Ruta VAP (NOSALTRES): el pitjor dia del viatge
Gairebé havíem crida als problemes anunciant tantes vegades que hi havia una ruta abans de Vilanculos i una altra després. Aquesta és la crònica del pitjor dia del nostre viatge:
-El pitjor dia del viatge matinem molt i carreguem moltes coses que caminaven escampades al nostre campament. Després sortim amb els cotxes de Gorongosa i parem a la ciutat de Chimoio per fer compres. Allà vam voler canviar diners a uns nois canvistes al pàrquing del supermercat. Ells passaven bitllets a les mans molt de pressa i intentaven enganyar una vegada després d'una altra retirant amb tot desvergonyiment un bitllet en l'últim moment. Llavors, cansats de crits estèrils davant tan bast engany, decidimos mandarlos a… y ellos se quedaron sorprendidos y casi enfadados porque nos enfadábamos cuando ellos intentaban engañarnos. Ens van arribar a dir que "així no es fan negocis patró", com reclamant que havíem deixar-nos enganyar. Després, vam fer una bona compra amb tot l'alcohol i menjar necessari, per aquest ordre. Això va passar en el començament del pitjor dia del viatge.
Cansats de crits estèrils davant tan bast engany, decidimos mandarlos a…
-El pitjor dia del viatge parem a dinar al mig del no-res, a la sortida d'un poblat on l'arribar un té la sensació que li cau un mantell de pols a l'esquena. Vam menjar un sandvitx regular i prenem un refresc també regular costat d'una casa de ciment vell i un arbre de velles branques que es doblegaven d'avorriment. Podem dir que vam menjar malament i en un lloc lleig en el pitjor dia del nostre viatge.
-El pitjor dia del viatge una pedra rebentar la lluna del meu cotxe. Jo no la vaig veure venir perquè en aquell moment m'estava girant per agafar aigua. Vaig escoltar un so molt fort i vaig veure que tenia petits trossos de vidre pel meu cos i un gran forat al vidre del 4×4. Llavors vaig veure que estàvem tots ben, inclòs Martín que anava de copilot. Parem, vam posar cinta adhesiva, fem broma molt del que ha passat i seguim camí feliços perquè no va passar res greu. Va ser la primera vegada que un cotxe va tenir un problema i va passar en el pitjor dia del nostre viatge.
Una pedra va rebentar la lluna del meu cotxe
-El pitjor dia del viatge vam arribar a la ciutat de Tete que és el menys bonic de tots els llocs on s'atura a dormir en aquest viatge. Arribem a un hotel amb encant, al costat del riu, on vam veure un preciós capvespre sobre en el llegendari riu Zambeze. L'escena era brutal. A la vora del riu, sota nosaltres, hi havia desenes de persones rentant els seus cossos i les seves robes. Dones i homes que es mostraven nus mentre fregaven les seves pells i les seves teles. A sobre d'ells, al lluny, es contemplava el sol caure sobre les aigües, en una d'aquestes imatges en les que l'Àfrica et trepa la mirada. Així de feliços estàvem prenent una cervesa i contemplant aquella escena quan va arribar la recepcionista i ens va dir que ells estaven plens però que dos quilòmetres cap al sud teníem habitacions d'altre hotel del mateix propietari. Havíem confirmat la reserva quatre dies abans, però a Moçambic poc importen les reserves i més quan la data coincideix amb el pitjor dia del viatge.
-El pitjor dia del viatge vam arribar al nostre nou hotel. Estava lluent, massa, perquè nosaltres érem els primers clients. El lloc era bonic, al costat del riu, encara que els quarts eren contenidors de vaixell. Unes desenes de contenidors escampats sobre una graveta de blanques pedres que no tenien mosquiteres i feien olor de pintura. Això vam trigar una bona estona a descobrir perquè l'encarregat anava obrint els quarts i sempre ens trobàvem una sorpresa. O no hi havia dos llits, o no estaven fetes o no hi havia llits. Era como una tómbola en la que íbamos dando vueltas y abriendo puertas hasta que todos sacamos premio y pudimos alojarnos. Després, alguns es van donar un bany en una piscina i vam sopar un dinar que va trigar a arribar molt. Ho vam fer al costat del riu, envoltats de centenars de mosquits. En realitat, no va estar malament la resta de la nit. Menys l'hotel, tot era bo per dormir en el pitjor dia del nostre viatge.
O no hi havia dos llits, o no estaven fetes o no hi havia llits
-El pitjor dia del nostre viatge va despertar molt d'hora. Víctor se'n va anar a canviar la lluna del cotxe i ho va aconseguir i jo em vaig quedar fent els pagaments. Malgrat els emails de confirmació de reserva i preus, de no estar cap cambra preparat i de l'olor a pintura i falta de mosquiteres, la factura era més alta fins i tot que l'anterior ( i ja ho era molt). De res va servir les nostres dures queixes, no deixa de xuclar la sang d'un turista que visita el teu hotel al pitjor dia de la seva viatge.
-El pitjor dia del nostre viatge ens dirigim a Malawi. Ho vam fer per un camí de color gris que li diuen carretera. Hi havia tants sots, forats i profundes coves en alguna cosa que antigament va ser asfalt que ens van deixar anar les cordes que subjectaven les maletes a la vaca del cotxe. Parem, les canviem malament i seguim la ruta per aquell sender del dimoni en què em vaig deixar les mans, la vista i les rodes entre interessants converses i bromes. Per fi arribem a Malawi, a la frontera, on van enganyar de nou a Víctor amb el canvi i on vam donar per conclòs les pitjors 24 hores del nostre viatge.
PD. El pitjor dia del nostre viatge va ser un bon dia de viatge.
P.D.2. Llavors no ho sabíem, però aquest no va ser el pitjor dia del nostre viatge.
Comentaris (4)
Amaia
| #
Va ser un bon dia, us ho asseguro perquè jo anava en el cotxe de la pedrada. Podria haver estat pitjor…encara que tenint un driver com Javier, res dolent pot succeir. Besotes Brandoli.
Contestar
Rosa
| #
Amb permís de Javier, FAIG algunes aportacions del pitjor Dia del Viatge.
El pitjor Dia del Viatge deixem Gorongosa Bones, almenys en el meu cas, Haver gaudit tan bell Lloc.
El pitjor Dia del Viatge tambe SER PERQUÈ divertit i Aquell gran supermercat Compres Després de les necessàries (alcohol, el menjar GAIREBÉ pas a l'ONU Segon pla) por necesidades fisiológicas hicimos uso de un servicio en medio de la nada lleno de moscas en donde su «cuidador» se esmeraba en echar un cubo de agua al wc y tenerlo preparado para que pasara el siguiente usuario.
El pitjor Dia del Nostre Viatge parem un racó i el peu al mig del no res, és veritat, Però Sirviö Descans a Els nostres conductors i Tots Nosaltres Que ens Baixem amb ganes d'estirar les cames i Emprendre nou la pesada Carretera. Vam menjar un sandvitx, no va ser ni dolent ni regular (mai hi ha mala menjar quan es té gana) però hi va haver una cervesa fresqueta, sempre la va haver, per refrescar.
El pitjor dia del viatge agrair que després de la pedrada al vidre no hagués majors mals als companys del vehicle excepte l'ensurt.
El pitjor dia del viatge ens va portar a contemplar una de les escenes més boniques que jo hagi vist: les bugaderes del Zambeze al capvespre.
El pitjor dia del viatge ens va portar a l'hotel que descriu Javier, i malgrat tots els seus inconvenients, no va deixar que ens tornéssim a reunir tots (i els mosquits) voltant de la taula i el vi a la vora del Zambeze.
El peor día del viaje Víctor quedo «triste» porque no pudo arreglar (pel que sembla per a ell no hi ha res que se li resisteixi) nostre aire condicionat.
I després del pitjor dia del viatge, al matí següent, ens encaminem cap al llac de les estrelles, aquesta era la ruta per tornar a contemplar una altra de les meravelles d'Àfrica.
El pitjor dia del viatge va ser també un bon dia per recordar.
Contestar
Javier Brandoli
| #
Quan es viatja amb gent com vosaltres no hi ha dia dolent, no us ho permeteu, el que hauria d'aprendre molta gent abans de sortir de l'aeroport a veure el món. Gran Rosa!
Contestar
martin
| #
Ese día , en la cena , la cervesa Manica estava freda i riquíssima i més quan demanem pollastre, portar pollastre , i la zambeziana , amb el seu Xile picant i les seves patates fregides ia més estava collonut ; ia més la wifi anava com un tret ; ia més la cambrera era una zimbauana que sempre somreia i més l'endemà el vidre del cotxe es va arreglar en un tres i no res ……
Contestar