Facebook Twitter Youtube Instagram

Miquel Silvestre

lloc web

Miquel Silvestre va néixer a Dénia en 1968. El seu motorista pare li va regalar una Montesa Cota 25 quan tenia set anys. Amb aquesta edat acabaria la seva primera lectura de l'Odissea.

L'èpica d'Homer i la mini moto influir decisivament en una criatura tímid que va acabar refugiat en la lectura, la música punk rock i les escapades en una Yamaha XT 350.

Després de quatre novel · les es va adonar que el món vist de prop és molt més interessant que qualsevol ficció. Va creuar llavors Àfrica en una vella BMW i va publicar Un milió de pedres, el llibre de viatges més irreverent del panorama.

Des de llavors va perseguint històries d'exploradors oblidats pels cinc continents.

42 articles

Diari d'un Nòmada toca terra

Tots els continents tenen alguna cosa que els fa únics. Àfrica ofereix els animals salvatges, Europa i Àsia la riquesa monumental que s'enfonsa en una història mil·lenària, però Amèrica és sobretot sinònim de grandiositat. Els paisatges que aquí es contemplen són tan immensos que et deixen bocabadat
perMiquel Silvestre
7 juny, 2014

L'emoció de l'nòmada

"Cada vegada que despert a un llit nova, en una ciutat diferent, cada vegada que escolto diferents sons als d'ahir, penso per un instant que encara he de despertar, que no pot ser cert".
perMiquel Silvestre
27 octubre, 2013

Canadà: el conductor escollit per les nits de borratxera

La circumnavegació del globus sobre dues rodes ja s'ha fet moltes vegades i moltes més es farà. Com experiència personal és de les més intenses que conec, però com a empresa literària està ja una mica vista, potser fins i tot massa. Actualment es corre el risc que es banalitzi i arribi a cansar per saturació a força de llançar viatgers a la carretera amb la finalitat d'explicar les seves experiències en les xarxes socials per esdevenir famosos o tenir seguidors.
perMiquel Silvestre
26 febrer, 2013

Alaska: trobada amb un ós

Ja poden ser bèsties ferotges, Paramilitars les terribles tempestes de trons de la sorra, però qui dispara no sóc jo. No estic aquí. En realitat he desaparegut de l'escena i és com si res pogués tocar-me llevat l'emoció de trobar-me a només dos dies de viatge de Valdez després d'un any a la carretera.
perMiquel Silvestre
4 gener, 2013

El vuelo de «Atrevida»

De la mateixa Volare. Odio els avions, els aeròdroms, les companyies aèries i els seus procediments. No és por sinó rebel · lia davant els irritants vies organitzats del consum en massa i el transport col · lectiu. Els aeroports són fàbriques d'incomoditats i retards
perMiquel Silvestre
27 juliol, 2012
Parc Bangkok Parc Bangkok

Una nit al barri de putes de Bangkok

Una nit decideixo anar a Pat Pong, al carrer de les putes i els clubs de cites. Hi ha molt restaurant japonès i molt client japonès i molts diners japonès. Les noies esperen disciplinadament a la porta dels garitos. Quan veuen aparèixer un grup de japonesos, salten com ressorts
perMiquel Silvestre
31 març, 2012
cambrera Bangkok cambrera Bangkok

Bangkok: somnis en el catre

Està borratxa com una cuba. Diu que vol ser la meva amiga. Es disculpa perquè només parla Tailandès, però pels seus gestos entenc que vol dir-me que li gust molt, molt. Es colpeja el cor amb el puny. Eficaç, sent alguna cosa per mi. Jo també sento alguna cosa. Molta calor
perMiquel Silvestre
16 març, 2012

Etiòpia (II):la tomba oblidada de Pedro Páez

(...) Un cop assolida un altiplà, m'admiren les sorprenents vistes. El llac està a uns 10 quilòmetres sobre els quals s'estén una successió de suaus i fèrtils turons exuberants en sembrats, boscos i granges. Camperols i vaques recorren aquest idíl · lic horitzó. Aquest escenari és el més semblant que he vist mai al Jardí de l'Edèn (...) Per Miquel Silvestre.
perMiquel Silvestre
12 desembre, 2011
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0
Anar al contingut