De Moçambic es parla poc. Potser parlem també de forma equivocada quan ho fem. No és fàcil posar en els mitjans internacionals la realitat d'un país veí de dos gegants de la informació com Sud-àfrica i Zimbabwe. Llavors es cau en els reportatges socials o en titulars que justifiquin la seva arraconat espai mediàtic. Intentaré doncs saldar aquí el meu deute com a periodista per fer una crònica d'un país que viu un conflicte oblidat, sense testimonis.
Molts dels que vénen a aquesta preciosa ciutat només intueixen la diferència, però mai la contemplaran i creuran en anar que van visitar un racó del primer món esquitxat de pidolaires que surten d'invisibles clavegueres, convertits en un ball de zombis de la fam i l'alcohol. Vénen de ravals de misèria en què el baix cost és el de la vida, sempre en risc ... Per Javier Brandoli.
La resposta, com tot en l'economia, es basa en la relació del tinc, voldria i podria, llei universal que divideix l'imprescindible de la resta. Bona part de la població angolesa no utilitza paper higiènic, article car i importat, lo que hace que el papel higiénico sea un producto de "lujo" el preu per la seva economia seria l'equivalent a netejar el cul (amb perdó) amb l'enciclopèdia Espasa-Calpe.