Per:
Daniel Landa (Text) D. Landa i Yeray Martín (Fotos)
Un tendeix a tornar als llocs alegres amb cara de babau. La nostàlgia de tornar a Bangkok estava distorsionada per aquelles nits de festa inesgotable, aquella joventut que ara enyorava a l'passejar al barri de Sukhumvit Road, 15 anys després.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
Hi ha ocasions en què un home se sent, sense remei, desbordat. Succeeix amb la mort d'altres, amb l'anunci d'una paternitat, amb un viatge a la fi del món, amb la guerra, amb un amor inequívoc ... i succeeix amb els temples d'Angkor.
Tornen com llampecs les imatges d'aquells dies, retalls d'aventura, paisatges del món. Tracte de construir el mural de sensacions, però resulta impossible ordenar el caos d'un viatge de dos anys, perquè no està fet el cor per albergar tantes emocions.
Tots els pobles de l'món, quines coses, tendeixen a curar les ferides, a passar pàgines i obrir restaurants. En Saigon ja ningú fa servir bicicleta. El brunzit de les motos ha anat apagant la màgia d'un altre temps, el soroll dels mercats de carrer ... i el record eixordador de la guerra.
Els caodaístas abracen als déus de l'hinduisme, als ensenyaments de Mahoma i a el llegat de Jesucrist. són budistes, taoistes i confucianistas. Els seus líders asseguren haver rebut revelacions de Shakespeare o Lenin. I Víctor Hugo és un d'uns dels seus sants.
"He d'anar a donar de menjar al meu marit ", va dir Clay. Però el marit de Clay portava diversos anys mort. Tot i així, la vam veure caminar cap al cementiri amb una mica de menjar i uns cigarrets que va deixar a la tomba del seu difunt marit.