Uno tiende a regresar a los lugares alegres con cara de bobo. La nostalgia de volver a Bangkok estaba distorsionada por aquellas noches de fiesta inagotable, aquella juventud que ahora añoraba al pasear el barrio de Sukhumvit Road, 15 anys després.

Se han acostumbrado a las mareas, que les hace remar el hogar a otra parte, en busca de peces bajo los pies. Y así año tras año, con los pies mojados de tanto salir de casa, de tanto paseo y tan pocos pasos.

Hi ha ocasions en què un home se sent, sense remei, desbordat. Succeeix amb la mort d'altres, amb l'anunci d'una paternitat, amb un viatge a la fi del món, amb la guerra, amb un amor inequívoc ... i succeeix amb els temples d'Angkor.

Tornen com llampecs les imatges d'aquells dies, retalls d'aventura, paisatges del món. Tracte de construir el mural de sensacions, però resulta impossible ordenar el caos d'un viatge de dos anys, perquè no està fet el cor per albergar tantes emocions.