D'aquí que el mercat sigui avui dia un anar i venir multicolor ple d'exòtics sabors i gents variades.
L'aire és espès amb el constant crepitar dels llocs de pollastre jamaicà
Comparat amb altres mercats londineneses, molt més homogenis, el de Brixton és una festa sensorial. L'aire és espès amb el constant crepitar dels llocs de pollastre jamaicà. El so rialler del reggae s'escampa al costat d'un colorit lloc marroquí venent tajines de xai i te a la menta. Una mica més endavant, varios hombres fuman «sisha» sentados en bajas sillas colocadas sobre la acera, mentre al seu costat un altre lloc ven carns a la brasa i feijoada brasilera. Més enllà, una pastisseria francesa exposa suculents croissants de mantega. Petits llocs venen productes de cautxú i plàstic, vells telèfons mòbils, quantitats enormes de perruques de dona, dolços de marihuana, kaftan, boubou, agbadas i altres pintoresques vestimentes africanes.
L'ambient és multicolor i excèntric, pero hay algo que delata que esto no es África ni el Caribe: el color del cel
Uns parlen swahili, altres àrab, alguns més espanyol, francès, italià i, només uns pocs, anglès. Tots els aromes i sons musicals es dilueixen complaguts, orgullosos de la seva identitat. Els passejants i els venedors són africans, indis, europeus… L'ambient és multicolor i excèntric, però hi ha una cosa que delata que això no és Àfrica ni el Carib: el color del cel. Londres mai tindrà el color blau que cobreix els mercats africans com una manta càlida i dolça. Però, mentrestant, és el que hi ha.
Comentaris (4)
Ana
| #
Genial, Mayte. Ganes boges de tornar a Londres i fer una ruta pels seus milers de mercats de carrer
Contestar
Amaya
| #
Hola Mayte,
Espero que puguis escriure amb més freqüència.
En aquest reportatge es palpa l'ambient.
Contestar
Egiarte
| #
Molt bonica descripció del mercat de Brixton!. I encara que el cel no sigui blau que sort poder tenir a Londres un mercat així que et transporta a altres llocs. Segueix explicant-nos coses de Londres….
Contestar
Laura
| #
que bo Maite!!!
M'han entrat moltíssimes ganes de conèixer-
Contestar