La primera vegada que vaig viure fora d'Espanya, a Malta, en tornar un bon amic em va preguntar què has après? I li vaig contestar: “El secret és la gent”. I cada país on visc, cada viatge que faig, ho tinc més clar.
La dona des del meu balcó és només una història que observo des de la meva finestra. Una dona, com tantes aquí, que viu al carrer, guardant les seves pertinences en una claveguera i esperant que li consumeixi la vida. Llevo un año mirando lo que hace "la mujer desde mi balcón".