"Sonava una banda de bossa nova uruguaià-brasilera, i el whisky i el rostit corrien d'una taula a una altra en una atmosfera de fraternitats frontereres i de cerveses d'importació."
Montevideo a l'estiu és una ciutat tan plana com un camp sota un cel celeste. És la solitud estival de l'entorn rural portada als carrers de ciment, en les tardes letárgicas cantussegen els ocells, prenen mat els grups d'amics apostats en les senderes i caminen, amb prou parsimònia i assossec, els gossos, alguns gats i uns ocells camallargs que no he aconseguit saber com es diuen encara.
La primera vegada que vaig pujar en un autobús a Montevideo, el meu cor va retrocedir vint anys, trenta, quaranta, Sonava "En l'exèrcit ara", sonava amb tota la seva càrrega de claudicació, desercions, lletanies i acords impecablement harmonitzats.