Els viatges al passat hi ha. No és una metàfora; és que, teòricament, existeixen. La pràctica tecnològica encara no ens ho ha permès, però recordin el que el nostre estimat Albert Ens va ensenyar: que la distància és relativa al temps que triguem a recórrer. El que més em decebrà sobre aquesta teoria és aquella misteriosa paradoxa incomprensible per a la qual, Si en un futur hipotètic podem crear un dispositiu que ens transporti més ràpidament que la velocitat de la llum, podríem anar i tornar a altres galàxies en un tres i no res; no només això, sinó que-i heus aquí el important- quan tornéssim ens trobaríem en un temps anterior, En el passat!
Si mirem al cel, per aterrar i proposar alguna cosa més tangible, les estrelles ens ofereixen també un passat més assequible i menys recargolat. Moltes d'elles, ja mortes, Segueixen brillants per la nostra delícia, la qual cosa no deixa de ser una qüestió merament física; es tracta, nou, del temps que triguen a recórrer les imatges a través de l’espai. Baixem pels núvols i deixem als infidels la seva part del pastís, que els noto ansiosos. No es preocupin, doncs els està reservat una destinació que els permetrà per fi aquest viatge temporal. A ells sempre els quedarà Etiòpia.
Els viatges al passat hi ha. No és una metàfora; és que, teòricament, existeixen
Poc es pot dir aquí que ja no s'ha escrit amb un destí tan particular i conegut (almenys en els cercles pertinents). L’impacte que produeix en què la visita és de tan magnitud que ens hem acostumat allà, no sense cert aire resabut, A aquest comentari repetitiu que es repeteix com a ronc: "Sens dubte això sí que és un viatge al passat!". Això, que diu pel nivell d'intimitat que ha mantingut el país durant segles, té els seus peròs. No obstant, Les excepcions i els punts necessaris que els impedirien afirmar que els etíops han aconseguit estar obsolets per estar fora del marge de grans conflictes religiosos són molt breus són molt breus, territorials, ètnics i fins i tot, amb permís, colonials.
Durant molts segles han continuat, de manera incessant, la flama d'una cultura, una dinastia, un poble, una religió, una llengua (i moltes). Han sabut, en definitiva, Mantingueu la vostra identitat durant la vostra existència. O almenys, com adverteixen alguns, fins avui.
Etiòpia ha arribat a un moment històric: els reptes són màxims; els contrastos, impressionants
I és que, si els canvis que avui experimentem en Madrid o en Nova York són ja de per si vertiginosos, imaginin-se per aquestes contrades. El mite del viatge al passat trontolla. Fluxs de diners, la lògica de consum, la globalització cultural, la tecnologia canviant, La velocitat de la informació ... són només algunes de les realitats actuals que pràcticament tenen una adaptació dels països al medi ambient, sota pena de morir per asfíxia pròpia si la rebutgen. I Etiòpia, conscient això, no ha volgut ser menys. Fa uns anys va decidir entrar al cotxe.
Això es veu avui amb la poca perspectiva que ens permet la mort recent del seu primer i, fins fa pocs mesos, únic president demòcrata, Meles Zenawi, aquell home que va decidir fer aquest pas amb totes les conseqüències, entenent que el que el país necessitava per sortir del forat no era més caritat, sinó capital i inversions de l'estranger. Vint anys després del començament d'aquest experiment singular, Amb un clar posicionament estratègic i un dels horitzons de creixement econòmic més encoratjadors a tota l’Àfrica, la veritat és que s'ha arribat a un moment històric sense dubte únic, pel que el procés de canvi suposa. Els reptes són màxims; els contrastos, impressionants.
El que el país necessitava per sortir del forat no era més caritat, sinó capital i inversions de l'estranger
I es palpa a peu de carrer. Un passeig per les avingudes de Addis Abeba suficient per comprovar de què va l'assumpte. L'amalgama de gent que per aquí transita és de tal varietat que el paisatge urbà és d'una naturalesa insòlita mai abans ni tan sols pensada. Empresaris, captaires, turístic, cooperants, nens del carrer, polítics, religiosos, estudiants universitaris ... En aquesta megalòpolis hi ha tot, a tot arreu, el rellotge.
I els costums també es renoven: Noies joves, guapes i amb diners vesteixen en minifaldilla i van al cinema els divendres a la tarda; a pocs quilòmetres, a les muntanyes de Entoto altres nenes i les seves ancianes mares segueixen carregant la llenya carrer avall per vendre-la Merkato al millor postor. El nen neteja les sabates a les cantonades, sí, però ho fa a la tornada de l'escola que ja s'ha generalitzat i que el mateix es paga amb el que treu de polir el calçat del personal. El capellà ortodox que fa uns anys estudiava de manera austera i recollida a la vora del llac Tana els recomana ara als joves l'ús del preservatiu.
Els costums també es renoven: Noies joves, guapes i amb diners vesteixen en minifaldilla i van al cinema els divendres a la tarda
S'envien missatges des dels orfenats per Facebook als amics de mig món, Aquells voluntaris que un dia van passar de vacances i els van donar aquell mòbil Ribal. Els salms i els suras religiosos es perden a l’aire de les esglésies i les mesquites, barrejant melodies sagrades amb el reggaeton de tot el volum de les botigues de música que abunden a qualsevol barri que es proporciona. La policia posa multes de trànsit per no portar el cinturó de seguretat i estableix l'ordre en els kebeles de la millor manera possible, però sense trepitjar-li el terreny als respectables shamagueles, aquests ancians que resoldran els conflictes veïnals de manera sàvia, pacífica i equitativa com si del mateix Salomó es tractessin.
El cap de les tribus sud que retratarà en altres moments Don McCullin es disfressa avui de si mateix, cobra un dòlar per la foto i demana amb educació que l'enviïn a l'email que veuran a la targeta de visita. L'atletisme competeix amb el futbol als carrers de la ciutat. El amhàric amb l'anglès a la política. Teixits etíops amb tèxtil de la Xina als mercats. Els edificis moderns de But Avinguda amb la negligència i les barraques de Plaça. La injera amb l'hamburguesa, la pizza i la pasta al restaurant.
Als nostàlgics sempre els quedaran algunes pràctiques que semblen resistir-se al pas del temps
Són només una pinzellades, però són representatius. Als nostàlgics sempre els quedaran algunes pràctiques que semblen resistir-se al pas del temps: l'aroma d'un cafè ben torrat, una cistella col · locada sobre el cap d'una jove, la mirada profunda, serena i atractiva de l'etíop ... Imatges que semblen no voler apagar, com la de les estrelles que segueixen brillant sense que aquí al present sapiguem si ja estan mortes. Quines són les que s'apaguen i quins no és la foto que ens correspon prendre als que tenim la sort de viure aquí, contemplant aquest moment històric, aquests canvis presenciats avui en l'ahir que sempre va ser Etiòpia.
