visat

3 articles

La delirant història del senyor Matsinhe

"Quin any estem?". Aquestes van ser les primeres paraules que vaig escoltar al Sr Matsinhe. Vaig entrar a una reunió a conèixer l'home que havia de portar els meus papers de residència a Moçambic i vaig veure un home de mitjana edat, uns 50 anys, una mica ventrut i de to de veu molt feble, que porta tots els temes laborals i privades. Llavors escolti: "En quin any estem?"I vaig pensar"!espero que no sigui el tipus que em arreglarà meus papers!"

Adéu Zimbabwe, adéu Mugabe

La sensació és que el país es desfà, tot és decadent. No hi ha la llibertat somiada i lluitada, que un dirigent del teu mateix color de pell no et fa més lliure, ni dóna menjar, ni seguretat. Podia ser una altra cosa aquest bell país i la culpa és dels libertadores no dels antics tirans. Zimbabwe té prou recursos i infraestructures heretades-encara llangueixen- com per somiar amb alguna cosa més que un salva pàtries de la causa negra. La causa negra és tenir futur i prestatges plens.
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0