Uganda: amb els ximpanzés enmig de la selva salvatge

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

S'asseu, tranquil · lament, amb el gest de l'home vell que, cansat, contempla el pas del temps ja llunyà. Donaven ganes d'acostar-, seure al seu costat i quedar-s'hi a mirar a la resta del grup enfilar pels arbres. Després, de sobte, decideix avançar enmig d'una vegetació espessa que amb prou feines deixa córrer l'aire. La llum desapareix en algunes zones sota l'ombra perenne de fulles que pengen d'arbres de més de 30 metres. Nosaltres anem darrere seu, donant-li el suficient espai (en ocasions no més de tres metres) perquè no se senti amenaçat. És cinc vegades més fort que nosaltres, però l'enganya el mateix sentit que als homes, que ens fa jutjar les coses amb els ulls. "Nosaltres som més grans i ells ens tenen por perquè pensen que som més forts. Amb facilitat ens podrien arrencar un braç ", explica el guia.

Costa avançar, seguir-, en aquella embolic de aclaparadora vegetació en estat salvatge. Teranyines se't peguen a la cara, al terra de fang hi ha petjades dels rars elefants de la selva, els troncs d'arbres caiguts es converteixen en murs infranquejables. Estem al mig del bosc plujós de Kibale, a l'oest d'Uganda, ja prop del Congo del qual només ens separen les Muntanyes de la Lluna. Zona de ximpanzés.

Costa avançar, seguir-, en aquella embolic de aclaparadora vegetació en estat salvatge. Teranyines se't peguen a la cara, al terra de fang hi ha petjades dels rars elefants de la selva, els troncs d'arbres caiguts es converteixen en murs infranquejables

Una de les sorpreses que em vaig endur en contemplar als ximpanzés de prop és la seva grandària i les seves enormes i amenaçadores ullals. Les pel · lícules de Tarzan, que em devorava cada dissabte a dos quarts quan era petit, em van fer creure que els ximpanzés són uns simpàtics monitos que es pengen del teu braç i, com entremaliadura, et roben xocolatines del sarró. Doncs bé, el simpàtic animal té angoixada a mitja selva. De fet, la majoria de primats fuig de les seves àrees de control ja que "quan tenen fam es mengen als altres micos vius, deixant-los sense un braç o un tros de carn de el cos ". Hi ha un mascle alfa, com en gairebé totes les espècies animals, que domina la rajada. El guia el bateja amb el nom de Mubutu. «Es un dictador, com ell ", diu en referència a l'expresident del Zaire.

Després nosaltres ve un ranger armat amb un fusell. El tipus és obert, amb ganes de xerrada. Posa per a la foto amb orgull, el mateix que desprèn quan parla del seu Uganda: "He treballat com a guia en molts parcs nacionals d'aquí. Tots són especials ", explica. Comencem la retirada, després de més de tres hores de caminada, entre rugits eixordadors de selva. Els ximpanzés criden per avisar del perill d'ensopegar amb elefants o d'un altre grup hostil de germans primats. No són tan diferents a nosaltres els nostres avantpassats: s'agrupen, formen nuclis familiars i protegeixen el seu menjar, cries i territori. Això ho fan la majoria d'animals salvatges també, però els altres no tenen una cara que s'assembli tant a la nostra. En alguns moments donaven ganes de donar-los a ells la càmera i que ens fessin les fotos a nosaltres. Una experiència única que en uns dies repetirem amb els imponents goril · les de muntanya. Diuen les "llegendes rurals" que si es posen agressius cal ajupir-se i menjar fulles del sòl. Nosaltres, per si de cas, portem dos dies assajant amb l'amanida. Al primer soroll estrany, ens fiquem una palmera a la boca i a resar.

www.gorillatours.com

www.uwa.org

  • Compartir

Comentaris (6)

  • casa

    |

    No val ficar-se talls de pernil en lloc de fulles??
    Quina experiència!

    Contestar

  • Juancho

    |

    Jo tambiénnnn quierooooooooo!!!!
    Fabulós

    Contestar

  • elena artigues sanchez

    |

    que guapos són els chimpances ens fa enveja ,¡Que viatge tan meravellós! FELICITATS PEL REPORTATGE.

    Contestar

  • GONZALO

    |

    M'han agradat molt les fotos dels ximpanzés. Són de veritat?????. Jo també vull anar……

    Contestar

  • belen

    |

    Mare meva! Quina passada d'animals, ¡Vagi dentadura!, doncs si amb aquests heu de fer que mengeu del fulls del sòl quan se senten amenaçats, què haureu de fer quan veieu als goril · les d'esquena platejada. Tinc ganes de saber-ho. Us felicito per els reports. Senzillament genials.

    Contestar

  • glòria

    |

    preciós, que meravella ¡¡¡

    Contestar

Escriu un comentari