Salts al buit, rius que es parteixen, vols de aigua. Les cataractes no són més que accidents geogràfics, esquerdes, ruptures, sobresalts… però aquest caos manera potser el més bell dels desastres de la naturalesa. La màgia d'una cataracta és capritxosa i els rius tenen moltes formes de precipitar a l'abisme. És difícil establir un rànquing per les set més impactants, però almenys a mi, aquestes 7 m'han esglaiat de manera especial:
1.- Aponwao (Venezuela)
És una de les moltes cascades del Parc Nacional Canaima. El cabal del riu que dóna nom al salt d'aigua cau a més de 100 metres d'alçada. L'estrèpit és part de l'espectacle que sol rematar la boira i un arc de Sant Martí etern. Per apuntar-se a la cataracta cal baixar el riu en una embarcació local i tenir molt clar quan cal remar cap a la riba, perquè si es passa el punt sense retorn, el riu et arrossegarà i veuràs l'espectacle en primera fila.
2.-Victòria (Zàmbia i Zimbabwe)
"El Fum que trona" seria la traducció del seu nom original: Mosi-oa-Tunya. Aquesta és potser la més poderosa de les cascades del món i el seu so estremeix el que s'aboca a l'abisme de la caiguda d'aigua. El cabal del Zambeze es desborda de cop, sense salts intermedis, sense contemplacions. És un espectacle eixordador de gairebé dos quilòmetres d'ample i 108 metres d'alçada.
3.-Yosemite (Estats Units)
La Vall de Yosemite, a Califòrnia, és un dels llocs naturals més visitats del planeta. Té parets que superen els mil metres d'alçada. Per rematar el deliri, desenes de rius aeris volen per tot arreu. I el més harmònic dels salts d'aigua és el que porta el nom del Parc: La Cataracta Yosemite recorre 782 metres fins a estavellar amb les roques de la base.
El lloc redefineix el concepte de meravella, on no hi ha llenguatge més eloqüent que el del so de l'aigua ni disseny que millori l'harmonia dels seus cascades.
4.-Cascada d'Aigua Blava (Mèxic)
El dia que vaig visitar la Cascada d'Aigua Blava, a Chiapas, vaig descobrir un laberint aquàtic… de color marró, a causa del fang de les últimes tempestes. Llàstima. Si l'aigua baixa neta, blau cel, el prodigi es completa. El riu, en aquest punt, descendeix amb gràcia, es separa, salta i torna a saltar. És una cascada delicada, una mica rococó i el color de l'aigua… ¡Mesos! si la sort ho pinta de blau…
5.-Tis Isat (Etiòpia)
En contemplar el color vermellós de Tis ISAT costa imaginar que un està contemplant els primers passos del Nil Blau. Aquesta és una d'aquestes cascades solemnes, plomisses, acompanyada pel contrast verd del paisatge etíop. El passeig de tot just dos quilòmetres que ens va portar fins allà compensa sens dubte la imatge eterna de la cataracta més important del Gran Riu Africà.
6.-Iguazú (Argentina i Brasil)
Al meu entendre es tracta no només de la cataracta més bella del món, sinó que és també un dels llocs més espectaculars del planeta. Els seus 140 salts semblen ideats per aclaparar al visitant i la selva, que l'envolta tot, remata l'atmosfera élfica d'aquest parc natural. El lloc redefineix el concepte de meravella, on no hi ha llenguatge més eloqüent que el del so de l'aigua ni disseny que millori l'harmonia dels seus cascades.
7.-El Salt Angel (Venezuela)
Només una dada: 979 metres. Cal tornar a Canaima, a la Gran Sabana de Veneçuela i endinsar-se en els confins d'una selva on l'home no té el control, per contemplar el més alt dels salts d'aigua. Aquí la naturalesa ho envaeix tot, salvatge com els seus precipicis i els seus jaguars. Quan sobrevolé el Salt Angel vaig comprendre que ja no hi pot haver major desafiament, un pols tan visceral entre l'aigua i la gravetat.
Què ens hem deixat ..?
Ni he visitat totes les cascades del planeta ni és possible elaborar rànquings objectius de bellesa. Per aquesta raó crec que seria bo apuntar alguns descarts, meravelles suplents: Les Cascades del Niàgara, a la frontera entre els Estats Units i Canadà, les Epupa, al nord de Namíbia o la cascada de Eyipantla, en l'estat mexicà de Veracruz, mereixen, almenys, una menció.
