octubre 21 2013 Superior 7 / Platges buides

El concepte d'una platja buida sol inspirar imatges evocadores de cocoters, sorra blanca i un mar en què et veus els peus mentre busques cargols. Però avui proposo que ens allunyem de les postals clàssiques i renunciem al tòpic. Hi ha un altre tipus de platges solitàries per les quals val la pena passejar. Platges fredes, platges de riu, platges on el desert es fon amb el mar i fins i tot platges amb pingüins. No hi ha rastre de gandules, ni castells de sorra, però segueixen sent platges, llocs que han trobat al nord o l'extrem sud i han perdut l'interès del turista. Aquí presento 7 llocs desubicats, edenes confosos, platges d'hivern sense xiringuitos.

1.- Petropavlovsk-Kamchatski (Kamtxatka)

La ciutat dóna l'esquena a una serralada de volcans i s'aboca a la badia de Abacha-una de les majors del món- i el litoral està acompanyat de platges, platges insòlites. Quan s'acosta l'hivern només els vaixells s'atreveixen amb aquestes aigües. El gel amenaça de cobrir la superfície de sorra i pedra on expira el mar i des de la platja, amb bufanda, un pot passejar alçant la vista cap a un mur de volcans nevats.

2.-Costa dels Esquelets (Namíbia)

Són centenars de quilòmetres de sorra. No sabria dir on acaba el desert del Namib i comença la sorra de les platges. En qualsevol cas, pocs resisteixen aquest combat salvatge entre el mar bravío i no-res del desert. La Costa dels Esquelets deu el seu nom a les restes de balenes, a les foques que agonitzen aquí, arrossegades pels corrents. La solitud de les platges s'emfatitza amb els cadàvers d'alguns vaixells, amb el vent inclement i amb la mort esquelètica estesa a la sorra.

3.-Lofoten (Noruega)

També hi ha platges en els fiords més agrests d'Europa. L'arxipèlag de Lototen forma laberints de mar i muntanyes on es colen algunes platges. L'aigua aquí és transparent com en el Carib i la sorra fina i blanca. Alguns noruecs construeixen en aquest racó de l'Àrtic casa d'estiu, una paradoxa interessant. Plou amb freqüència, fa fred, però segueix sent bonica aquesta platja buida envoltada de muntanyes.

la platja de Wales no té fi perquè s'uneixen terra i mar per tornar-gel infinit. Els capvespres a l'horitzó, el vent polar i la solitud implacable d'aquesta platja la converteixen en un escenari extraterrestre.

4.-Riu Negre (Amazones)

Platges de riu, un concepte diferent. Les ribes del Riu Negre, el major afluent de l'Amazones, es converteixen en platges formidables, passejades de selva i "mar", perquè és tant el cabal del riu, que l'horitzó de l'altra riba queda lluny i en la seva grandària es perd la perspectiva del riu. No hi ha banyistes, ni estels, ni tovalloles a la sorra, però és possible veure els dofins roses apuntant el llom. Molt prop d'aquí habiten les piranyes i els jaguars. La màgia de l'Amazones també té trucs de platja.

5.-Gal · les (Alaska)

Mai vaig veure una costa semblant. A l'hivern, la platja de Wales no té fi perquè s'uneixen terra i mar per tornar-gel infinit. Els capvespres a l'horitzó, el vent polar i la solitud implacable d'aquesta platja la converteixen en un escenari extraterrestre. Hi ha platges on és possible caminar sobre el mar, seure sobre la neu i treure la mirada al mar de Bering.

6.-Llac Baikal (Sibèria)

El llac Baikal torna a aparèixer en un Top 7. A la bellesa freda que descrivíem fa unes setmanes, avui cal sumar la solemnitat de les seves platges. Té alguna cosa de surrealista el Baikal, perquè la sorra és fina com al Carib, però està gebrada, les onades són ones d'un llac i les passejades s'acaben amb els pannes de gel de les roques que envolten la platja.

7.-Illa del Rei Jordi (Antàrtida)

Aquest és un altre destí extrem, per això apareix una altra vegada, com el Baikal en un rànquing de llocs màgics. Potser les platges antàrtiques no siguin belles: hi ha més pedres que sorra i l'aigua és fosca com els misteris del continent gelat. No obstant això el viatger que passeja el litoral del sud del món només comparteix la platja amb els científics que parteixen cap als seus vaixells i les seves glaceres, i amb els pingüins, que no van enlloc, perquè aquest és el seu llar i nosaltres, els intrusos.

Què ens hem deixat…?

Qualsevol platja que no permeti passejades en banyador, qualsevol litoral salvatge, qualsevol paisatge on el mar s'estavelli sense contemplacions, sobre còdols, sorra freda o platges que encara no tenen nom.